Ratoliu 'ratolí, rata petita'.
Forma de diminutiu no inclosa al diccionari normatiu, que el DCVB solament situa en àrees septentrionals del català central (Empordà, Guilleries, Girona).
Jo, per la meva banda, el puc confirmar en un dels nostres informadors del municipi selvatà de Sta. Coloma de Farners però fent constar, tanmateix, que altres informadors del mateix terme tenen tendència a usar el mot normatiu en comptes d'aquest i que, per a la designació del component informàtic, hi és general -i així m'ho indiquen els mateixos informadors- la forma ratolí.
Aquest apunt el dedico a Carme Rosanes i al seu blog Col·lecció de moments, del qual he manllevat la imatge. I també a Josep Planiol, informador nostre de les Guilleries.
13 comentaris:
No cal dir que "-iu" és sufix diminutiu.
M'has fet pensar en el "ratoliu" de l'ordinador!
Que passis un bon dimecres...
Sona molt bé aquesta paraula, molt millor que la paraula normativa. Tinc ganes d'adoptar-la, com el "m'assembla" de Girona.
Quin ratoliu més joliu!
Quin ratoliu més petiu... gràcies Jordi per tantes paraules.
Encantada d'acollir el ratoliu xuquitiu tiu tiu!!!
Efectivament, a LLançà es fa servir 'ratoliu' encara que ara ja s'imposa la forma normativa. Fins i tot existeix com a motiu : "A ca la ratoliu". Salut !
Ratoliu,ratolinet?osti tu que "ñoñas" son els diminutius oi? pero com ens agraden!!!!
Gràcies, Jordi, per la dedicatòria i per posar el meu dibuix. El ratoliu aquest era de veritat petiu, petiu, no sé si s'entén el dibuix, però era al costat de la via de tren...
Jordi,
M'has fet pensar en el ratoliu de dijous. Bon Disney!
Helena,
Em recorda allò tan petit i sublim. I alhora encertat.
Núria,
Sort que no et dius Pujolriu.
Anònim,
Gràcies per aquests anònims tan petius petius.
Iris,
La teva generositat i capacitat d'acollida no tenen límits. Un blog com un niu.
Lluís,
Informació valuosa.
Quan et posis a fer el teu segon llibre sobre Llançà, avisa'm, si us plau.
Martona,
Al ratoliu i la ratoliua els mancarà el caliu del teu blog com un niu.
Carme,
Quan el vaig veure, el vaig trobar molt adient per a aquest apunt del lèxic. El fa agradable i entenedor. S'agraeix molt.
Moltes gràcies pels vostres comentaris.
Quelcom ha fallat, et vaig deixar ahir un comentari (o aixó creia) dient que em sonava la paraula ratoliu, i on et preguntava també com es deia el que n'anomenen "braga" que ens posem al coll per guarir-nos del fred, sobretot els ciclistes. Gràcies.
Uep!
Aquest diminutiu no és només de l'Empordà i de per allà dalt eh? Jo sóc del sud, i no del sud del Principat sinó de les Balears: formenterer de sempre i puc confirmar-te que -iu està molt viu a l'hora de fer diminutius.
Així doncs és normal sentir a dir: quin al·lot més petitiu, un ratiu, casíua, etc.
I una cosa que pot servir-te per una actualització futura és que si -iu és el nostre diminutiu més estimat; -el·lo (pronunciant l'ela geminada) és el nostre superlatiu més preciat.
Així diem: quin al·lot més grossel·lo!, vaig esperar un ratel·lo... abans no m'antenguessin!, en Joan té una casel·la que fa por, de grossa que és, etc.
Esper que pugui ser d'interès això que he dit.
Salut i lèxic!
Sí, tens raó, Jordi, m'he explicat malament. És el mot RATOLIU, tot sencer, el que és propi d'àrees septentrionals del domini lingüístic. El sufix campa per molts indrets, tal com tu dius.
M'apunto tot el que em dius a propòsit dels sufixos baleàrics. T'ho agraïm molt.
Publica un comentari a l'entrada