El verb refotilar el conec gràcies al primer llibre de poemes que jo vaig llegir del poeta Josep Riera. Fins llavors havia estat, per a mi, un verb del tot desconegut, i no en vaig tenir més notícies fins que no el vaig proposar en la meva primera enquesta geoligüística al poble d'Oristà, al baix Lluçanès, on el poeta, amablement, em va fer de mitjancer a l'hora de fer coneixença amb el meu informant d'allà.
El meu entrevistat -que ho fou en una bona colla de sessions- va ser en aquell indret el senyor Josep Berengueras, de cal Sardenya d'Oristà. I ell mateix, com dic, va confirmar-me aquest ús en el sentit que ja recull el DCVB, que no és sinó el de 'refer, restaurar la salut', i que aquest diccionari situa solament a Vic.
El professor Joan Coromines (DECLC, VII, 189), per la seva banda, el relaciona directament amb el verb refistolar, i el justifica per metàtesi de les vocals d'aquest darrer verb, tot que s'assenyala que l'origen d'aquest refistolar no és del tot clar.
Al DCVB, en canvi, les etimologies que es proposen són dues, i ben distintes totes dues de les del professor Coromines:
- Derivat de fòtil.
- Deformació vulgar de refocil·lar.
Res més a dir, doncs, de part meva. Sols em resta indicar que la forma refitolar em consta que és usada, per altres informacions indirectes que n'he tingut, en altres punts del català central: Moianès i Folgueroles, particulament.
I afegir-hi el poema, és clar:
Puc sembrar amb els ulls clucs, que ja no m'erro,
destarotar el camí i tornar a casa
o enfilar al primer intent una paraula.
Puc somriure de franc, sense fer trampa,
i sortir d'un malson refutilat.
Em queda saber on es pot aprendre
el do per a renunciar a tot.
I això no ho trobo enlloc. Ja ho he buscat.
 |
| Vista general del poble d'Oristà (fotografia: Ajuntament d'Oristà) |
Agraïments: a Pep Berengueras i la seva família, i al poeta Josep Riera, de cal Bernat.
11 comentaris:
Diria que el malson "refotilat" o "refutilat", com diu el poema, és un malson enviat a fer punyetes. Com si el subjecte llancés un fòtil, vaja.
Una paraula més que ens emprtem a la butxaca. Molt bonic el poema que ens deixes.
Mil gràcies.
Jo no la coneixia tampoc, en canvi refistolar sí... quina feina més maca que fas, tinc la sensació que "salves" paraules perdudes.
A Sora ens servíem també de la paraula refotilar, en el sentit de reeixir, recuperar-se, refer-se d'un mal tràngol; "semblava que no n'eixiria, però mira, s'ha ben refotilat". D'aquest vedell no n'hauria donat tres duros i mira com s'ha refotilat". Jordi, no sé si n'havíem parlat, d'aquesta. Potser és d'aquelles que hom té en un racó fosc del magatzem i no la troba fins que algú en fa esment. A mi em sol passar. Bona nit a tothom.
no té doncs res a veure a "se me'n refot"
Perdoneu, he rellegit el poema i el sentit del mot resulta clavat a com l'empràvem a Sora; "sortir d'un malson refotilat", és a dir; sortir refotilat d'un malson, d'un disgust, d'una malaltia, d'una qualsevol desgràcia. Jo la veig equivalent a "refistolar-se", com apunta la Carme.
Si algú està poc o molt moix, feu el favor de refotilar-vos.
Pararé l'orella pel Moianès, ara que hi he d'anar en breu, i fins i tot potser m'animo a preguntar a gent d'edat. Això s'encomana!
Ja l'he comentat al meu bloc, el poema.
Un malson retorçat? d'aquests que no hi ha per on agafar-los potser?
Ara, la frase "Em queda saber on es pot aprendre
el do per a renunciar a tot.
I això no ho trobo enlloc. Ja ho he buscat", em sembla sublim.
Marta,
Perdoneu-me: m'he explicat molt malament, ho reconec.
"Sortir d'un malson refotilat" és una frase feta, diguem-ho així, en què el mot "refotilat" té el sentit de 'reviscolat, eixorivit'.
A més d'això, el verb "refotilar" (i el participi-adjectiu "refotilat") pot figurar en qualsevol frase en què es vulgui donar la idea de reviscolament.
Gràcies, Marta. D'ara endavant procuraré fer-ho més bé.
Ei Jordi no, "mea culpa",ho he llegit una altra vegada i no sé d'on he tret jo la conclusió de tot plegat.
Gràcies
Publica un comentari a l'entrada