GEOBLOG DEL CATALÀ CENTRAL

divendres, 18 de febrer del 2011

Els de Torelló





Els de Torelló som llargs de taula i curts de sermó.







Entengui's, però, que els nostres àpats, per molt concorreguts que siguin, rares vegades arribaran fins a la xopa llongada de la platja atlàntica.

Sigueu servits.












11 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

Primum manducare et postem filosofare! Molt original, aquesta expressió, de fet totes ho solen ser. La creativitat popular no té límits.

Joan ha dit...

Alguns ho fan bebent d'altres ballant. Nosaltres, les festes, les celebrem menjant.

jomateixa ha dit...

ja m'agradaria veure com va quedar la quan estava plena de teca i de gent...jeje

Anònim ha dit...

Bon profit i festa... Nyam!

magazine.cat ha dit...

Gràcies per la visita i el comentari.
Uns lloc preciós per celebrar una festa.

Salutacions des de Lleida.

Nits ha dit...

No l'havia sentit aquesta dels de Torelló, la que si sabia és que els de Torelló "molts collons i poca por" ;)

Una salutació company!!!!

beth ha dit...

Ostres!! primera vegada que sento l'exprexió.
:)

M. Roser ha dit...

No la sabía aquesta...Em miro la taula tan llarga a la platja i penso que és un lloc molt bonic, però difícil per comunicar-se els comensals, és clar que si no parlen gaire, ja els va bé.
Però jo sóc de "menjar poc i pair bé".
M. Roser

Anònim ha dit...

molt bona eh! i la taula fa molt de goig.....

Joana ha dit...

Molt original i la foto fantàstica.
Nosaltres seguim amb "A la taula i al llit al primer crit"

Jordi Dorca ha dit...

Helena,
Ara me'n vaig a FILOSOFARE un momentet al teu blog.

Joan,
I d'altres ho fem corrent!

Jomateixa,
Sí, tens raó. Més val que no ens ho imaginem!

Jordi,
Força nyama!

Magazine.cat,
Una abraçada ben grossa i ben divertida que vola cap a Lleida.

Nits,
Aquesta no la sabia. Molt bona!
PS: ho he demanat als de casa, i ells sí que la sabien; l'atribueixen a l'ambient del jovent de la vall.

Beth,
Una de nova, doncs. Records!

Roser,
És veritat. De conversa poca. Hi ha la fressa del mar.

Anònima,
Sí, fa goig, però encara no hi ha comensals. Ni teca.

Iris,
Esperem que no calgui cridar gaire. Una abraçada molt grossa que vola cap a València.
PS: la portada del teu llibre ens agrada molt.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...