Expressió ben col·loquial amb què un conegut nostre, seguidor del segon club de futbol de la ciutat de Barcelona, sovint justifica els migrats resultats obtinguts per l'equip de la seva preferència. I ho fa, és clar, donant a entendre que l'equip en qüestió és format per jugadors massa inexperts o escassament preparats per afrontar els moments més crucials i terribles de l'alta competició. "Hem jugat amb la canalla del vicari!", s'exclama ell, amb gran sentiment, i ben compungit per les sàtires i ironies que ha d'entomar per causa de la trista i lacerant derrota.
Té, com podeu veure, un sentit molt semblant a una altra expressió que ja vam presentar en aquest blog: jugar amb una colla d'estevets, usada pel mateix informador.
Per arrodonir aquest apunt cal recordar que el substantiu canalla (derivat de CANALIA 'conjunt de cans', que aquí es presenta en forma "ieista": canaia) ha experimentat, igualment que els substantius farda o al·lot, un "procés d'ennobliment semàntic" que ha canviat el seu sentit inicialment negatiu en un de més amable per raó de l'ambient familiar en què s'ha desenvolupat.
En aquest casos el canvi semàntic es deu haver produït, segons indica el professor Joan Veny, de la Universitat de Barcelona, a través d'un pont semàntic que és el de 'mainada moguda, esvalotada', que encara es pot trobar en algunes llengües veïnes.
El text en què l'esmentat autor dóna notícia d'aquesta llei de canvis el podreu llegir, si us convé, consultant el volum Els mètodes en dialectologia: continuïtat o alternativa, p. 167-168, publicat per l'IEC l'any 2004, el qual aplega diverses ponències, comunicacions i intervencions corresponents a la I Jornada organitzada per l'Associació d'Amics del Professor Antoni Maria Badia i Margarit (AAAMB).
Dedicat al senyor Joan Rifà, veí de Torelló nascut a l'indret de la Vola, al terme de St. Pere de Torelló.
9 comentaris:
No l'havia sentit mai. Salutacions!
A mar, per referir-se a algú poc preperat, que pot fer més nosa que servei diuen : "Per embarcar un llastre, embarco 'dugues' pedres.". Salut !
Molt interessant l'espressió. Els vicaris sempre tan envoltats de la canalla!!! Per què serà??? Jo no he dit res, eh!!!
Molt bona aquesta, ja l'havia sentit alguna vegada
he, he, he... m'has fet molta gràcia, com ho expliques!
de fet la gent gran als pobles deia canaia i no canalla.
No vull ser desconsiderat ni ferir susceptibilitats però hi havia una definició de capellà que deia: capellà és aquell a qui tots anomenen pare excepte els seus fills que l'anomenen "conco".
Perdó
a partir del dimecres de cendra prometo no ser irreverent emperò......estem en carnestoltes !!!!
Ventafocs,
Salutacions també per als illencs.
Lluís,
No la sabia. Me l'apunto, però no penso embarcar-m'hi.
Joana,
Aquest blog no es fa responsable...
Anna,
I tant que l'havies sentida!
Carme,
Un bon somriure i un bon dibuix!
Sempre es posen bé.
Francesc,
Sí, i en una part important del català central.
Jaume,
No la sabia. Però l'entenc.
Jaume,
Sí, sort que estem de disbauxa! Que si no...
Insisteixo: aquest blog no es fa responsable de...
Gràcies a tothom!
Publica un comentari a l'entrada