Amb la imatge que il·lustra aquest apunt volem fer referència al concepte 'gorra de cop', és a dir, a la gorra de palla de secció semicircular que duien els infants per evitar de rebre cops al cap.
Els resultats obtinguts en les enquestes que vaig fer a la comarca natural de les Guilleries (2006-2010) situen la forma capçana (del llatí vulgar *CAPITIANA 'cosa pròpia del cap') al vessant osonenc, mentre que gorra de cop és l'expressió clarament dominant al sector selvatà. Vegem-ho, doncs, en el seu detall:
- St. Hilari Sacalm: gorra de cop [oo tancades]
- Tavèrnoles: cabeçana [forma ben confirmada per l'enquestador]
- St. Sadurní d'Osormort: capçana
- Espinelves: gorro [o tancada]
- Viladrau: capçana
- St. Julià de Vilatorta: còfia
- Folgueroles: capçana
- Vilanova de Sau: capçana
- Osor: gorro [o tancada]
- Amer: gorra de cop [oo tancades]
- la Cellera de Ter: barret de cop [o tancada]
- Anglès: gorra de cop [oo tancades]
- Sta. Coloma de Farners: gorra de cop [oo tancades]
- Arbúcies: gorra de cop [oo tancades]
Vist, però, en la perspectiva de la llengua global, són aquestes, a tall de resum, i segons les dades fornides per l'ALDC (Atles Lingüístic del Domini Català, volum II, mapa núm. 199), les formes que més ens criden l'atenció:
- alguerès: careta
- baleàric: cervellera a Mallorca i a Menorca; gorro a Eivissa; trencafront a Menorca
- català septentrional: capçana (on sovint hi ha assimilació consonàntica: catsana, cadzana)
- catala central: barret (Maçanet de Cabrenys, Bassegoda, Palamós); barret de cop (Llançà, Roser, Begur, Moià); barret de palla (Girona); capçana (Campdevànol, Prats de Lluçanès, Balsareny); casquet (Planoles, Sta. Maria de Corcó); gorro (les Llosses); gorra de caure (Tarragona, Cambrils de Mar); gorra de cop (Tordera, Cànoves, Cervelló, Barcelona, St. Boi de Llobregat)
- català nord-occidental: barret (Esterri d'Àneu, Sta. Coloma d'Andorra); cofa (Esterri d'Àneu); gorra de caure (Lleida); gorra de cop (Sanaüja, Cervera); salvatrinxots (Almenar); tossalera (Saidí); xitxonera (Fraga)
- valencià: capçana (Vinaròs, Novelda); carota (l'Alcúdia de Carlet, Alzira, Beneixama); gorra (Vilafranca del Maestrat); gorro (Borriana, Xàbia, Crevillent); gorro de palla (Alcalà de Xivert); sombrero (Albocàsser); trencafront (Xiva de Morella)
Faig constar, per acabar, que els mots normatius són gorra de cop, cervellera i capçana. I que, si mai l'heu de menester, trobareu més informació (amb explicació d'alguns ètims) al segon volum del Petit Atles Lingüístic del Domini Català, p. 72, mapa de síntesi núm. 146, del qual és autor el professor Joan Veny, de la Universitat de Barcelona.
18 comentaris:
A Mallorca també anomenem capçana a un utensili de cuina redó, fet de roba o de càrritx, per protegir i aguantar les olles de test. La meva mare coneixia el mot capçana també com aquesta mena de gorra per protegir-se el cap quan traginaven les posts de pastar.
La veritat no havia vist mai aquesta mena de gorra, es devia portar fa anys, no?
Si Jordi nosaltres li deim cervellera i normalment al forat de dalt hi anava un floquet. Quan jo era un nen no hi havia casa que no en tingués una
Jo no n'havia portat mai ( a casa només es podia comprar allò que era imprescindible), però recordo molts xiquets i xiquetes que en portaven i no fa pas tants anys,eh!!!en deiem gorra de cop. A més recordo que jo ja era una mica gran i veia que en duien els més petits...
M. Roser
Jordi, això vol dir que ens anem fent massa grans, perquè jo n'havia portat i tu potser també....
curiosament vaig parlar de la gorra de cop l'any 2009 i fins i tot vaig trobar un lloc on encara en fabriquen. Et dexo l'enllaç:
http://blocfpr.blogspot.com/2008/12/reivindicant-la-gorra-de-cop.html
en un altre ordre de coses. Com es diu 'etzevara' en castellà, no se trobar la traducció.
Per ací sempre la gent del camp sempre li ha dit sombrero de palla.
M'agraden molt més tots els altres noms que ens ofereixes!!!
Bon cop de cap!
Figueres i Borrassà, l'alt Empordà. Xitxonera, també!
Francesc, atzavara, en castellà és "pita"
trencafront és la que em crida més l'atenció, pel joc amb la r. És un objecte que recordo d'haver-lo vist en algun lloc.
Ventafocs,
Sí, és veritat. Jo, aquests objectes que ara m'indiques, ja no els havia arribar a conèixer; només els trobo representats en obres com ara el PALDC o el DCVB.
Magazine,
Jo encara n'havia portat. I en tinc 47.
La meva generació va ser dels últims de portar-ne.
Jaume,
El professor Joan Veny (balear insigne, i de Campos!) suggereix que CERVELLERA podria ser una extensió del mot medieval referit al 'capell de ferro que cobria el crani'. Això no ho he dit a l'apunt.
Veig que ets de la meva lleva...
Roser,
Jo tampoc el tinc per un objecte estrany. Forma part del meu paisatge.
M'apunto, doncs, que vosaltres en dèieu GORRA DE COP.
Anna,
Sí, i tant! I que consti que la capçana que surt a la imatge és teva.
Puigcarbó,
Sí! Quan vaig fer la cerca per Internet vaig anar a parar precisament al teu blog, i vaig estar a punt de fer servir la teva il·lustració per a aquest apunt; al capdavall, però, vam trobar una capçana per casa, que ja va fer el fet.
(AGAVE, PITA, CABUYA són mots castellans que es corresponen amb ATZAVARA)
Iris,
Sí, segons l'ALDC, a Casinos hi ha SOMBRERO; a Vilamarxant, SOMBRERET i CAROTA; a Torís, GORRETA DE BARQUETA; a l'Alcúdia de Carlet, CAROTA; a Sallent de Xàtiva, GORRET DE PALLA...
Jordi,
Bon cop de vers!
Zel,
Tot i ser un castellanisme, aquesta dada és nova per a mi. En les seves enquestes a l'Alt Empordà, l'ALDC va recollir aquestes formes:
-BARRET DE COP a Llançà i a Lledó.
-BARRET a Maçanet de Cabrenys i a Bassegoda.
-GORRO DE COP a Roses.
M'apunto, doncs, la vostra informació relativa a Figueres i Borrassà.
Moltes gràcies!
Helena,
El PALDC en recull uns quants més, d'aquest estil: sobretot a la Cerdanya (SALVACOPS a Llívia, ATURACOPS a Porté), però també en altres indrets (SALVANYEROTS a Almenar).
Moltes gràcies a tots.
gràcies per la informació
A Sora era la capçana; trobo curiós allò de "gorra de caure" je...je... . Bona nit, xiquets.
per fi
A casa també teniem capçana (soc del 63... jeje)
Gràcies a vosaltres, Francesc. I Josep.
La gorra de caure, per poder caure olímpicament.
Benvinguda, Montse Pujol. La que surt a la fotografia és la capçana de l'Anna, que ella també és una mica prehistòrica!
No en vaig portar mai. Ho conec per xitxonera perquè un nino que tenia en portava una. Déu n'hi do com t'has pencat el post!
Una abraçada, Jordi!
Publica un comentari a l'entrada