 |
| Casa Regàs, vall de Lliors, Arbúcies, setembre de 2010 |
Avui us presento el darrer número de la revista Llengua Nacional, membre de l'APPEC i difusora dels millors continguts relacionats amb la fixació de la nostra llengua estàndard i favorejadora, per tant, d'un model de llengua noble, rica i reconeguda per tothom.
Fent clic a la imatge de la revista podreu saber quins són, efectivament, els articles i col·laboracions que conté aquest darrer número, i també podreu veure que hi surt publicat el primer lliurament d'un article meu dedicat al lèxic i la fraseologia del terme d'Arbúcies, municipi que, com sabeu, està situat entre l'alt Montseny i les Guilleries.
Sense negligir altres importants aspectes de geovariació, en aquest article hi exposo, amb afany divulgatiu, els resultats obtinguts en les entrevistes que vaig fer en aquesta contrada el juliol del 2009, és a dir, els mots i locucions aplegats gràcies a les sessions de conversa i als qüestionaris habituals, i gràcies també als enregistraments sonors del MEMGA (Museu Etnològic del Montseny la Gabella) i als de la fonoteca particular del senyor Rafael Vilà, filòleg arbucienc, gran coneixedor del lèxic de la indústria de la poma, que amablement i generosa me'ls va fer arribar al meu domicili particular.
 |
| Vista de les Agudes des dels verals de Sta. Maria de Lliors, a Arbúcies, setembre de 2010 |
Deixeu-me cloure aquest apunt tot reproduint el text, ben adient i actual, amb què el darrer número d'aquesta revista acompanya el sumari corresponent:
No vulguem que l'obra de redreçament es deturi en el punt on ha arribat pels nostres esforços; ans desitgem que continuï ininterrompudament fins a veure's la nostra benvolguda parla completament refeta, retrobat el seu tresor lèxic, retrobades la seva prosòdia i la seva sintaxi, foragitats del tot els castellanismes que la desparencen i rebaixen.
Pompeu Fabra
 |
| Vall de Lliors, Arbúcies, setembre de 2010 |
A Ramon Sangles i a tots els col·laboradors de Llengua Nacional, als amics del MEMGA, a Núria Tort, Carme Torelló, Rafael Vilà i, d'una manera molt especial, als nostres conversaires d'Arbúcies: Anna M. Ballús, Josep Bover i Francesc Serradó.
7 comentaris:
De mal complir seran aquests desitjos de Pompeu Fabra sobre el rebrotar de la nostra llengua per damunt dels marges del ‘primer redreçament’. La fèrria opressió a què té sumit el llenguatge normatiu a la parla plural, i l’evident menyspreu quotidià de tots els implicats amb el llenguatge, ja no envers la parla dialectal, sinó amb les mateixes paraules normatives que queden fora de l’àrea de comprensió dels de BCN, no només no deixarà brotar la llengua, sinó que li farà la coroneta. Els castellanismes són un perill i el radiacal-estandarisme un de pitjor, perquè l’enemic és a casa. Salut !
Felicitats per la revista i pel teu article, que m'he de posar a llegir ara mateix, però sobretot per la ingent tasca de recuperació de la parla...
Ingent tasca... i bella!
Enhorabona per l'article i gràcies per donar-nos a conèixer la revista.
Un plaer passar per ta casa, tot i que hui se m'ha fet tardíssim.
Demà la llegiré amb més calma.
Bona nit!
No podies posar un enllaç a l'article? o reproduir-lo tot o en part aquí.
Molt interessant i més per a gent com jo que malgrat parlar en Català sempre, l' escric des de fa molt poc encara que és la meva llengua materna perquè tots els estudis els vaig fer en castellà.
De vegades quan deixo anar alguna paraula impossible de traduir i del tot catalanitzada erròniament per mi, penso, si el Sr Pompeu aixequés el cap!!!!, però m' esforço eh?.
Felicitats per la revista!, tot i que no m'acaba d'agradar el títolm perqupe el català és la llengua dels catalans no de la nació Catalana. Li tinc pànic a la paraula nacional, ho sento. Potser perquè els d'en Franco eren els nacionals i aixó m'ha quedat gravat al subconscient.
Lluís,
Estic d'acord que alguns mitjans (massa!) "imposen" un model llengua que embruteix i empobreix la nostra llengua.
Crec que l'IEC hauria de ser més enèrgic en aquest punt. Caldria trobar eines per poder-ho fer.
Quan vagi a LLançà espero poder-ne parlar amb tu.
Les teves preocupacions són ben bé les meves, i molt sentides.
Una abraçada.
Jordi,
Gràcies i endavant amb el teu model de llengua sempre poètica.
Iris,
No t'amoïnis. No cal que t'hi sentis obligada. Jo també et segueixo tant com puc. Gràcies.
Helena,
Sí, de mica en mica, però sense cremar-ho tot, aniré posant informació sobre Arbúcies; de fet, algunes ja les hi posades: sota l'etiqueta Arbúcies.
Martona,
Sí, tots ens hi hem d'esforçar. El més important és l'actitud, és a dir, l'amor a la llengua i al nostre patrimoni cultural.
Francesc,
Sí, a mi també em passa una mica això que dius. I potser m'estimaria més un altre nom.
Gràcies a tots pels vostres comentaris i per l'estimació que tothora demostreu.
Me'n vaig a córrer.
Publica un comentari a l'entrada