Llenguerut, -uda
Adjectiu que ja figura al diccionari normatiu, i també al DCVB. No el conec, però, de la meva àrea geogràfica (català central: Torelló, plana de Vic), i sí, en canvi, per algunes enquestes que he fet en localitats selvatanes del perímetre guillerenc (Anglès, la Cellera de Ter), on s'aplica -em diuen- a la persona "contestaire, llenguda, que diu paraulasses".
Sabem, a més, que aquest ús adjectiu s'estén també per les àrees contigües de la Garrotxa, car així ho indiquen els senyors Joaquim Monturiol i Eloi Domínguez en el seu volum monogràfic, de l'any 2001, intitulat El parlar de la Garrotxa, publicat amb motiu del cinquantè aniversari de Ràdio Olot.
Ens consta, en fi, que en terres baleàriques el mot llenguerut, entès com a substantiu, pot ser usat per fer referència al colltort, ocell de l'espècie Jyns torquilla.
--------------------------------------------------------------------------------
10 comentaris:
Ideal l'icona que has posat per il·lustrar el teu post... Imaginació al poder i en català!
Aquí amb aquest sentit però sobre tot referit a una dona es diu ser una 'marllenga', poder desviació del nom de l'ocell mallarenga. Salut !
Tremendament familiar i molt socorregut per la meva mare en la meva adolescència, ara es com un simbol d' identitat dels inconformistes.
I les dents sense "brackets"!!!
Aquesta sí l'he sentida!!! I mira que és difícil!!! que hi som mokt lluny!!!
Jo sempre dic;llengut o llenguda, és correcte també? salutacions desde Torelló.
Apúntala també a l'Estany, el meu oncle quan era menut i anava a pasar les vacances d'estiu sovint m'ho deia, (i amb motiu) "aquest coi de marrec és un llenguerut" li deia a la tia.
No l'havia sentit mai, nosaltres deiem llengut/da... d'acord amb la icona.
Bona nit,
M. Roser
Llàstima que no ho som gaire, de llengueruts. De tant en tant ens caldria una mica més de mala bava i deixar anar algun estirabot. Mentrestant, protestem en veu baixa i ells van fent com si res.
Jordi,
Llibertat d'expressió.
Marta,
Gràcies per visitar-me. Jo també ho faig tot sovint, però com que sóc poc llenguerut, em costa fer comentaris que tinguin el to adient.
Iris,
M'ho apunto. A dalt de tot i a baix de tot.
Moltes gràcies.
Anna,
No pateixis. Tots dos són mots normatius.
Francesc,
Excel·lent informació. Me l'apunto també.
Roser,
Moltes gràcies. LLENGUT al Bages. M'ajuda a completar la informació.
Joan,
Subscric el que dius. Protestem en veu baixa i ells van fent com si res.
Això de ser llenguerut és més bo que no sembla: "malfia't del vell que no renega", diu Margarit. Les paraulotes, la grolleria, poden ser molt productives.
Publica un comentari a l'entrada