Fou el cas que una adolescent coneguda nostra, havent tastat les amargors de les assignatures obligatòriament científiques del nostre temible batxillerat, arribà a la greu conclusió que el seu futur com a estudiant universitària s'havia de decantar, per força, cap als viaranys de les especialitats dites de lletres, o de lletres pures.
Aquest dictamen, tan innegociable, el va assumir resignadament una ascendent seva de la primera generació manlleuenca; i, tot seguit, aquesta darrera persona la va traslladar, amb molt de convenciment, a altres persones del mateix entorn familiar, els quals, però, la reberen en un format un xic allunyat dels habituals cànons lexicosemàntics.
La nena farà lletres valentes!
El cas és real, us ho puc ben assegurar, i ens suggereix, de passada, que algunes vegades el valor i la cultura poden anar a la plegada.
Fotografia manllevada del blog de Teresa Costa-Gramunt.
9 comentaris:
Les lletres sempre són valentes. Només és que uns servim per una cosa, i d'altres per una altra. Conec gent de ciències aterroritzats davant el joc del diccionari.
Jo anava a dir el mateix que l'Helena, crec que les lletres són molt valentes, si no sempre, gairebé sempre...
Igual li podriem contestar que millor així que fer ciències porugues, he,he.
Saps la dita corresponent catalana a la castellana que et preguntava al teler?
les lletres són més valentes que nosaltres, sovint....
M'agrada aquest barrastral ple de lletres esgambellades "pengim-penjam", ara bé; valentes o temorenques? En qualsevol cas, a voltes cal ésser valent per a col·locarles honestament i amb criteri propi. Tanmeteix, són tantes i tan variades, són tantes les combinacioins i subtileses possibles, que ens permeten enviar algú a l'infern convençut i destjós de viatjar-hi. Per això crec que "la nena fou valenta". Molt bona nit, quitxalla.
I tal com estan les humanitats, bé que cal ser un valent per dedicar-se a les lletres...
Genial, genial...gràcies a les Itineràncies he entrat aquí, i ja n'estic penjada!
Gràcies a tots pels vostres comentaris. M'omplen molt. També de valor. I de poesia, Josep i Zel.
Valgui com a modest homenatge a Enric Valor, gran mestre, gran escriptor!
Zel,
Molt agraït pel teu suport; tan aviat com pugui et faré un enllaç.
Publica un comentari a l'entrada