 |
| Carrer Major, Prats de Lluçanès, gener de 2011 |
Anàvem per reves: primer les dones, i després els homes.
El substantiu reva 'tanda, torn', de gènere femení, i sempre pronunciat amb e tancada, fou confirmat en aquest sentit pels nostres informadors d'Oristà i de Prats de Lluçanès en les enquestes que vam dur a terme en aquests indrets de la Catalunya central durant la primavera de l'any 2000.
D'etimologia incerta, però d'ús corrent en la comarca del Lluçanès (Osona), aquest mot figura també al volum Caracterització de l'idiolecte d'un parlant de Moià, p. 118, publicat per Editorial Claret l'any 1993, centrat, com el seu títol indica, en l'estudi de la parla d'una persona en concret d'aquest indret del Moianès.
Amb aquesta manera de fer, metològicament tan singular, el seu autor, el col·lega Carles Riera, hi féu, en realitat (i solament a base de sessions de conversa i de qüestions aïllades, de senzill aclariment) una excel·lent aportació al coneixement de la geovariació de la nostra llengua.
No cal dir que a nosaltres, aquesta obra monogràfica, ens va fer un gran servei a l'hora d'escometre la recollida de dades per les terres veïnes del Lluçanès, atès que una bona colla de les qüestions introduïdes als nostres qüestionaris les vam manllevar d'aquest volum i, en molts casos, van poder ésser confirmades pels nostres informadors.
Pel que fa referència al nostre mot d'avui, convé afegir que el DCVB el situa (en el significat que aquí se li atribueix) solament en terres septentrionals del català central: Garrotxa, Empordà, plana de Vic, Lluçanès i Moià, i que el diccionari normatiu, per la seva banda, només l'entra en el sentit medieval de 'taxa imposada a les transaccions dels mercaders'.
9 comentaris:
Així doncs, demano reva per fer el comentari de torn... Per cert, prenc nota del llibre d'en Carles Riera...
Doncs no en tenía ni idee que reva,tingues aquest significat, no l'havia sentida mai. Gràcies per ensenyar-nos cada dia coses noves.
Jo al·lucine amb les teues investigacions. Ni idea, de debò. Ja no se m'oblida. Mil gràcies.
mira que durant quinze anys he passat per la zona un munt de vegades per feina i mai l'havia sentit.
paraula totalment nova per a mi!
Una bonica manera de denominar una bonica costum.
Una altra que recordo de l'avi. I l'avi vivia a Borrassà, l'alt Empordà. Ara ja saps que hi ha arrels llargues...
M'afegeixo a tot aquests munt d'ignorants...d'aquesta paraula!!!
Petons,
M. Roser
Jordi,
En Carles Riera, moianenc il·lustre, és col·laborador habitual de la revista Llengua Nacional. La seva recerca va tenir, en el seu moment, una gran acollida en els mitjans. Imagina't: fins i tot TV3 se'n va fer ressò!
Annànim,
La referència que el DCVB dóna de la Plana de Vic no sé si és del tot precisa; potser, en un sentit molt lax, feia referència al sector del Moianès. Moltes gràcies pels teus comentaris.
Iris,
Espero poder oferir, ben aviat, alguna curiosa connexió entre el meu sector geogràfic i el teu. T'ho dedicarem.
Francesc,
Procuro posar tot allò que pugui tenir un interès especial, poc conegut, poc documentat, que hi hagi, en fi, alguna aportació meva, per modesta que sigui, al coneixement de la llengua.
Carme,
Una més. Difícil de dibuixar, emperò.
Helena,
Ara me'n vaig cap al blog sublim.
Zel,
Ep! Aquesta informació em va molt bé. T'ho agraeixo molt. Una abraçada. I continua informant-me.
Roser,
Igualment, una abraçada.
L'ignorant sóc jo, el que més. I és un plaer poder-ne aprendre.
Publica un comentari a l'entrada