El mot samaniat, entès en el sentit de 'aldarull, gran cridòria; embolic' ha estat observat en les recerques que he anat fent en diversos punts del català central; a voltes, però, sota variants no consignades pels nostres diccionaris: samaniato (Espinelves), xamaniat (Folgueroles).
Aquest substantiu figura, a més, al Diccionari descriptiu de la llengua catalana (DDLC), que solament el localitza en l'obra de Miquel Llor, en el volum Tots els contes, publicat per Selecta l'any 1952.
Jo, pel meu compte, puc assenyalar que aquest mateix mot l'he trobat en l'obra del santhilarienc Anton Busquets i Punset (gran autor de la nostra Renaixença), al recull de contes Del meu viure rural, en l'edició de Ça-Calm Exprés, del 1998:
El que em costà fer-los obrir! Tota mena d'explicacions no hi valien: fins que amb l'enrenou i samaniat, també s'aixecà una noieta que va conèixe'm sortosament.
(Del conte No es conta, no, p. 105)
I així mateix el trobem, amb el sentit de 'aplec de bruixes', en el llibre Bruixes a la Catalunya interior, de Jordi Torres i Sociats, que fou publicat per Farell l'any 2002.
Les reunions que celebraven els dissabtes de lluna plena a la nit les bruixes lluçaneses eren conegudes amb el nom de "samaniat".
Un d'aquests indrets era la bauma de les bruixes de la Quintana d'Oristà. Allà es diu que hi preparaven les malifetes que farien fins que la lluna tornés a fer el ple. En aquest lloc també congriaven fortes pedregades a l'estiu.
(dins del text Les bruixes de la bauma de la Quintana, p. 82)
 |
| Serrat de les Bruixes, St. Feliu Sasserra |
Llevat de les imatges de portades de llibres, les altres són manllevades de la pàgina social de Bruixes Sasserra.
8 comentaris:
Ja ho pots ben dir!
No havia sentit mai aquesta paraula, molt interessant Jordi.
aquesta si que és totalment nova per a mi. Me l'haure d'apuntar.
Doncs aquesta sí que la conec... a casa sempre l'havien utilitzat.
Doncs gràcies per l'aportació. No la coneixia, no.
Moltes gràcies a tots vosaltres pels comentaris.
Crida l'atenció la variant SAMANIATU, i alhora el fet (no recollit als diccionaris) que al Lluçanès el mot en qüestió pugui tenir el sentit de 'aplec de bruixes'.
Boooonnesss !!
Per la zona de la Vall de Camprodon, que es de on soc nascuda, la meva família la ha utilitzat sempre per comunicar a algú que estava avisat : Ex: Et fotré un samaniat que ja veuràs, ja !
De fet a casa es conserva encara l'ús d'algunes paraules de l'antigor, pertanyents a la meva avia.
Elvira
Gràcies pel teu comentari, Elvira. Ara ja tenim una altra accepció no recollida als diccionaris.
Publica un comentari a l'entrada