Un rapat

Per més que ens pugui sobtar, el mot rapat 'grapat' és un derivat de rapar 'tallar el pèl molt ran; gratar; ferir amb les ungles', procedent del gòtic *HRAPON 'arrencar, estirar els cabells', potser a partir de grapa, per atracció formal (paronímica).

Així és com s'interpreta aquest substantiu al volum I del Petit Atles Lingüístic del Domini Català, p. 114 (mapa de síntesi núm. 68), del qual és autor el professor Joan Veny, de la Universitat de Barcelona. I així és com jo el vaig sentir a Prats de Lluçanès en formular la qüestió relativa al concepte 'grapat' (enquestes que vaig fer entre el 1999 i el 2001).  

  

Tot i que el mot grapat és el més estès per a aquest concepte, la forma rapat té, tanmateix, una bona representació en els resultats que ens ofereix el mapa 103 de l'Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC).

Segons aquesta font, es troba, si més no, en punts del Berguedà (Avià, Gósol, Castellar de n'Hug), de la Cerdanya (Alp, Meranges, Llívia), i àdhuc en punts del català septentrional (Porté) i del català nord-occidental (Esterri d'Àneu, Ordino, Bescaran, Arfa, Peramola, Sanaüja). 

Hi ha, en fi, altres formes que l'ALDC recull:  

• alguerès: farrancada, d'origen inexplicat 
• baleàric: grapada a Mallorca; punyat, ambosta i grapat a Menorca; i grapat a Eivissa. 
• català septentrional: punyat (Salses, Perpinyà, Prats de Balaguer), grapat/grapada (Ceret) 
• català central: grapat, procedent del fràncic *KRAPPA (Llançà, Roses, Queralbs, Planoles, Moià, Balsareny, Palamós, Cànoves, Barberà del Vallès, Barcelona, Tarragona), puny (Girona, Llagostera), punyat (Maçanet de Cabrenys, Oix i Vilallonga de Ter)
• català nord-occidental: sarpat/sarpada (Taüll, Àger, Tolba, Mequinensa, Fraga, Lleida), puny (Almenar, Linyola, Sta. Coloma d'Andorra), grapat (Arbeca, Vinaixa, Riba-roja d'Ebre)
• valencià: grapat (Vinaròs, Albocàsser, Castelló de la Plana, València, Alberic, Ontinyent, Guardamar), grapat en una mà (Simat de Valldigna), pessic (Borriana), sarpada (Alzira)