GEOBLOG DEL CATALÀ CENTRAL

divendres, 8 d’abril de 2011

El vencill



Sora, 1995
 


Transcric a continuació un bocí del text inèdit intitulat Triar el gra de la palla, de l'amic Josep Comas i Areñas (Josep de Sora), en què l'autor aporta detalls de descripció sobre els actes del segar i el batre i en què es para esment a l'elaboració del vencill  'lligall per lligar les garbes' (del llatí VINCICULUM, pronunciat vencí, per efecte "ieista", en l'àrea geogràfica a què es refereixen les explicacions):



L'acció de tallar i arreplegar el blat té uns passos determinats i repetitius. Hi ha d'haver una perfecta coordinació de moviments. És clar que això és en qualsevol feina, però en aquest cas la precisió és indispensable. Cada dues estassades, una garba. La mesura d'aquesta garba ve determinada per la llargada del blat, perquè si és curt el vencill també serà curt i no abastaria per a lligar una garba grossa.

El vencill, fet del mateix blat, és senzill de fer; un grapat de brins de blat i un nus al cap on hi ha l'espiga; a continuació es separa per la meitat el petit feix de blat i la llargada és gairebé doble; la separació o partició del grapat es pot fer també abans del nus, cadascú com li sembli; tanmateix, el resultat final és el mateix, això sí, es fa de manera que aquest lligam tingui elasticitat, que en lligar la garba cedeixi; en cas contrari, o la garba es quedaria fluixa o es trencaria el lligam. Com deia, un vencill és senzill de fer, però qui no ho ha vist, fóra incapaç de construir-lo. La garba es lliga amb el garrot donant-li un parell de cargolades al vencill. Si es fa bé, queda sòlida i d'una peça.         




Segador fent el vencill, Sora, 1997







18 comentaris:

magazine.cat ha dit...

El meu tiet portava un vencill per cinturó, sempre em feia riure dient-me "que et sembla el meu cinturó"

Ventafocs ha dit...

Em sembla que a Mallorca diem "vencís", feia temps que no sentia aquesta paraula...
Bon cap de setmana, Jorid!

LA MAR ha dit...

Si, com diu ventafocs deim vencís, i també s'utilitzen per fermar les potes al bestiar.

Galionar ha dit...

Per l'Alt Penedès també en diem vencill, però la gent jove no crec ni que en conegui el significat.

Anna ha dit...

No ho havia sentit mai, pero es molt interessant! bon cap de setmana Jordi.

montse ha dit...

jo tampoc la coneixia, però ho demanaré al pare, que quan era jove se'n feia un tip de segar

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Aquesta si que la conec, ja em tocava...els avis eren pagesos i encara sembla que veig ara els segadors, fent els vencills per lligar les garbes. Els joves de pagès la coneixen molt bé... a ciutat, ni els joves ni els grans.
Una garba de petons ben lligats amb un vencill.
M. Roser

Puigcarbó ha dit...

a l'Estany jo diria que en deien vencís, però fa molts anys i ara tinc dubtes de si vencís o vencills.

Josep de Sora. ha dit...

M. Roser, si els joves pagesos del Baix Llobregat coneixen les garbes i els vencills, deu ésser que ho han vist en alguna festa recordatori, doncs la feina de segar a volant i lligar a vencill, es va deixar de fer, a Osona, fa ben bé cinquanta anys. Comptant amb què quan aquí hi anàvem a la vostra comarca ja en tornàveu, sumem-hi cinc anys més. Posem-hi cinc anys per a poder-ho recordar, te'n vas a seixanta. Ara bé; encara actualment hi ha pobles que reprodueixen en alguna mesura aquests treballs, per a qui en vulgui tenir un lleuger coneixement. Quitxalla, que demà vaig a la fira de "Les quaranta hores"; doncs, cap a Ripoll. Si hi feu cap i cerqueu una petita "paradeta" de llibres, tindrem ocasió de saludar-nos personalment. Tingueu un bon cap de setmana, però ja ho sabeu; "mai no hem de menysprear les petites alegries, esperant la gran felicitat".

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

A veure Josep, quan parlo dels joves pagesos ,jo em refereixo als de Catalunya endins, és que el Baix LLobregat no és la meva comarca(encara que hi visqui) i no sé quin tipus de conreu si feia anys enrera. Jo deia que els joves pagesos també ho coneixien, perquè normalment la gent de pagès estima la terra i té cura de transmetre al jovent les tradicions i els costums que ells han practicat o après, perquè no s'oblidin, encara que siguin d'altres temps. Jo he anat molts anys a un poblet d'Osona i en sabien un niu, de feines ancestrals...
Bona fira,
M. Roser

Iris ha dit...

Quan passe per ací me n'adone que el lèxic de la nostra llengua pren unes dimensions infinites; són molls els mots que desconeixem i quan es tracta de paraules de camps semàntics tan específics, la ignoràncias es total.
Me l'apunte. Gràcies per contribuir a noves descobertes lingüístiques!!!

Jordi Dorca ha dit...

Magazine.cat,
Molt bona. Te l'agafo.

Jordi Dorca ha dit...

Ventafocs i Jaume,
Sí, bona informació: a les Balears es deia VENCÍS (plural: VENCISOS), i així ho van recollir els autors de l'ALDC (volum IV, mapa 828) en la seva cartografia.

Jordi Dorca ha dit...

Montse,
I a la vessana.
PS: per què no obres un blog? Per compartir els teus poemes.

Jordi Dorca ha dit...

Roser,
La garba que ens envies és la millor que ens podeu enviar. Gràcies!

Jordi Dorca ha dit...

Josep,
Ja ho veus, vaig aprofitant els teus coneixements. Que tingueu unes bones 40 hores i que en venguis molts.

Jordi Dorca ha dit...

Iris,
Tens raó, sovint em passa que em sento terriblement ignorant.

Jordi Dorca ha dit...

Francesc,
L'ALDC cita LLIGADA per a Banyoles, però VENCÍ en punts molt propers. Parlo de la forma de singular, és clar.
Si ens referim al plural, podria molt ben ser que les dues formes (VENCÍS i VENCILLS) alternessin una mica.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...