GEOBLOG DEL CATALÀ CENTRAL

diumenge, 17 d’abril de 2011

Dimoni, torna'm això





Dimoni, torna'm això,
que no és meu ni teu,
que és de la Mare de Déu.



Invocació per reclamar la presència d'un objecte acabat de perdre.

I solia tenir èxit, aquesta requesta.

M'ho va dir el senyor Lluís Puig, nonagenari nascut al poble de Vilanova de Sau, a les Guilleries, en la conversa que vam tenir pel febrer de l'any 2007.




De Vilanova als Pirineus
Vilanova de Sau (fotografia: Albert Codina




13 comentaris:

Anna ha dit...

Està molt bé aquesta! no ho havia sentit mai, endavant en volem més...

Iris ha dit...

Que valent/a, no sap que amb el dimoni ningú no es fica? I a més es posa directament amb ell.
Ja saps:
Qui es burla, el dimoni li furga

Quadern de mots ha dit...

Jo, a vegades he sentit “Què dimonis vols?” Dimoni en plural, referint-se a un nen que pregunta o tafaneja quan no toca. No sé si té res a veure amb el que dius.
Fins aviat

LA MAR ha dit...

Suposo qe sabeu que el dibuix, que pertany a les Rondalles Mallorquines recopil·lades per mossèn Alcover, (que signava "Jordi d'es racó"), és de Francesc de Borja Moll, un home genial fins i tot dibuixant, uns dibuixos senzills amb un aire d'innocència popular ideals per a aquestes historietes.
Salutacions

Lluís ha dit...

Ja fan falta les oracions, per què n'hi ha que no trobarien aiga a mar, però per trobar les coses val més un que sap que deu que cerquen. És clar que 'con' hi poses la má a sobre ho trobes a sota. Salut !

Galionar ha dit...

També pels poblets i les masies penedesenques hi havia aquesta tradició, amb les mateixes paraules que esmentes, d'invocar el dimoni quan es perdia alguna cosa. Són moltes les supersticions que poden recollir-se encara de viva veu, allà on hi ha gent gran.
Una abraçada.

Puigcarbó ha dit...

Ho havia sentit a dir a una persona de Sant Martí de Centelles.

Helena Bonals ha dit...

Quan busques una cosa i no la trobes és com quan cerques la inspiració, la memòria involuntària. El fet de dir això deu ajudar, perquè és una manifestació de la voluntat de trobar.

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Aquesta no l'havia sentida mai...deu ser com allò que es diu en castellà:"Santa Rita, Rita, Rita, lo que se da, no se quita".
Si vas tan de pressa gairebé no et puc seguir ,Jordi...
Una abraçada,
M. Roser

Sandra D,Roig ha dit...

A casa diem, "los cojones del demonio ato i hasta que no aparezca no los desato", clar és més radical i apareix abans!
:) una abraçada.

Jordi Dorca ha dit...

Ei! Moltes gràcies a tots vosaltres pels vostres comentaris i aportacions.
Perdoneu! Resulta que, sense voler, he publicat dos apunts en un dia.

Iris ha dit...

Sandra eixa és la de San Cocufato:
San Cocufato, san cocufato
los cordeones te ato
y hasta que no me lo des
no te los desato.
Que al català ben bé podríem traduir així:

Sant Bernat Sant Bernat
dels collons t'hi penge
i si no m'ho tornes aviat,
no t'hi despenge.

He, he. M'ho estic passant pipa!!!

montse ha dit...

jo també he sentit quelcom relacionat amb els collons, però no recordo quin sant hi posaven davant. Però alerta amb Santa Rita, perque com be diu la dita, que anomena la Mª Roser, Santa Rita et pot tornar una cosa però se'n queda un altre... Això m'han dit.
Jo per si de cas, no li demano res :]

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...