Etnotext enregistrat al Lluçanès, al barri de la Blava de St. Martí d'Albars el dia 1 de març de l'any 2000 en el domicili particular del senyor Maurici Erra, que ens va atendre amb gran generositat:
Cada any es 'via anat a Salselles. L'endemà de sant Isidro es feien pregàries per anar a Salselles. El mossèn..., amb un cavall, el 'vien de dur amb un animal.
Hi anava casi tot el poble, anaven marxant, una renglera de gent, i allà deien l'ofici, i llavors tothom es portava el dinar, allà dinaves, reies una estona i tornaves a baixar.
Bastantes cases, hi havia. P'rò ara està abandonat!
La campana que hi 'via a Salselles els la vem pagar aquí a Sant Martí. Havent passat la guerra, que allà no tenien campana, i amb el 'nar-hi un cop cada d'això...
I llavors, cada any, quan arribàvem allà, ja tocaven la campana, que et veien, que sabien que arribaves, llavors ja repicaven que arribàvem.
I aquella campana ara està a Lluçà.
Les fotografies són manllevades del web Salvem Salselles, i el mapa l'he tret del web de turisme de la Diputació de Barcelona.
12 comentaris:
M'encanta el català d'aquest text, saps de quina època és? Les campanes eren la veu del poble anys enrera, i segons com eren els seus tocs,la gent sabia què passava. Ara trobo a faltar el seu so.
Per fi he aconseguit penjar el vídeo al blog!!!
M. Roser
Magnífic llenguatge, el de les campanes; la mort d'un adult, la d'un infant, (aubat). Casament, bateig, tempesta, matines, l'àngelus, toc d'oració, tots amb el seu tret diferenciador. És que..., vaig fer d'escolar durant set anys, sabeu?
¡Quina casualitat! Precisament aquest matí, he transitat a peu 17'6 Km. pel Lluçanès, per una contrada ben propera a Salselles, aquesta ja en terme de Borredà. La Garona, Rocadenbosc, Vilacanina, Viladeures, Muntanyola, Can Vinyes, Coll de les casetes, Tiratemples, Puigoriol... . Perdoneu, ja veieu que sóc un pallissa. Malgrat el xarboteig que experimenta tot plegat, tinguem una bona Pasqua.
Es molt interessant el text.I sobre el llenguatge de les campanes, es una llàstima que s'hagi perdut, perquè segons el sò, com diu en Josep,tothom sabia el que passava.Molt bona setmana Santa a tothom!!
Hola Jordi, ja he tornat... al so de les campanes. Una abraçada!
El so i el llenguatge de les campanes tenien un encant especial. Toca de morts, toca de festa, tocar de foc, tocar a missa, tocar en sortir de missa,..., aquests són els sons que recordo. També recordo dos sons, els dels quarts i el de les hores, d’intensitats diferents , ostres si en fa d’anys que no les sento. L’altre dia, no sé ni quan ni on, feien un reportatge de l’ofici de campaner, era força curiós.
Per cert, aquest “es 'via anat” jo l’havia sentit molt pel Ripollès. Estic d’acord amb la Roser i el Josep, magnífic llenguatge.
Fins aviat.
les campanes abans eren el mòbil actual, per informar o avisar als vilatans dels fets que es produïen o de si s'acostaben els sarraïns.
Tot un llenguatge el de les campanes i molt digne d'estudis, que encara ens queda molt per descobrir!!!
enmig de la natura sentir el so d'una campana i després el silenci.. quin plaer..
sempre que m'acosto al teu bloc, és un dia de festa al meu vocabulari.
Gaudeix de les vacances
Petonets
En el bateig de la mainada, s'indicava amb les campanes si era un nen o una nena. Generalment es feien servir dos tocs. Si era nen les campanes sonaben : és nen, no és nena, és nen, no és nena... I si era nena sonaba : és nena, no és nen, és nena, no és nen... Si hi poseu una mica de ritme, es pot comprovar la diferencia del toc. Salut !
Aquestes coses no tenen preu. Gràcies per regalar-nos-les.
"vosaltres sou la veu de ma infantesa, neu que es fon"...
Publica un comentari a l'entrada