 |
| Vilalleons, St. Julià de Vilatorta |
Mot usat al terme de St. Julià de Vilatorta (entre la plana de Vic i les Guilleries) en el sentit de 'xicota, promesa, noia festejadora'; accepció, aquesta, que no he sabut trobar als reculls lèxics habituals, però que em consta, si més no, que és força coneguda en diferents indrets d'Osona.
Es tracta, potser, d'un significat translatici suggerit per la idea de gran proximitat, de màxima adherència, continguda en el significat bàsic del substantiu pellofa, derivat de pell.
I això, és clar, ens ha fet venir a la memòria un dels apunts que hem llegit en el blog d'Helena Bonals, molt adient al nostre comentari d'avui.
10 comentaris:
No sé pas, té una mica de males connotacions, "pellofa". No m'agradaria de ser la pellofa d'algú!
A mi tampoc m'agradaria ser la pellofa de ningú. Estar tot el dia enganxat a una persona a d'asfixciar. Però una gran proximitat, ja es un altre cosa. No imagino la meva vida sense en Ramón, ni la Raquel, ni en Sergi...
Molt bona!!! no ho havia sentit a dir mai pellofa, en aquest sentit.A mí tampoc m'agradaria ser pellofa de ningú. salutacions.
sona a despectiu, o potser a alguna cosa per descobrir, la pellofa és la part exterior del grà.
Em sembla que estem tots d'acord que no ens agrada això de pellofa en aquest significat. Em sona a aquelles paraules despectives que empren alguns homes per referir-se a la seva dona, i que després descobreixes que valen 100 vegades més que ells.
Pel Penedès em sembla que no es diu, encara que pels poblets hi havia expressions tant o més barroeres.
Una abraçada.
A "la meva terra es deia també "pallofa"; tanmateix, no ho vaig percebre mai com un mot despectiu, potser perquè mai no li ho vaig buscar. En realitat, jo entenc que la pellofa o clofolla, es refereix solament al blat de moro, dons en el blat és boll i en els llegums tavella. Pel què fa als llegums hi ha més definicions, però la nostra era tavella. Apa, tingueu bona nit.
Ui, jo mai ho havia escoltat en sentit pejoratiu.
O sigui està enganxat a algú com una "paparra"...
Espero no ser-ho mai de ningú i que ningú sigui pellofa meva.
Petons,
M. Roser
No ho havia escoltat mai, en el sentit que hi doneu, fins veure post i comentaris, però a mi també em sembla despectiu: una cosa de la que cal desempallegar-se, desempellofar-se, despellofar-se.
Ho sento Jordi,m però estic amb l'Helena i l'olga.
:) ja sé que només és léxic, però també és una clara evidència del masclisme del llenguatge.
Una abraçada de "pellofaaaaaaaaaaaaaaaaa" .
Un company de feina ho ha sentit com a "una persona de poca importància", que es correspon al que en diu el DCVB. De debò que no m'acabo de creure el significat que dius tu Jordi que li atribueixen a Sant Julià de Vilatorta.
Publica un comentari a l'entrada