Segons el testimoni del senyor Hermenegild Falgueras, de Gombrèn (al Ripollès), llepatupins es diu del gat que escura tupins, i igualment es pot dir de la persona, infant o adult, que en coses de menjar té tendència a escurar-ho ben bé tot.
Aquesta informació és treta de l'entrevista enregistrada a Gombrèn el dia 22 de juliol de 2011 en un dels locals de l'Ajuntament d'aquest poble del Ripollès que ja termeneja amb el Berguedà.
33 comentaris:
A mi em desagraden profundament les persones que no escuren, que sempre deixen alguna resta de menjar, que no es beuen el contingut del got sencer, com si al món no hi hagués hagut mai fam.
Me'n recordaré, d'aquesta expressió.
Hola Jordi,una expressió molt bonica.
A mi tampoc m'agrada la gent que sempre deixa coses al plat!!!.
Salutacions i desde Torelló bona festa major!!!
Helena,
Procurarem escurar-lo ben bé, el plat. O el tupí. I bones vacan...
Anna,
Bones festes! I ben remullades.
Jo també dec ser llepatupins, doncs... :) una paraula més!
Hola Carme,
I consti que el gat és nostre; el tenim a dispesa, vaja.
S'ha d'escurar bé el plat, no s'han de deixar 'ressecs'. L'última 'e' sona com la de 'cecs' invidents. Salut !
Lluís,
Aquesta accepció de RESSECS no l'he trobada al diccionari vermell d'Alcover i Moll; torna a ser, doncs, un mot valuós. Moltes gràcies.
Ostres, no havia sentit a dir llepatupins, però si el mot tupí utilitzat al Ripollès (ara ja l’he perdut de vista).
Jo, com la Carme, sóc una llepatupins ... El plat sempre ben net i polit.
Doncs un altre "llepatupins"; potser algú ho considera de poca educació, però jo no vull renunciar al plaer de sucar la molla de pa dins del plat, després de menjar l'amanida. Salutacions.
M’agrada aquest mot, caldria treballar-ho per conscienciar més d’un.
Alguns tenen el costum de deixar menjar al plat i d’altres no tenen per sobreviure. Mira que està mal repartit el món!
El llepatupins m'ha fet pensar en un text breu (Alfabetització particular) que vaig escriure fa temps que diu:
Llegeix-me
a poc a poc.
Vocalitza’m
sense por.
I escura’m
les costelles de les consonants.
Ostres, estic pensant què passarà si la propera vegada que estiguem tots menjant a casa se m'ocorre dir a la família que semblen uns escuratupins (que ho són, sens dubte!). Em dedicaran una llambregada de biaix que farà feredat!
M'agrada molt l'expressió; em recorda la meva iaia, quan deia que es preparava un tupí de sopes...
Abraçades!
Jo sóc prou d'escurar, només que hi ha coses que tan sols es poden fer a casa.
Com sempre que trobo l'equivalent jo faig la meva aportació del mig Segre.
Allà d'escurar el plat o l'olla en diuen "rostar".
Aquest mateix verb té una altra variant... menys prosaica... i és que quan una parella se'n va a fer les seves cosetes també se'n diu que se'n van a rostar... serà perquè s'ha d'escurar tot!
Així doncs, me'n declaro obertament. I en prenc bona nota. Com l'Helena, crec que no està el món com per llençar res.
boníssim!! jo en conec un, de llepatupins, i ara ja el puc anomenar així :)
Jo em declaro llepatupins :)
Jo també sóc un "llepatupins" fins avui no ho he sabut...
Des del far sense tupí.
onatge
Doncs no ho sabia jo això i resulta que sóc una llepatupina :)
I jo també!!!!!
De petita llepava tots els plats!
Quadern de mots,
Perduts els objectes, se'n van perdent els noms. O gairebé. Salut per al Ripollès.
Josep,
De menut no ho era gaire, de llepatupins. Però amb els anys i la vellesa m'hi he anat tornat, ho reconec.
Marga,
Aquesta hauria de ser una gran lluita. Caldrà reprendre-la. I fora egoisme.
Núria,
I eren bones, les costelles de cultura?
Segur que sí!
Galionar,
Prova-ho. El mot pot ser comprès. A veure què passa...
Francesc,
Et comprenc, Francesc.
Faltaria més!
Porquet,
Veig que continuen havent-hi afinitats entre les coses del menjar i les que fan, com tu dius, les parelles... Cosa saludable!
Joan,
Celebro que algú coincideixo amb l'Helena. Que sol tenir molta raó.
Núria,
L'altre dia en vaig veure un pel Facebook...
Magazine,
Així m'agrada! Escurem-ho tot.
Onatge,
Els del Far solen ser llepatupins. Per força.
Joana,
Te'n felicito.
Zel,
Per molts anys.
Publica un comentari a l'entrada