Expressió relativa al temps meteorològic que hem enregistrat al terme de Gombrèn, a ponent del Ripollès, el dia 11 de juliol de 2011, amb la qual hom fa referència a la mena de boires que, tot recollint la humitat nocturna dels fondals i dels corrents fluvials, es congrien al matí i poden acabar portant pluja cap a la tarda.
"Ja surten els pescadors dels torrents, plourà a la tarda!".
Agraïments: a Carme Rosanas, pel seu dibuix; a Hermenegild Falgueras, per la seva valuosa informació; i a Joana Suriñach, per la seva col·laboració en la convocatòria d'informadors al poble de Gombrèn.
15 comentaris:
Doncs ja et dic jo que són ben certs aquests pescadors. Els vaig tastar en la meva pròpia carn en una tempesta amb llamps, trons.... i neu! que em va caure mentre feien una excursió per la Serra del Montgrony.
No l'oblidaré mai!
Ens l'apuntem. Normalment la gent del camp i de la mar sol conèixer molt bé el temps qque farà, tenen els seus propis indicador, molt idiosincràtics tots ells i mai fallen!!!
L'agafo i la fico al paner de les expressions. Salutacions!
He sentit a dir que quan surten aquestes boires matineres també surten els cargols, tot i que no hagi plogut en molts dies.
És veritat; la gent del camp i els mariners poques vegades s'equivoquen, en les seves prediccions del temps.
Abraçades!
Que bonica aquesta dita que apropa els pescadors i els pagesos...no la sabia.
Petons,
M. Roser
Molt bona aquesta Jordi!!!
No ho havia sentit a dir mai.Continua així.
Salutacions desde Torelló.
més d'una vegada m'haviet en anar a buscar-hi bolets.
Salut
m'encanten les prediccions locals basades en l'experiència, més que el meteosat i tot això...
No ho havia sentit a dir mai :)
boires que pesquen pluja!
la qüestió és pescar sempre, a tot arreu.. ja sigui mar o muntanya terra o cel..:)
Ja aniria bé per fer una excursió a la muntanya, de saber sempre si hi haurà temporal o no. Normalment el cel ha de ser ben clar de bon dematí.
Jo tampoc la coneixia, i me'n recordaré encara més pel dibuix que m'ha cridat i m'ha portat fins aquí. Gràcies altre cop.
Hola es muy interesante lo que hoy no comparte, aprender algo nuevo cada día para mi es señal que sigo caminando.
un abrazo afectuoso y cordial para usted.
Per terres del Baix Camp, tenim el torrall del Toni. Un núvol gegantí d´un blanc brillant que surt per l´est. El pare, que és pagès, quan el veia formar-se ràpidament ens deia: Apa noies, cap a casa que d´aquí un quart aiguat segur. Nosaltres, miravem al cel i pensavem que estava boig, perquè feia un sol imponent, però aquella massa gegant i brillant anava creixent...
I no s´equivocava, un ruixat intens però de poca durada ho mullava tot!
Porquet,
Una bona dutxa, vaja.
I amb una mica d'emoció, és clar.
Joana,
Diuen que abans no els fallaven, però que ara, en canvi...
Ventafocs,
Gràcies. Si en tens cap que vulguis posar, ja ho saps.
Galionar,
Abraçades cargolinaires!
Roser,
Sí: té aquesta gràcia afegida. A més, em va agradar la metàfora de la humitat "pescada" per fer-ne pluja.
Anna,
Salutacions pescaires, noia!
Francesc,
Ja te'n guardaré, de bolets!
Jaume,
Sí: no fallen tant. I són més divertides.
Magazine,
A mi em va agradar molt, sobretot
per la metàfora: els pescadors que "pesquen" la humitat.
Lolita,
Sí, hi ha una cosa optimista en això del "pescar" aquest.
Helena,
Vés amb compte amb les excursions
Carme,
Gràcies, il·lustradora.
Aquesta vegada he anat a buscar el dibuix que em feia falta.
Atlántida,
Muchos gracias por sus comentaris. Yo, por mi parte, sigo aprendiendo de su poesía atlántica, poderosa y cordial.
Judit,
És un plaer conèixer en Toni i el seu torrall. Miraré de fer-li lloc un dia d'aquests, quan l'hi trobi una imatge.
Gràcies a tots!
Publica un comentari a l'entrada