GEOBLOG DEL CATALÀ CENTRAL

dilluns, 28 de novembre de 2011

7 mots de St. Julià de Cerdanyola










Són set mots sense més complicacions, però absents del diccionari normatiu, confirmats, això sí, en la part final de l'enquesta enregistrada al poble berguedà de St. Julià de Cerdanyola el mes de novembre de 2011:

  • canyoc  m.  [kəɲɔ́k]  'canyoca de blat de moro'  (DCVB: la Pobla de Lillet) 
  • esburjategar  v. tr.  [əzbuɾʒətəɣá]  'burxar fortament o amb insistència'  (DCVB: esburxategar a Ripoll, la Pobla de Lillet, Lluçanès)
  • estrossejar  v. tr.  [əstɾusəʒá]  'trossejar'  (DCVB: sense localització geogràfica)
  • fumassela  f.  [fuməsέlə]  'fumassa'   (DCVB: la Pobla de Lillet)
  • paiai  m.  [pəjáj]  'crit de dolor que fa el gos'   (DCVB: la Pobla de Lillet, Llofriu)
  • plap  m. [pláp]  'clap'  (ex.: plap de llenegues; DCVB: Gisclareny, Vallcebre, Cardona, Solsona).
  • tafarut, -uda  adj.  [təfəné]  'tafaner'  (DCVB: Ripoll, la Pobla de Lillet)  






    (nota d'aclariment, per a qui vulgui llegir-la)

    Aquests mots foren confimats, com dèiem, en la part final d'aquella entrevista. Una part final que considero molt profitosa per a la recerca, atès que és el moment en què més valor es dóna al parer de l'informador i a les seves notícies sobre el seu ambient lingüístic; ja en la comoditat de l'ordre més espontani de les coses, és convidat a assenyalar com a propis -o com a aliens, o com a decandits, si escau- alguns mots que l'enquestador posa a la seva consideració. Mots, és clar, dels que determinades fonts situen -o han situat- en la zona on s'efectua l'escorcoll o d'àrees amb les quals podria haver-hi continuïtat o afinitat de formes. O bé mots que l'investigador intueix que, per raons diverses, poden tenir curs en el punt geogràfic en què es troba.

    En aquestes condicions -en aquesta part final de l'interrogatori, vull dir- l'enquestador, conscient de la dificultat que aquesta comesa comporta, procura actuar amb gran delicadesa, modulant la veu, demostrant la seva voluntat de copsar-ne tots els matisos i sobretot fent palès (amb els gestos, amb la inflexió de la veu i àdhuc amb la posició del cos) que el que ens ha de dir l'informador és cosa esperada amb gran interès i tal vegada útil, o fins aclaridora, per a la perspectiva de la llengua.

    És a dir. De la llengua total vista com a àmbit compartit, i com a lloc plaent i familiar, un àmbit de llengua satisfactori per a tothom, i de manera molt especial, en aquest moment precís, per a qui ha aguantat el xàfec de les qüestions ja formulades i per a qui, al capdavall, pot manifestar els seus coneixements sobre la modalitat que ell parla, amb tots els matisos que li ha donat vida, amb els seus arguments (bons o no tan bons), però, això sí, deixant sempre en la gravació una estela de bon mestratge.










    Agraïments: a Francesc Rosell (informador) i a Anna Casals (secretària de l'Ajuntament de St. Julià de Cerdanyola).  



    24 comentaris:

    Carme ha dit...

    De totes aquestes cap ni una! Totes són ben noves per a mi!

    M. Roser Algué Vendrells ha dit...

    Això de fer paiais , ho deia la meva mare, però de tots els crits de dolor
    en general. Bé de fet deia: no facis tants ais i paiais...
    Bona nit,
    M. Roser

    fanal blau ha dit...

    Home escoltador!
    jo no en coneixia cap ni una!
    Però els teus entrevistats amb tu deuen xalar de valent!

    Elfreelang ha dit...

    paiai paiai ai ai que el govern ens esburjatega i ens estrosseja ....de tant retall ens surten plaps...ni canyoc podrem mossegar! fumassela de govern! per tafarut gràcies a tu he mig aprés a usar els set mots!

    Joan ha dit...

    Un bon ventall de novetats. El teu diccionari comença a se un tom gegantí.

    Jordi Dorca ha dit...

    Carme,
    Són tots 7 per a vosaltres. Gràcies per acaronar-los.

    Jordi Dorca ha dit...

    Roser,
    Molt bona, aquesta rima. Digue'm una cosa, però: a quin punt geogràfic ho hauríem d'atribuir. M'agradaria fer-li un apunt.

    Jordi Dorca ha dit...

    Fanal,
    S'ha de reconèixer que ells també tenen molta paciència: han d'aguantar un bon xàfec de qüestions. Procuro, això sí, no excedir-me. Les sessions enregistrades rarament superen els 90 minuts.

    Jordi Dorca ha dit...

    Elfreelang,
    M'agrada molt la "fumassela de govern". És poètic i tot.

    Violant d'Atarca ha dit...

    Esburjategar i fumassela formen part del meu vocabulari natural i habitual. En el DIEC no hi surten, però s'hi troba "fumassola". Pensava que els pares (Moianès) m'havien transmés aquest darrer mot amb una vocal canviada i això em va fer dubtar un dia, a l'hora d'escriure-la en un relat, tot i que finalment la vaig deixar com sempre l'havia sentit a dir, és a dir, "fumassela" i ara m'ha fet molt contenta veure que a la Pobla de Lillet existeix.
    Aviam, si entre tots, esburjateguem (o esburjategem)la nostra llengua per a retrobar-hi aquells mots arraconats i evitar així que s'esvaeixin com fumasseles efímeres brollades de tristes fogueres de l'oblit.
    Gràcies a tots els guardiants de mots!

    Jordi Dorca ha dit...

    Violant,
    Aquests tenen, si més no, la gràcia de ser mots no normatius, però perfectament viables en la nostra vida diària. Esperem, doncs, que no caiguin en aquestes tristes fogueres que dius. Procurarem, si més no, que les fogueres siguin ben alegres.
    Em va molt bé aquesta informació que em dónes del Moianès. Moltes gràcies.
    PS: veig que fa dies que no poses res al teu blog.

    Jordi Dorca ha dit...

    Joan,
    Espero que el tom no pesi més del compte.
    L'haurem d'alleugerir, potser...
    Me l'emportaré a córrer.
    Una abraçada.

    Papallona blava ha dit...

    Jordi, gràcies per la nota d’aclariment, molt interessant. Com bé dius, de bon mestratge. De totes les paraules proposades, en puc dir que la més ressonant per a mi es: Fumassela o fumassa. De les altres no en tinc referència. Me les guardaré a l’arxiu amb totes les altres.
    Conec alguns pobles amb el nom de St. Julià. Per exemple: St. Julià de Vilatorta (prop de Vic) on fa temps que hi vaig fer els meus esvoletecs. Poble amb un encant especial on les seves 7 fonts són fotografiades constantment. Bé, es curiós com es repeteixen en moltes ocasions els noms d’ alguns indrets, on cada un d’ells tenen un origen diferent i una història pròpia que els caracteritza.
    Només era una reflexió que m’ha agradat de compartir, encara que no té relació amb el teu post d’avui.
    Una abraçada d’ales encuriosides.

    Marga Bonvehí ha dit...

    D’aquests set mots que ens presentes no en coneixia ni un. Espero fer memòria i recordar-los quan calgui.
    M’ha agradat, Jordi, aquesta nota on expliques quina actitud prens davant dels entrevistats, és important fer-los parlar sense inhibicions i crec que tu ho aconsegueixes.

    Helena Bonals ha dit...

    No s'hi fan gaires paiais, en la teva feina! Més aviat és fascinant.

    Joana Navarro ha dit...

    Ni un!!! Però això era fins ara, que ja els hem acollit- Intentarem acoblar-los i fer-ne ús pràctic!!!

    Galionar ha dit...

    M'agraden el bon fer i l'estratègia que empres per esperonar els teus interlocutors a confiar-te el tresor de les seves paraules. Ha de ser molt gratificant. No, jo no en coneixia ni una, d'aquestes paraules que ens regales avui. Em pregunto si la gent jove d'aquests pobles també les utilitza encara o si moriran amb les persones que te les han confiat...
    Abraçades.

    Jordi Dorca ha dit...

    Papallona,
    T'agraïm que hagis tingut la santa paciència de llegir la nota d'aclariment metodològic que tancava l'apunt. De tant en tant m'agrada fer-ho. Reflexionar sobre el que un hom fa ajuda a veure si anem pel bon camí o si cal introduir alguna variació.
    A St. Julià de Vilatorta hi vaig fer enquestes i conversa. Va ser, en realitat, a l'indret de Vilalleons, al mas la Riereta, on van tenir -també!- la santa paciència d'aguantar-me en set sessions tardorenques, amb resultats ben sucosos que de mica en mica també vaig posant en aquest blog.
    Una abraçada amb ales.

    Jordi Dorca ha dit...

    Marga,
    Gràcies per la teva santa paciència. Quan m'ho proposo puc ser força pesat. M'ho reconec. Per això em fa tanta il·lusió que passeu per aquí tan sovint. Moltes gràcies per les teves paraules.

    Jordi Dorca ha dit...

    Helena,
    De vegades també es pateix. Les distàncies comencen de ser molt grans. I no sempre és fàcil trobar un informador que s'adapti als requisits que calen.
    Gràcies pel Tintín.

    Jordi Dorca ha dit...

    Joana,
    Ja tinc apuntada la data de la presentació. Esperem poder-hi ser. Moltes gràcies per les teves paraules.

    Jordi Dorca ha dit...

    Galionar,
    És interessant això que comentes en relació a la vitalitat dels mots i les formes lingüístiques.
    Els mots que citem aquí són sovint d'àrea reduïda i d'extracció rural, bé que no sempre.
    Són desconeguts o pocs usats entre el jovent d'aquests llocs, i en algunes ocasions són ja recessius (arcaïtzants) entre les persones de més edat.
    És emocionant veure, en aquestes ocasions, de quina manera els entrevistats, fent un esforç notable, furguen en la seva memòria per arribar a trobar la forma desitjada.
    Algunes d'aquestes formes moriran, tal com tu dius, amb les persones que ens les han confiades. Però no totes, és clar.
    Llum d'esperança, doncs.

    magazine.cat ha dit...

    Ni una heee... Quantes coses que em d'aprendre encara, ja ho diuen ja, que cada dia t'agitaràs sabent una cosa més!!!

    Jordi Dorca ha dit...

    No pateixis, magazine. Són mots poc implantats, de distribució força limitada. A mesura que em vagi acostant a l'Alt Urgell aniràs trobant coincidències. Moltes gràcies pel teu seguiment.

    Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...