GEOBLOG DEL CATALÀ CENTRAL

diumenge, 6 de novembre de 2011

El llefarut







En alguns llocs del domini l'adjectiu llefarut (llefaruda per al femení) és emprat per designar la persona o animal golós. Així consta al DCVB, que en l'entrada corresponent a aquest mot  adjectiu recull aquesta accepció com a cosa empordanesa.

Dins d'aquesta mateixa entrada, s'esmenta, a més, una segona accepció: la de 'tafaner', segons definició del mateix diccionari. I amb una referència geogràfica molt precisa: la de la Pobla de Lillet.

Pel que fa referència al meu recull de dades a la Pobla de Lillet, puc assenyalar que aquesta accepció fou efectivament confirmada en la sessió de conversa que hi vaig enregistrar el dia 31 d'agost d'aquest mateix any, i fou de manera espontània que un dels nostres informadors, cisteller autodidacta, hi al·ludí en referir-se a la cistella que hom coneix com a cistella xafardera. Ell mateix, doncs, el va portar a la conversa per iniciativa seva i s'afanyà a oferir-nos l'adjectiu saberut (saberuda per al femení) com a sinònim de llefarut.

Heus aquí, doncs, dues accepcions de llefarut : 'golós' i 'tafaner'.   








En relació amb aquest apunt d'avui, s'escau, a més, que hi ha hagut -vés per on!- una feliç coincidència, i gens premeditada, amb l'apunt recentment publicat pel col·lega blogaire que gestiona el blog Gazophylacium. Comproveu-ho vosaltres mateix.   



55 comentaris:

El porquet ha dit...

De les persones o animals llefaruts, a les terres del Mig Segre, jo sempre els he sentit anomenar gormands.

D'aquesta, la forma verbal engormandir sempre m'ha captivat!

En canvi sí que he sentit sovint l'expressió "ser un llefuc" aplicada a aquelles persones que són primmirades amb el menjar i que tot sovint no els agrada algun ingredient o fan fàstics fàcilment a qualsevol menjar.

Si més no és curiosa la similitud entre dos conceptes tan antagònics com llefarut i llefuc!

Jordi Dorca ha dit...

Porquet,
Per a mi és nova. LLEFUC, amb el sufix "-uc".
Però per aquí també tenim LLEFRE, LLEFRINES, LLEFEGA.
Sempre amb la mateixa base lèxica, d'origen desconegut.
En occità també consta que hi ha un bon esplet de variants sobre el mateix tema.
Per aquí (per Torelló) també diem GORMANDERIA. Però GORMAND es diu molt poc.

Sa Lluna llèpola. ha dit...

Jo sempre he sentit a dir que una persona golosa, o animal, és "llèpol" o bé "llèpola".

Molt guapa na Nut! :)

aferrades.

Jordi Dorca ha dit...

Sí, per aquí també es deia. LLÉPOL i LLÉPOLA. Però ha quedat molt de la banda del llenguatge literari, diria jo.
Aferrades!
PS: ha quedat bé, oi?

Francesc Puigcarbó ha dit...

NO LA CONEIXIA PAS, una més a afegir.

Salut

Jordi Dorca ha dit...

Salut i mots, Francesc. I molts instants!

Imma ha dit...

A les Terres de l'Ebre, llépol/a són adjectius molt comuns; en canvi, desconeixia llefarut/uda. Gràcies, Jordi!

Jordi Dorca ha dit...

Gràcies, Imma, per la teva informació i el teu suport. Una abraçada cap a Amposta.

Quadern de mots ha dit...

Els gats i els ratolins són llefaruts, uns de ratolins i els altres de llibres. Pobre Firmin.

No l’havia sentit, apuntada.

Ara ja podré dir que sóc golafre, llaminera i llefaruda, mira que bé.

Jordi Dorca ha dit...

Carme,
Llefaruts de llibres, llefaruts de vida. Encara que només sigui per un brinic.

Carme ha dit...

Jo sóc una altra Carme que també sóc: llaminera, golafre, gormanda i llefaruda, tot plegat... de llibres, dius? Bé, de llibres, també! :) Bon diumenge a tots i totes!

Jordi Dorca ha dit...

Carme,
Gormanderies a banda, tinc una pila de llibres per llegir. M'enllaminiu tant... Els poetes.

Helena Bonals ha dit...

Jo sóc rata de biblioteca, però m'embafen els torrons per massa dolços. No sóc gormanda. Tampoc sóc "tallissera", que diu la meva mare.

A la segona foto el gat és adorable. Ja s'ha begut tota la llet?

lluís ha dit...

Nosaltres diem 'llufarut' com a tafaner, xafarder, curiós, tal com recull la segona accepció del DCVB de 'llefarut'. Podriem especular que la nostra pronúncia prové de 'llufa', un o una que es fica a pertot com la pudor. No tinc cap referència d'aquí de 'llefarut'.
Salut !

Marga Bonvehí ha dit...

Jo ho era molt de llaminera, ara ja podré dir llefaruda. Bé, tot i que si ampliem el sentit de la paraula, encara ho sóc, es poden tastar i gaudir tantes coses..
Simpàtic l’animaló dins la caixa. Pels meus gats era tota una festa quan els regalava alguna.
Fins la propera

Ventafocs ha dit...

Jo sí que sóc llefaruda, però de paraules, i aquí sempre em poso com un tord d'olivó. A Mallorca s'usa molt llépol/a, les altres no les havia sentit mai. Una abraçada i bona setmana!

Toni de Ca la Magdalena ha dit...

A mi, i amb molta raó, sempre em deien que era un golut.

Papallona blava ha dit...

Paraula interessant que afegiré a les meves ales, dins el meu petit raconet de paraules en desús.

Una abraçada felina i llefaruda de vida, per a tots.

Violant d'Atarca ha dit...

La mare diu que la seva (d'Oló) solia dir "ja n'ets ja... de gorjut/da!". O sigui que la podem afegir als gormandos, goluts, llèpols, llaminers, etc...
Per lògica endevino que gorjut deriva de gorja (gola) i hi estableixo la relació que n'emana.
M'agrada molt veure a aquest ja familiar moix al teu bloc. Els que vivien a casa feien festa grossa quan els hi regalaves la caixa de sabates o del que fora. Vaig ser testimoni com una mare gata caçà un ratolí, se l'endugué dins la caixa on hi tenia el seu cadellet i li ensenyà tècniques depredadores.
Tota una lliçó de supervivència que el moixet, quan esdevingué adult, aplicà enfront els ratolins i ocellets per molt que a mi em desesperés... llei de vida, instint natural, vés!

Elfreelang ha dit...

Molt interessant..ostres gormand ho deia la meva àvia i era de la Segarra! llefarut saberut...llefuc ( que és molt llepafils pel menjar) aleshores serà parella amb ignorant ?

Galionar ha dit...

No l'havia sentit mai, aquesta paraula, o no hi havia parat esment. Per la nostra zona se senten les habituals: golafre, golut, gormand, llaminer... Ja puc anar a dormir, que sé una cosa nova, avui.
Abraçades i bona setmana!

Barcelona m'enamora ha dit...

No coneixia aquesta paraula...potser és perquè jo sóc més de salat que de dolç.

Bona setmana Jordi!

Jordi Dorca ha dit...

A tothom,
Perdoneu, la segona accepció de què parlava és 'tafaner'. Ja ho he esmenat en l'apunt d'ahir.

Jordi Dorca ha dit...

Helena,
Ni goluda ni tafanera. Ja m'ho crec. Però llegidora, sí.
La gatona no és nostra, però sovint la tenim a dispesa. La seva residència és a tocar de la biblioteca on tu treballes. A l'Hospitalet, vaja. Si la veus per allà, és que s'ha escapat. O que cerca algun llibre.

Jordi Dorca ha dit...

Lluís,
Deu ser el mateix mot. L'accepció 'tafaner' és la segona accepció que el DCVB atribueix a la Pobla de Lillet. El LLUFAROT de Llançà podria ser el mateix mot, creuat amb LLUFA pel motiu que tu dius. Segur que sí.
Salut i mots.

Jordi Dorca ha dit...

Marga,
El LLEFARUT, si l'entenem en el segon sentit, el de 'tafaner', pot ser un bon activista cultural. Sempre que tingui la mesura que cal per tafanejar allò que realment val la pena. Cal procurar fer-ho així, encara que costi. Moltes gràcies per atansar-te al blog.

Jordi Dorca ha dit...

Ventafocs,
LLÉPOL és allò que més es diu a Mallorca. I per això, doncs, tenim per aquí la seguidora que es fa dir Sa Lluna llépola. Suposo que decantant-se també per la banda del coneixement i la sana tafaneria.

Jordi Dorca ha dit...

Toni,
Un golut, un golut de coneixement, crec. Un bon tafaner.

Jordi Dorca ha dit...

Papallona,
M'ha vingut al cap una idea terrible. Un felí amb ales! I si a sobre fos tafaner...

Jordi Dorca ha dit...

Violant,
No ho sabia, això de les caixes. Una bona fília.
El que sí que et puc contar és la seva tirada cap als llibres molt voluminosos (atles lingüístics, grans diccionaris, etc.). Altrament, no hauria estat possible la fotografia amb què hem volgut encapçalar aquest apunt tan breu.
Et puc assegurar, s'atansa als llibres amb gran respecte, i que mai, fins ara, no n'ha malmès cap.
O sigui: que la seva dèria depredadora té uns límits ben raonables. Esperem, doncs, que sempre sigui així.

Jordi Dorca ha dit...

Elfreelang,
T'aclareixo que quan ahir vaig escriure aquest apunt, em vaig equivocar de mala manera. La segona accepció és 'tafaner', i per tant lliga amb el que tu ens indiques.
Moltes gràcies, i perdona l'errada (ara ja ho he esmenat).

Jordi Dorca ha dit...

Galionar,
A mi m'agrada molt GORMAND, i GORMANDERIA, és clar. I també el gran GORJUT, pel seu aire intensiu, gairebé depredador, que diria Atarca.
Salutacions cap Vilafranca.

Jordi Dorca ha dit...

Barcelona,
A Torelló ens enamora la sal. Com que no en tenim gaire... Per això sempre anem a trot de peixater. Gràcies.

Marga Bonvehí ha dit...

D’acord, gràcies per l’aclariment. Llefaruda a l’Empordà, golosa, llaminera... i, a la Pobla de Lillet, “tafanera” en el bon sentit de la paraula, també, curiosa per vici.

Papallona blava ha dit...

Jordi, un felí tafaner és clar que sí, ja diuen que: la curiositat va matar el gat. Però, amb ales ? Doncs, com que m’has fet pensar amb aquesta possibilitat, m’he posat a la recerca i per això, a tall de broma, et dic que n’he trobat un munt a la xarxa, i que poden ser prou adients, per la pregunta que has fet.
Una abraçada felina, tafanera i amb ales.

Joana ha dit...

No en tenia ni idea, gràcies Jordi!!!

Puigmalet ha dit...

Ara ho entenc! :)

Anna ha dit...

Hola doncs una de nova per apuntarme.No havia sentit mai la paraula llefarut,només tafaner gorjut o golut. La gateta es preciosa oi?
bona setmana a tots!!!

magazine.cat ha dit...

Per aquí som gormands :)

Jordi Dorca ha dit...

Marga,
Els goluts i els tafaners tenen en comú l'avidesa, un vici molt meritori, però només en determinats casos, és clar.

Jordi Dorca ha dit...

Papallona,
Ara mateix m'ho miraré, això dels felins amb ales. Suposo que són de ficció, oi? Perquè si són de debò..., quina basarda!
Una abraçada felina, postivament tafanera i pregonament tardorenca.

Jordi Dorca ha dit...

Joana,
El teler no para. Quin rumbai!

Jordi Dorca ha dit...

Puigmalet,
Primera: sóc un desastre explicant les coses.
Segona: l'enigmística m'enamora.

Jordi Dorca ha dit...

Anna,
En la segona fotografia l'animal felí està francament encisador, que diria la Bonals.
En la primera, en canvi, se li coneix la mala l..., pròpia, com tu ja saps, de la seva bona nissaga felina.

Jordi Dorca ha dit...

Magazine,
Tots sou gormands? Quin plaer! I quin gaudi!

montse ha dit...

M'enamora la cara llefaruda del vostre inquilí felí. I entenc perfectament que envoltat de goluts, llefaruts, gorjuts, gormands.... per les lletres, l'animaló tingui tirada vers els llibres.
Quin munt de paraules que he apres avui!
Una abraçada.
Ah! a St.Pere quan una persona li agrada molt menjar potser un golafre. Un llepafils, o "tiquis-miquis" si no li està gaire bé res referent al menjar o altres qüestions.
Fins demà.

Jordi Dorca ha dit...

Montse,
Celebro la tirada llibresca del nostre felí a dispesa. No sé, però, si la cosa és preocupant o què. Que ja ho diuen: els llibres poden ser molt i molt perillosos.
Fins demà.

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

No coneixia la paraula, però aquest gat preciós d'ulls verds, que jo m'enduria a casa,deu ser un llefarut en les dues accepcions. Nosaltres però en lloc de golós diem "golafre" o gormand...
Bona nit i un petó al gatet,
M. Roser

Jordi Dorca ha dit...

Gràcies, Roser. La gateta no és ben bé nostra. Només la tenim en èpoques de vacances i similars. Però sí és força gormanda. I molt rabiüda, també.
Bon dia.

Ricardo Miñana ha dit...

Como alguna vez he estado por Tortosa, si habia oido esa palabra catalana.
que tengas un feliz fin de semana.
un abrazo.

merike ha dit...

Bon cap de setmana!

Jordi Dorca ha dit...

Igualment, Merike. I amb música. Te l'agraïm molt. Fa bona companyia.

Jordi Dorca ha dit...

Gracias por la ayuda, Ricardo. La poesía tiene buen oído.

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Jordi he vist que algú ha emprat la paraula llèpol, suposo que d'aquí deu venir "llepolia" que és una llaminadura...
M. Roser

Jordi Dorca ha dit...

Roser,
Sí, però pel meu poble això ho diuen poc. Ara se sol dir amb mots castellans.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...