GEOBLOG DEL CATALÀ CENTRAL

divendres, 18 de novembre de 2011

Quina xareca!







Quina xareca! 

Expressió observada devers l'any 2000 en una concorreguda dependència del meu àmbit laboral a la ciutat de Vic.  

Em fou dita per una persona que acabava d'eixir d'una reunió realment infructuosa -i amb moltes veus encontrades- en què, segons el raonable parer d'aquesta persona, els participants no enllestien prou bé els assumptes a debatre, ni es decidia allò que de veres calia decidir, o no es feia, potser, amb la promptitud o la determinació que ella hauria volgut. 

Xareca 'xerrameca, conversa nècia' és, doncs, paraula d'ascendència aràbiga (DECLC, IX, 464-465), derivada de l'adjectiu xarec 'magre, sec' (que no és sinó una generalització d'un substantiu preexistent: xareca 'figa-flor sec' [mot mallorquí i occidental; xarefa a València]). 

Segons el DECLC, l'adjectiu xarec és emprat a Mallorca (font xareca, camí xarec) i per autors illencs ben reconeguts. 

Insisteixo, doncs, a assenyalar que el substantiu xareca és, segons el professor Coromines, un derivat d'aquest adjectiu. I que xareca, per la seva banda, ha estat localitzat a Vic (segons documentació aportada per Coromines al DECLC) i a Menorca (segons el DCVB).    




L' homenatge literari al mot d'avui ens el porta Carme Rosanas, mantenidora del blog Col·lecció de moments, del qual he manllevat, també, el dibuix de Jordi Labanda que il·lustra aquest apunt.     

Converses  buides
paraules  apreses
solituds compartides.
Vides alienes.
No em trobo ni et  trobo.




34 comentaris:

Drapaire de mots ha dit...

En els darrers dies hi ha molta gent que fa xareca!
Sort que diumenge s'acabarà.
Uau! avui soc la primera, fins em fa il·lusió ;P.

Jordi Dorca ha dit...

Montserrat,
Sí, la idea era aquesta. Però al final m'ha semblat era millor no fer-hi referència directa.
Bon diumenge!

Ventafocs ha dit...

A Mallorca també utilitzem la paraula "xarec" fent referència a persones, volent dir que és dolenta, sense bondat,i té una cognotació bastant negativa.
Bon cap de setmana, Jordi!

Jordi Dorca ha dit...

Ventafocs,
T'agraïm molt aquesta informació. Amplia la que ens dóna Coromines.
Moltíssimes gràcies.
PS: continuarem ensumant els bells flasconets.

El porquet ha dit...

Aquest post, doncs, no el podem considerar pas banal xareca!

Jordi Dorca ha dit...

Porquet,
I poca ràtzia hi he fet.

Papallona blava ha dit...

Jordi, de xareca n’he sentit poca, però de xerrameca n’escolta’t molta. Des de fa molts anys, dissortadament, la xerrameca és un dels esports més practicats.
Per cert, conec la ciutat de Vic. Fa temps que no hi reposo les ales, però la plana de Vic és de recomanar per a fer-hi una bona passejada, a part de degustar els productes de la terra, és clar.
Una abraçada.

Marga Bonvehí ha dit...

Paraula molt encertada, sort que demà descansem. Després, ja veurem quina xareca ens tocarà “escoltar”.

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Jo de xerrameca també n'he sentida molta, però de xareca no...Si algú es pensa que demà s'acabarà, va ben errat, perquè després vindrà allò de dir que tots han guanyat i nosaltres apa, a aguantar el xàfec , que malauradament en aquest cas no és de pluja...
Bon cap de setmana,
M. Roser

Carme ha dit...

Jo tampoc coneixia això de la xareca. I moltes gràcies per endur-te els meus versos, però que consti que el dibuix no és meu, encara que l'hagis trobat al meu blog.

És un dibuix tret del bloc dels Relats conjunts. Una il·lustració de Jordi Labanda.

Elfreelang ha dit...

per sort demà el darrer dia de tanta xeracada! el poema molt bo...va ser un relat curt en vers memorable de la Carme que ho diu tot!

Helena Bonals ha dit...

Doncs jo no trobo que els polítics facin xareca, no pas tots. Generalitzar així és com dir que tots els poetes o filòlegs, etc., fan xareca. I jo, com que sóc militant i demà faig d'apoderada, què faig???

Jordi Dorca ha dit...

Ales,
Sí. Fa pensar en allò de si el llenguatge serveix, realment, per comunicar-se o si serveix, en canvi, per bastir murs d'incomprensió amb què amagar idees i sentiments.
Quedem-nos, doncs, amb el mot i les seves afinitats: baleàriques i continentals.
Des de Torelló t'enviem una abraçada amb ales, però sense xareca.

Jordi Dorca ha dit...

Marga,
Avui he descansat. Realment. Però no sé si he sabut reflexionar prou bé. A hores d'ara ja no sé si dono per a tanta jornada de reflexió. Que tinguis una bon diumenge, Marga.

Jordi Dorca ha dit...

Roser,
I tant! M'estimo més un bon xàfec de pluja que no pas el xàfec que ens ha de venir després de diumenge.
Si més no, l'aigua, si és ben caiguda, sempre és bona per a la terra. Haurem de remullar les idees.
Una abraçada cap al Bages.

Jordi Dorca ha dit...

Elfreelang,
L'he trobat molt encertat, el poema. S'adeia amb ben bé amb el sentit que aporta el mot. Un mot singular, poc oït -suposo- fora de les zones indicades.
Una abraçada.

Jordi Dorca ha dit...

Helena,
De mals usos en el llenguatge n'hi ha en tots els àmbits. I és clar que sí!
Em sap greu que t'hagis sentit al·ludida. I, d'altra banda, no crec que ningú hagi volgut ofendre't. Ans al contrari. Sabem el pa que s'hi dóna.

Jordi Dorca ha dit...

Carme,
Ja ho tinc. Ja ho he arreglat.
Perdoneu l'error.
El poema hi escau d'allò més.

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

L'Helena té raó. Jo sóc la primera que salto quan algú generalitza...el que passa és que estem una mica escarmentats i és allò que diem: gat escaldat...
Ho sento Helena i que passis bon diumenge i els altres també, i sé que uns més que altres...
M. Roser

Joana ha dit...

Quan entre ací me n'adone de la gran quantitat de riquesa lèxica que tenim per descobrir. Gràcies Jordi el teu bloc és una mina de troballes!!!

Olga Xirinacs ha dit...

Xareca la que sentirem a partir d'aquesta hora en la gran òpera dels mitjans que ara comença. Tothom als seus seients.

I com bé diu el poema que ofereixes, "no em trobo ni et trobo" entre tant de brogit.

cantireta ha dit...

Eau de xareca, als prestatges de les perfumeries, durant els dies anteriors al 20-N. Ara, eau de borrajas, potser?

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

De la xareca de les reunions improductives crec que els mallorquins en diuen: "Junta de granots per falta d'aigo". Un petó, Jordi!

Jordi Dorca ha dit...

Roser,
Tots (o gairebé tots) n'estem escaldats. És veritat. Però cal actuar. En la mesura de les nostres possibilitats, que són poques, poquíssimes.
Però si no fem res, si no actuem, també n'acabem essent responsables. I covards, potser.
Ens hem de mullar.

Jordi Dorca ha dit...

Joana,
Gràcies a tu, que la poses en poemes.

Jordi Dorca ha dit...

Olga,
Podria arribar a passar que ens deixéssim sense seient. De cul a terra, doncs.

Jordi Dorca ha dit...

Eau. Que vol dir zero.

Jordi Dorca ha dit...

Núria,
Junta de granots per falta d'aigo.
Bona!
Prepareu, però, el paraigua.

magazine.cat ha dit...

Aquí s'ha sentit xerrameca, xareca, no ;))

Galionar ha dit...

Xareca no ho sé, xerrameca tampoc, però sí que tot plegat s'ha convertit en un orgue de gats, molts a xerrar i pocs a entendre's. I el pitjor potser encara està per venir...
Abraçades.

Jordi Dorca ha dit...

Magazine,
I com menys millor, és clar. Tant si és d'una cosa com si és de l'altra.

Jordi Dorca ha dit...

Galionar,
M'adono que el pitjor encara ha de venir. I ens ho amaguen.
Una abraçada avial.

Barcelona m'enamora ha dit...

Ostres, aquesta paraula la podria dir ben sovint...ditxosa reunionitis!! Fem mil i una reunions i no acabem d'encarrilar les coses....

Un cop més no la coneixia aquesta expressió, me l'apunto.

Jordi Dorca ha dit...

Tens raó, Pilar. Vivim en el país de les reunions.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...