Aquest apunt ha estat redactat conjuntament per Miquel Banús, poeta i pintor nascut al poble de Rupit (Collsacabra), i per Jordi Dorca, mantenidor d'aquest blog.
Us presentem aquí una tria, no gaire extensa, de mots característics de Collsacabra no recollits al diccionari normatiu (DIEC-2). els quals han estat pouats de l'inventari lèxic de Miquel Banús, text inèdit, encara obert a noves entrades, en el qual s'han anat introduint, durant molts anys, les formes del llenguatge castís que hom ha pogut observar en aquestes terres del nord de la Catalunya Central.
Gaudiu-ne, doncs, tant com vulgueu, i si us ve de gust, digueu-hi tot seguit la vostra.
- amarigolar v. tr. [əməɾiɣulá] 'rebregar la roba' (no al DCVB)
- càlic, -ica adj. [kálik] 'pobre, magre, poc productiu' (DCVB: Olot, Lluçanès)
- culissó m. [kulisó] 'petita porció d'alguna cosa, especialment allò que resta al capdavall d'un sac' (no al DCVB)
- enfalec m. [əɱfəɾfέk] 'enfarfec, nosa' (no al DCVB)
- fal·lar v. intr. [fəllá] 'gallardejar, presumir' (no al DCVB)
- escapiar v. tr. [əskəspiá] 'escalabornar' (DCVB: Rosselló, Empordà)
- malestibat, -ada m. i f. [máləstiβát] 'persona de mala índole' (no al DCVB)
- manganejar v. tr. [məŋgənəʒá] 'pidolar, demanar tot mirant de treure'n un profit òptim o fins abusiu' (sí al DCVB, però en un altre sentit)
- mastegamelses m. i f. [məstέɣəmέlsəs] 'persona malcontentadissa, que sempre troba què dir' (no al DCVB)
- nuellut, -uda adj. [nuəʎút] 'nuós' (DCVB: sense localitzar)
- palluc m. [pəʎúk] 'beneit' (DCVB: Rosselló, Empordà)
- perolejar v. intr. [pəɾuləʒá] 'el menjar, fer olor de perola' (no al DCVB)
- sol-lluït m. [sɔ́lʎuít] 'besllum' (no al DCVB)
- tano m. [tánu] 'fred intens' (DCVB: Tortosa)
- tester m. [təsté] 'pedrís que hi ha cada costat de la finestra, en les cases antigues' (no al DCVB)
- fotrimanya m. [futɾimáɲə] 'manera astuta, hàbil, d'aconseguir alguna cosa' (no al DCVB)
- xarapa m. i f. [ʃəɾápə] 'mentider' (sí al DCVB, però en un altre sentit)
 |
| Testers a Rupit, febrer de 2012 |
Aquest apunt es dedica a l'Any de la paraula viva i a la memòria d'Antoni M. Alcover.
44 comentaris:
El de mastegamelses m'ha tocat la fibra!
Bon recull!
Ara ja sé d'on ha sortit meu pallús... Sí, a Vic també en diem palluc. És molt interessant aquesta tria!
Porquet,
A mi també m'agrada molt, aquest. És com el MASTEGATATXES, però més.
Sílvia,
Records a l'home pallús: és un gran mestre. Gràcies!
Jo com la Sílvia, palluc és l'única que coneixia...
Aquest post és com un cofre del tresor... obres i està ple. Com m'agraden les paraules!
A mi amarigolar m'ha enamorat.
Carme,
Moltes gràcies!
Tens cap múrgula?
Dibuixada, vull dir.
Totes noves, ara a tornar a omplir el cistell de mots. Tot un gust i un luxe.
Jo conec "tano" aquí a Valls, ho diem. I la meva àvia deia "mangante", però el verb no l'havia sentit mai.
El mastegamelses és boníssim, en conec algun, el que passa és que els anomenava d'una manera més grollera, i veig que aquesta queda més refinada, per tant, ara l'empraré.
Gràcies per fer-nos una mica més cultes!!!
Em diuen a la feina que per Balaguer i Noguera Baixa diuen "xuflisco", que vindria a ser "ruc, tarambana, sòmines".
M'encanta "mastegamelses"!! Bentornat!
Per cert, properament "mastegamelses" a ca la cantireta.
Molt bona selecció Jordi, el mastegamelses molt interessant, practicament no en coneixia cap d'aquestes.
Salutacions desde Torelló i us esperem al millor carnaval de terra endins!!
Molt bones! gran feina :)
Jordi, jo poso cullerada per “Xarapa, palluc i tester”, doncs aquestes les tinc trobades. Totes les altres les poso a recer sota les ales, per anar emprant i gaudint d’elles quan calgui.
Hem tornat amb força i això que no pari, doncs !!
palluc, vindria a ser el mateix que pallus?
Ui, quantes paraules...
Jo només coneixia tester i tanu. I també dic pallús, sense mirar ningú!!!
Bon recull ! Quina casualitat, aquest matí, tot pasejant, he fotografiat uns testers. Però crec que alguna vegada n'he sentit dir també un altre nom, ja ho buscarè. Salut !
Magnífica entrada, Jordi!...Em quedo amb culissó (que en una desfingició seria cul-i-so). Una abraçada meva i una d'en Sintu!
La casa on visc, antigament es deia Cal Pallús, sempre he pensat que pallús era una persona curta de gambals però veient els comentaris... "palluc" es el mateix que pallús? Si la resposta es si, podria significar que el nom de la casa fos Cal Beneit i no a Cal curt de gambals!!!;))
Quadern,
Gràcies per ser-hi sempre.
Dafne,
També es pot dir MASTEGATATXES, en el mateix sentit.
M'apunto el que dius sobre el TANO; m'imteressava força.
Moltes gràcies.
Cantireta,
Molt bona, aquesta del XUFLISCO.
Anirem fent el tomb pel teu blog.
Anna,
Que vagi molt bé el Carnaval. I ho diu un que no és gens mastegamelses. He, he.
Rafael,
Gràcies per ser-hi sempre.
Ales,
Gairebé ens estàs situant l'indret d'on ets, amb aquest reconeixement de mots. Entre el Gironès i el Baix Empordà. Però potser més cap al Baix Empordà.
PS: suposo que l'he errada.
Francesc,
Sí, la mateixa. Amb sufix diferent. Res de particular.
Una abraçada.
Roser,
Veig que TESTER té una bona extensió. Tanta que potser hauria de figurar realment al diccionari normatiu, essent com és un mot amb una funció clara i ben estès pel domini.
Lluís,
Això de la telepatia és impressionant.
Núria,
He, he.
Salut, jovent.
Magazine,
L'art definitòria és una de les més difícils i excelses que hi ha. El DCVB definieix PALLÚS com a 'curt d'enteniment, beneitot', definició força ajustada al que generalment vol dir aquest mot. Tal com tu dius.
Jordi, t’he de dir que tens raó: l’has errada. No sóc una papallona nascuda en aquests indrets que dius, el que passa és que les papallones fan esvoletecs per arreu i, d’aquesta manera, és com les ales es van omplint de mots de molts indrets.
Abraçades.
Ostres, no n'havia sentit ni un, cada cop que passo pel teu bloc somio que vindrà algú i em prendrà el títol de filologia catalana per la meva ignorància (creus que em puc salvar si dic que sóc de literatura?). Una abraçada, és un plaer llegir-te de nou
Una vegada més, davant tot aquest riquíssim vocabulari i gaudint de cada mot, m'adono de quina manera tan accelerada se'ns està empobrint la llengua. Més que mai és necessària la vostra feina, Jordi.
Abraçades!
Mastegamelses: és molt il·lustrativa aquesta paraula, de la persona que no en té mai prou d'estar malcontenta, que hi torna i hi torna, amb una cosa que no és per ser mastegada.
Sincerament, em fascina la riquesa que suposen les llengües. I si a sobre parlem de la que m'és pròpia, com és el cas, gairebé m'emociona aquesta varietat.
Moltes m'han cridat l'atenció, potser totes, però posats a triar-ne una, em quedo amb 'perolejar'... i me'n vaig a esmorzar, altre cop!
Ja se't trobava a faltar! tresors de lèxic! m'agraden totes! el mastegamelses és genial!
Per aquí sempre he sentit a dir l'exclamació "¡La mare del Tano!", que vindria ser del mateix estil que "mecago'n l'ou", per indicar sorpresa no gaire agradable.
Ales,
Desorientació, doncs. Cosa greu per a un que pretén ser un xic geolingüista...
Carina,
Ens ha agradat, això de la salvació. Salvar-se per mitjà de la literatura. I tant que sí. Ja estàs salvada. Moltes gràcies.
Galionar,
Sí: aquesta és la impressió que jo també en trec molt sovint. La part negativa, que diuen ara. Però també hem de veure que alguns dels mots que citem tenen una difusió molt localitzada. Són localismes que no cal que figurin al diccionari normatiu, i que han estat observats per Miquel Banús en tota una vida d'amor als mots i de compilació gairebé arqueològica. Mots que són, com diu ell, "grinyols de carro vell".
Helena,
Molt bona interpretació. La farem servir, amb el teu permís.
Ferran,
Aquest PEROLEJAR és com el XAIEJAR ('tenir regust de llana, la carn de xai') que diuen en alguns punts de la diòcesi de Girona. I com altres mots, ben actuals, que tots ens podem imaginar.
Olga,
Nosaltres també ens hi referim a la mare del tano. Ho fem -crec- amb voluntat d'eufemisme, per estalviar-nos de dir-ho d'una manera més brusca.
Després de tot un cap de setmana sense temps per als blogs, llegir el teu post suposa recarregar les piles novament i gaudir de cadascuna de les paraules i descobertes que ens ofereixes.
Mil gràcies
Gràcies a tu, Joana.
Gaudint dels teus poemes.
Publica un comentari a l'entrada