puntall m. [puntáj] 'part afuada d'un objecte'
Mot no consignat als diccionaris, observat en la conversa espontània enregistrada al municipi de Tavèrnoles (mes de març de 2006) en tractar dels estats i les fases lunars.
Tractament ioditzant (també dit "ieista") en el sufix -all (de -ACULUM).
Tractament ioditzant (també dit "ieista") en el sufix -all (de -ACULUM).
Xucla el silenci
nocturn
sense empassar-te
estrelletes.
Xuclo el silenci
nocturn,
i al tros més tendre
del cor se'm claven
les estrelletes.
Joan Llacuna
Ben rodona o ben afuada,
romàntica o trista,
visible o oculta...,
la lluna sempre tindrà dues cares.
la lluna sempre tindrà dues cares.
El porquet de sant Antoni
El puntall de la lluna
El puntall de la lluna
treu el cap darrere les paraules...
Ventafocs
Ventafocs
Roba estesa a la llum de la lluna
és bandera que crida a dimoni.
Parèmia de Llançà (i de més llocs)
La lluna em farà de barca
quan una nit de tempesta
els somnis tregui a la mar.
Carme Riera
Puntall de lluna
creixent a finals de març,
em regales llum.
Ales de Papallona
és la nit
una bromera de llum
que exhausta s'esbrava,
de l'alba, la sentor
eixamorant la terra
mentre el plugim
intenta atansar-la,
cerca l'anhel amb els dits.
És el puntall de lluna
un balancí minvant
on t'asseus a veure
esvanir-se l'univers.
quan una nit de tempesta
els somnis tregui a la mar.
Carme Riera
Puntall de lluna
creixent a finals de març,
em regales llum.
Ales de Papallona
és la nit
una bromera de llum
que exhausta s'esbrava,
de l'alba, la sentor
eixamorant la terra
mentre el plugim
intenta atansar-la,
cerca l'anhel amb els dits.
És el puntall de lluna
un balancí minvant
on t'asseus a veure
esvanir-se l'univers.
Cèlia Ras
Agraïments: a Joaquim Fochs, informador, a Carme Rosanas, pel dibuix fet a mida, a Olga Xirinachs per haver-nos recordat el poema tendrament dolorós de Joan Llacuna, i al mantenidor del blog El porquet de sant Antoni per haver-s'hi afegit de bona hora. I a tots als qui hi heu dit la vostra.
34 comentaris:
M'agrada aquesta paraula, puntall. He de dir que en vaig aprendre una altre d'equivalent, amb el mateix sentit, que em va encisar també. La vaig aprendre de Noves Flors: coltell. Semblen paraules bessones.
Una abraçada de bon dia, Jordi.
"Xucla el silenci
nocturn
sense empassar-te
estrelletes.
"- Xuclo el silenci
nocturn,
i al tros més tendre
del cor se'm claven
les estrelletes
"(...)"
*
Joan Llacuna, del llibre "Aurora de l'Aragall" (1961)
Ben rodona o ben afuada, romàntica o trista, visible o oculta... la lluna sempre tindrà dues cares.
Quan la lluna està així de prima a mi em recorda una ungla, ara també serà un puntall.
Preciós poema.
Jo també sempre penso en una ungla. Ara li podré dir pel nom: puntall, o clotell, molt sonores totes dues.
coltell, perdó!
i puntell?
És com un punt enmig del cel, que esdevé com un tall.
M'agraden molt les paraules d'El porquet.
Roba estesa a la llum de la Lluna és bandera que crida a dimoni.
Tan casolà i tan tètric a l'hora.
I parlan de puntes diu : De què t'ets picat puntós que tot són morro i ceies, a la cadira on tu seies, ja ni seuen de millors !
Visca el cap i la punta!
Salut!
I aquí et tenim, disposat a treure el puntall del diccionari.
O sigui que la lluna tindria dos puntalls en aquest cas del preciós dibuix de la Carme...no coneixia la paraula , però si coltell.
Un poema molt bonic el de Joan LLacuna i també les frases poètiques
del Porquet de Sant Antoni...
Són moltes les persones que s'enamoren de la lluna i li dediquen floretes...A mi m'agrada molt un petit poema de la Carme Riera que diu:
"La lluna em farà de barca
quan una nit de tempesta,
els somnis tregui a la mar".
Jo, que sóc força llunàtica, cada nit durant els capaltards mentre camino llambresca pels carrers de la ciutat, bado enlaire -foto cada ensopegada, per cert!!- per albirar l'enigmàtica presència argentada. Si resulta que la molt punyetera s'ha amagat, la puc imaginar, però el que no sabia encara era com qualificar-la quan es disfressa de bressol per gronxar el somni de les mirades que rep. Ara també la veuré com el coltell ben esmolat amb que ferir les ànimes malvades...
Però no patiu, que vosaltres sou molt bon jans i janes!!
Vaja, una altra que no conec, i aquest cas ni tant sols sabria dir-ne un equivalent!
El puntall de la lluna treu el cap darrera les paraules... m'ha agradat molt aquest mot.
Puntall bonica paraula,i el poema molt encertat!!!
Salut i mots bon dimecres a tots!!!
"Puntall" de lluna
creixent a finals de març,
em regales llum.
Carme,
Bessones podrien ser. Femení i masculí, malgrat el gènere gramatical.
Olga,
Agraïdíssim per la vostra aportació. Ens engrandeix.
Porquet,
Ben rodó, t'ha quedat. Admirem-lo.
Carme,
Ungla o coltell, gairebé em sortiria un poema. Però no. No fos cas que ho espatllés.
Sílvia,
Compte amb el clatell. No fem broma.
Rafel,
PUNTELL fóra ben bo. Si tu me'l fas servir, encara és més bo. Un mot ben format.
Helena,
Els vostres apunts fan un bon tall enmig del Tot.
Lluís,
Ets el millor. Un dia has de venir a Torelló a explicar-nos tot el que saps sobre el llenguatge. Immens.
Joan,
Sort que no diu res, el pobre diccionari. Si parlés, segur que em maleiria els ossos.
Roser,
Les vostres paraules donen sentit a aquest apunt. Moltes gràcies pel poema.
Atarca,
Ets una gran jana. I inspiradíssima, amb una ironia i un humor molt fins. Amb tons vampirescos. T'ha quedat molt rebé. Gairebé ho podries aprofitar per a un apunt teu.
Xexu,
Gràcies. Pensar-hi també ajuda. I dono empenta. Empenta a les paraules.
Ventafocs,
Gràcies per la vostra poesia. Per les vostres paraules de reremar.
Anna,
Per molts anys.
Ja en portes uns quants, de puntalls!
Ales,
És excel·lent, el teu poema. Al final serà veritat, que la lluna ens inspira.
Moltíssimes gràcies Jordi, certament un puntall de lluna és absolutament evocador.
una abraçada.
Gràcies, a tu, poetessa.
Ai, Jordi, no havia vist la menció i l'afegit de les paraules que els blogaires hem anat deixant en aquest post.
Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada