El substantiu xicra 'tassa petita, especialment emprada per prendre cafè o xocolata desfeta' me'l va ensenyar l'amic Miquel Banús i Blanch, de Rupit. I l'acompanyo en aquesta ocasió amb un dibuix sobre el tema de la tassa que és creació de Carme Rosanes, i manllevat del blog Col·lecció de moments, al qual us recomano d'acudir per sadollar-vos amb el poema al·lusiu.
Xicra és, doncs, mot normatiu i, per tant, ben recollit al diccionari DIEC-2, i no té, en principi, res d'especial, llevat del fet de ser un mot relativament poc conegut entre les generacions joves i, sobretot, per haver-nos arribat (passant pel castellà jícara) des de les llunyanes terres ameríndies, probablement des del substantiu xical·li 'carabassa de beure' de la llengua nahua de Mèxic, ètim proposat per Joan Coromines (DECLC, 539-540). La cronologia hi va a favor: la primera documentació en llengua castellana és del 1540, i del 1789 en llengua catalana.
Aquest mot fou usat, entre altres, pel baró de Maldà i per Joaquim Ruyra. I se li coneix el derivat xicrada 'xicra plena', que el Diccionari Aguiló atribueix a la Garratoxa, per bé que en la forma xicarada, mentre que el DCVB el recull sense localitzar.
Jo, com he dit, no el vaig conèixer fins que no vaig dur a terme la meva particular recerca al terme de Rupit, i fou per això que el vaig incloure al llibre que vaig fer sobre Collsacabra.
 |
| Imatge panoràmica de Rupit, manllevada de la pàgina social Amics de Rupit |
Agraïments: a Carme Rosanes i a Helena Bonals, que m'han fet recordar aquest bell mot.
14 comentaris:
Molt bona! xicra, tassa petita, molt interesssant.
Me'n vaig a córrer i després em prendré una xicra de xocolata desfeta.
llaminer, na xicra de xocolata desfeta, potser millor un bon tassó que n'hi cap més.
A Santa Maria de Martorelles, a tocar de Can GIrona, hi ha un restaurant que es diu "La Xicra".
Aquesta tot i que he de reconèixer que ja no la utilitzo, sí que la coneixia... a casa la deien, però la trobo petita per la xocolata. :) Gràcies!
Doncs a mi em pilla totalment descol·locada!!! No l'havia sentida mai!!!:)
De petit recordo que a casa també en dèiem una Xicra.
Des del far bona nit.
onatge
Aquesta sí! El meu pare la coneix perfectament, a mi em sonava... Sí que és un bell mot, que bé que sona.
Jordi, si anèssis a córrer cap al cantó de Bellmunt, al passar per St. Pere de Torelló, podries prendre la xocolata al bar "La Xicra", a peu de carretera a la sortida del poble en direcció a La Vola. Ah, hi pots anar abans que es faci de dia, obren d'hora. Jo tinc entès - potser equivocadament - que una xicra és la tassa per a prendre xocolata, precisament. Com deia un antic veí, "bona nit que Déu ens do".
Que interessant; així que tenim, en la nostra llengua, mots d'origen amerindi, no ho hagués dit mai!
A més, com a formenter enamorat de les Illes he de dir que he trobat molt curiós trobar l'article salat fossilitzat en el nom d'aquesta població: Collsacabra
És genial ^^
Per cert, sabríeu parlar-me de la dacsa?
Salut i prosa!
Us sona el mot xicra, emprat com 'una xicra d'oli'? Em sona haver-ho sentit a dir alguna vegada...
Francesc,
Sí: un bon tassó farà més efecte. Salut!
Víctor,
Un bon lloc per anar a celebrar un llibre!
Carme,
N'hauràs de dibuixar una de mida molt grossa.
Iris,
No m'ho crec. Tu no ho estàs mai, de descol·locada!
Onatge,
Ben recordat!
Helena,
Ens ve justet, als més joves. Els més grans ens hi ajuden. Certament.
Josep de Sora,
Encara en tinc una altra: ca la Xicra de Sobremunt! Hi vaig anar a fer una entrevista per recomanació del metge!
Jordi,
El substantiu BUTACA en seria un altre cas.
En la toponímia de Collsacabra hi ha molts topònims que el porten, tot i que fossilitzat: Puigsespedres, Sesgorgues, Collsesviles, Collsacreu, Collsadona, Collsaplomera, etc.
DACSA 'blat de moro' és mot d'origen àrab: el tenim a Eivissa i Formentera, i també, si no vaig errat, en zones del valencià meridional.
Salut i prosa!
Alberich,
Sí, a mi també em sona. Els diccionaris no ho recullen. Ho he de demanar. Moltes gràcies per aquest apunt.
Moltes gràcies a tots vosaltres. Perdoneu-me si no dono l'abast a respondre tots els comentaris. Vaig un xic enfeinat.
La xocolata la pots fer en un tupí, es la mida justa.
Vagi de gust !!!
Xicra també és una paraula que coneixia. Sobretot la sentia a dir de petita que em relacionava més amb el món de pagès...
Els avis per esmorzar es prenien una xicra de llet amb el pa que havia quedat una mica sec. Quins temps!!!
Publica un comentari a l'entrada