Una conferència

Malgrat que el DCVB no ho recull de manera expressa, el mot conferència pot tenir, a la Garrotxa, el sentit de 'classe particular de repàs'. Ens ho indiquen els col·legues Joaquim Monturiol i Eloi Domínguez, autors del llibre El parlar de la Garrotxa, que fou publicat per Ràdio Olot l'any 2001 amb motiu del cinquantè aniversari d'aquesta emissora local.


Molt centrada en el lèxic -però sense perdre tanmateix de vista els altres aspectes de geovariació lingüística que donen personalitat a aquesta regió del català central del nord-, aquesta monografia és encapçalada per una presentació del professor Antoni Maria Badia i Margarit que constitueix, de fet, una excel·lent i entenedora aproximació als orígens i fonaments de la història de la dialectologia catalana.

I bé, pel que fa al mot que avui hem portat aquí només em resta assenyalar que el podem estendre, si més no, a alguns punts propers de la comarca de la Selva, i, doncs, al municipi d'Anglès. La informació, molt recent, de l'hivern del 2009, la devem a la senyora Maria Cairol, informadora nostra d'aquell indret, que el confirmà en el sentit de 'classe de repàs'.


Aquesta accepció és avalada, a més, per la documentació consistorial relativa al període 1931-1941 reproduïda al segon volum del llibre històric Anglès, de la pagesia a la industrialització, d'Emili Rams Riera, p. 217, on aquest mot, com dic, és emprat en el sentit que aquí s'indica. 

Fora de les hores de la classe ordinària, cada mestre podrà donar les conferències extraordinàries que tingui per convenient. En aquestes conferències, però, no podran ensenyar-se primeres lletres ni ensenyament  general. La cultura en aqueixes conferències serà limitada a: ampliació de dibuix; llengües; comerç; preparació de batxillerat i de carreres d'Institut i Normal, i demés assignatures d'ensenyament superior.   

Cal remarcar, encara, que el mot en qüestió es presenta en aquesta zona segons la pronúncia habitual d'aquesta àrea septentrional del domini, és a dir, amb e tancada, tal com ho indiquen les obres de referència per als mots que contenen el sufix -ENTIA (podeu veure-ho en la tretzena edició de Els parlars catalans, del 2002, p. 39).    

Deixeu-me afegir -i ja acabo- que en els territoris que jo he pogut escorcollar recentment el timbre de la vocal tònica d'aquesta mena de mots (tipus conferència, diferència, etc.) es presenta d'aquesta manera segons els meus resultats:

• Plana de Vic: e oberta arreu
• Bisaura: e oberta a Sora, Montesquiu, St. Quirze de Besora, Sta. Maria de Besora, i majorment e oberta en terme de Vidrà
• Collsacabra: e oberta a Sta. Maria de Corcó, Tavertet, Rupit i Susqueda
• Guilleries: e oberta a Tavèrnoles, Folgueroles, Espinelves, Vilanova de Sau i St. Hilari Sacalm; e tancada a Sta. Coloma de Farners (però e oberta en informadors de St. Pere Cercada), Anglès, la Cellera de Ter
• Selva: e tancada a Amer  
• Montseny: e oberta a Arbúcies i Viladrau