GEOBLOG DEL CATALÀ CENTRAL

dilluns, 31 de gener de 2011

Les turmes







  
Al rector es veu que li agradauen les turmes. Li agradauen: li trobava gust. I... ‘nava [la majordoma] a la carnisseria... i va preguntar: “Teniu allò que porten els animals?”. “Però què?”, li responien.
Aquella dona ‘nava diguent, però no gosau dir “turmes”... I anaua dient. Perquè eren el membres del mascle..., no gosau dir “turmes”. Anau, anau sortint coses i… ‘naua preguntant a la carnissera…

I [aquesta, al final] diu: “Fote-li els collons!”.
No gosau dir "turmes".

Etnotext enregistrat per la tardor de l'any 2008 al terme selvatà de la Cellera de Ter. 




A banda de la presència del substantiu turma 'testicle' (DCVB: Girona, Vic, Tarragona, València), el text és destacable per dos interessants aspectes de geovarició: 


  • en fonètica sintàctica: la caiguda ocasional (no sistemàtica) de -s final de mot quan aquesta es troba en contacte amb consonant incial del mot següent; "el membres".   
  • en morfologia verbal: en l'imperfet d'indicatiu, la presència de formes del tipus anau(a), agradauen.  



El primer tractament és característic del català central del nord i del baleàric. El segon ho és de diferents indrets del català central (Pla de l'Estany, Gironès, la Selva; Tarragona) i d'Eivissa; pel que em toca a mi, puc assenyalar que en el període a què correspon l'etnotext aquesta mena de realitzacions no es van observar al terme veí d'Amer (a tocar de la Garrotxa) però sí, en canvi, a Anglès i la Cellera de Ter, així com en alguns parlants del vessant guillerenc de Sta. Coloma de Farners (bé que força limitades, en aquests indret, a la persona 4 de l'imperfet d'indicatiu: tipus cantàu(e)m 'cantàvem').    

Aquest darrer aspecte, de morfologia verbal, ha estat tractat per la professora Montserrat Adam, de la Universitat de Barcelona, en el volum del 2006 (infra) intitulat El català septentrional de transició: nova visió des de la morfologia (p. 254-258), on  s'apunta la possibilitat -molt versemblant, segons el meu parer- que aquesta característica sigui una manifestació d'un fenomen fonològic més extens, d'abast més general, que afectaria formes que presenten una seqüència final en què es produeix el canvi de /b/ en /w/; pensem, és clar, en els adjectius esdevinguts blaua, toua, viua, o en els possessius femenins meu, teu, seu (la meu mare, la teu germana, la seu cunyada), o fins i tot en alguns substantius, com ara esclaua 'esclava, argolla que es duu al canell' (sentit a la vila d'Anglès, 2008).











13 comentaris:

Jordi Solà Coll ha dit...

De bell nou encantador el text que exemplifica la teva completa exposició.

Bon començament de setmana, Jordi

Helena Bonals ha dit...

Això sí que és ser rigorós! Em supera, tot plegat, però val la pena.

Lluís ha dit...

A Llançà és molt estesa la forma 'turbes'. No recollida. Salut !

Anònim ha dit...

És molt bona aquesta, i el dibuix, genial

Puigcarbó ha dit...

a casa de sempre n'hem dit "turmes"

Carme ha dit...

Genial... l'etnotext! Jo no sé pas com en deien a casa meva, crec que mai no parlaven d'aquestes coses ;)

Iris ha dit...

Ni idea que els cataplins s'anomenaren així. Les troballes que tenim açò són sorprenentts!!!

Josep de Sora. ha dit...

Jo sempre n'he sentit dir turmes, però referint-nos a animals; així i tot, com tantes paraules al·lusives al sexe o genitals, es pronunciven gairebé en veu baixa. A voltes era allò d'aquella senyora de parla fina, que entra a la carniceria i demana un "llavi de porc"; i a continuació; ¡Oh; avui sí que fa un fred que "pela els morros". Tenim una parla realment divertida. Salut. Josep de Sora.

Alberich ha dit...

Ben arrebossades i tallades com escalopes, eren ben bones. Dic que eren, doncs fa molt de temps que no se’n sent a parlar, ni es veuen per les taules, doncs les de corder i de porc eren molt apreciades com a exquisidesa gastronòmica.
Una bona aportació a la riquesa del llenguatge. Per Sabadell es denominaven tal com dius: turmes.

Jordi Dorca ha dit...

Jordi,
Bona i poètica setmana. Que hi hagit de tot!
Trumes incloses.

Helena,
El teu rigor també m'encoratja i m'ensenya.

Lluís,
Volem un segon llibre teu!

Anònim,
El llenguatge també és lúdic. Gràcies.

Francesc,
M'ho apunto. Moltes gràcies!

Carme,
Jo també he après de gran. Sóc urbà, què hi farem!

Iris,
El llenguatge túrmic té aquestes coses.

Josep,
Els tabús també hi entren. I poden produir situacions realment divertides. Amb capellans i tot.
Salut i mots.
I a reveure!

Gràcies a tots vosaltres.

Jordi Dorca ha dit...

Alberich,
Celebro que t'agradessin tant, les turmiques. Jo, per edat, només n'he sentit a parlar a casa meu i a les cases de pagès on vaig a fer entrevistes. Però no tinc memòria d'haver-ne menjades mai. Un dia ens haurem de trobar i fer-ne un bon xeflis. A veure si agafem un xic d'embranzida.
Salut i mots, Alberich.

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Jo , de petita, havia menjat turmes de xai.Com que el cervell era molt car, feien de substitud
( ai mare, això que acabo d'escriure potser no és politicament correcte!!!o sí? )i eren ben bones.
M. Roser

Jordi Dorca ha dit...

No pateixis, Roser.
Està molt ben trobat.
I m'ha sortit un somriure dels bons.
Gràcies.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...