Dimoni, torna'm això,
que no és meu ni teu,
que és de la Mare de Déu.
Invocació per reclamar la presència d'un objecte acabat de perdre.
I solia tenir èxit, aquesta requesta.
M'ho va dir el senyor Lluís Puig, nonagenari nascut al poble de Vilanova de Sau, a les Guilleries, en la conversa que vam tenir pel febrer de l'any 2007.
 |
| Vilanova de Sau (fotografia: Albert Codina) |
13 comentaris:
Està molt bé aquesta! no ho havia sentit mai, endavant en volem més...
Que valent/a, no sap que amb el dimoni ningú no es fica? I a més es posa directament amb ell.
Ja saps:
Qui es burla, el dimoni li furga
Jo, a vegades he sentit “Què dimonis vols?” Dimoni en plural, referint-se a un nen que pregunta o tafaneja quan no toca. No sé si té res a veure amb el que dius.
Fins aviat
Suposo qe sabeu que el dibuix, que pertany a les Rondalles Mallorquines recopil·lades per mossèn Alcover, (que signava "Jordi d'es racó"), és de Francesc de Borja Moll, un home genial fins i tot dibuixant, uns dibuixos senzills amb un aire d'innocència popular ideals per a aquestes historietes.
Salutacions
Ja fan falta les oracions, per què n'hi ha que no trobarien aiga a mar, però per trobar les coses val més un que sap que deu que cerquen. És clar que 'con' hi poses la má a sobre ho trobes a sota. Salut !
També pels poblets i les masies penedesenques hi havia aquesta tradició, amb les mateixes paraules que esmentes, d'invocar el dimoni quan es perdia alguna cosa. Són moltes les supersticions que poden recollir-se encara de viva veu, allà on hi ha gent gran.
Una abraçada.
Ho havia sentit a dir a una persona de Sant Martí de Centelles.
Quan busques una cosa i no la trobes és com quan cerques la inspiració, la memòria involuntària. El fet de dir això deu ajudar, perquè és una manifestació de la voluntat de trobar.
Aquesta no l'havia sentida mai...deu ser com allò que es diu en castellà:"Santa Rita, Rita, Rita, lo que se da, no se quita".
Si vas tan de pressa gairebé no et puc seguir ,Jordi...
Una abraçada,
M. Roser
A casa diem, "los cojones del demonio ato i hasta que no aparezca no los desato", clar és més radical i apareix abans!
:) una abraçada.
Ei! Moltes gràcies a tots vosaltres pels vostres comentaris i aportacions.
Perdoneu! Resulta que, sense voler, he publicat dos apunts en un dia.
Sandra eixa és la de San Cocufato:
San Cocufato, san cocufato
los cordeones te ato
y hasta que no me lo des
no te los desato.
Que al català ben bé podríem traduir així:
Sant Bernat Sant Bernat
dels collons t'hi penge
i si no m'ho tornes aviat,
no t'hi despenge.
He, he. M'ho estic passant pipa!!!
jo també he sentit quelcom relacionat amb els collons, però no recordo quin sant hi posaven davant. Però alerta amb Santa Rita, perque com be diu la dita, que anomena la Mª Roser, Santa Rita et pot tornar una cosa però se'n queda un altre... Això m'han dit.
Jo per si de cas, no li demano res :]
Publica un comentari a l'entrada