Parèmia que m'ensenyaren al municipi de la Cellera de Ter per la tardor de l'any 2008, la qual podria entrar, de ple dret, en la categoria de formulacions tradicionals (segons sistema de valors en curs d'esdevenir obsolet) que retreuen a la dona la seva condició d'ésser tendenciós i abocat a la mentida, de vèrbola fàcil, buida o sense sentit, i variable, de poca fiança.
Aquesta, però, no figura entre les que se citen en el volum intitulat Sexe i refranyer, del 2004, del qual és autora la professora Anna M. Fernández Poncela, però sí d'altres (p. 25) en què es difon aquest estereotip tradicional:
- Dona i lluna a cada punt muden
- Dona i vent canvien en un moment
- La dona muda de pensar a cada estona
- Pel que la dona parlarà millor li estarà el callar
- Plor de dona, amor de monja i pet de frare tot és aire
Observació: el timbre del mot estona (del gòtic STUNDA) presenta o oberta en l'indret en què fou enregistrada la parèmia.
Ara que encara hi sóc a temps, permteu-me que ho completi amb un poema que m'ha fet arribar l'escriptora Montserrat Pujol Jordana:
Combinem paraules amb silencis
i que la llum les traspassi
per transformar la seva ombra en fets.
Cal abocar basques i desídies al corrent
i defugir d'enganys, paranys i mentides.
Retornem a la paraula donada el seu honor
i recuperem allò que vam deixar a la riba
quan les campanes encara tocaven a missa.
17 comentaris:
Els refranyers són un indicador del valors que caracteritzen a la cultura al qual pertanyen. A través d'ells podem conèixer el paper de la dona en una societat determinada i està clar que la misogínia és una característica present en totes les èpoques i cultures. Veritat o mentida? Aquests que has exposat són molt suaus... però tampoc et vull animar.
Una abraçada de dona! Agafa-la aviat que no canvii d'opinió!
Shakespeare venia a dir que són els homes els inconstants i salvatges, a Molt soroll per no res. No tinc pas consciència que les dones siguem així. Al revés, ens enamorem per "no res".
"La donna e mobile, qual piuma al vento". Jo crec que te alguna cosa de veritat en una societat matriarcal com la mediterrània. Si ho és....tampoc no és tan greu, no cal recular a les trinxeres. :)
aquesta exressió com altres d'abans, avui en dia són considerades i no exemptes de raó, masclistes, pero cal recordar-las, recuperar-las i conservar-las.
De refranys de sexe i dones en conec alguns, però aquí en dirè un que es refereix a una tasca de la casa quasi sempre lligada a la dona, i em sembla tant poètic com tétric : "Roba estesa a la llum de la Lluna és bandera que crida al dimoni.". Salut !
Veien com ha anat la història humana sota els designis masculins em sembla una mena de discurs polític. Criticar per amagar mancances pròpies.
Avui si que M'heu ben tocat el voraviu...però em revenjaré!!!De refranys on la dona hi surt malparada, en sé un fotimer , en canvi dels homes no(les dones som més discretes). Però si que sé acudits:
-Quina semblança tenen els dinosaures amb els homes inteligents?
-Que els dos es van extingir!
-Quant triga un home a canviar un rotlle de paper de vàter?
-No se sap, encara no ha passat mai!
-Què és un burro amb un home a sobre?
-Un autobús de dos pisos!
La Mar, sigui en la societat que sigui és igual de greu.
Una abraçada a tothom( dones, homes...)
M. Roser
Aquí sí que tenim bon repertori, com diu la M. Roser; ¡Un fotimer!. El que més he sentit des de sempre, és "qui amb dones va i burros mena, tot l'any viu en pena". Suposo que com jo mateix, els feu el cas que mereixen, és a dir; nul. Tinc per ací un poema llarg, de centenars de versos (o animalades) dictats, - així es deia antigament - cap als anys 1880, més o menys. Crec recordar que els hi vaig cedir a en Jordi, si en vol fer esment, ell mateix. "Jo no hi era". Apa, tingueu bona nit.
Et deixo aquests refranys, veritat o mentida? ;)
Els homes són com els bous, que a l'entrada o a la sortida es caguen a la porta.
Home cregut, home perdut.
Home que pega la dona es pega al cor; dona que pega a l'home pega a un porc.
Tots els discursos d'un home no valen com el sentiment d'una dona.
Gràcies Magazine.cat,pels refranys,em pensava que em quedaria sola...
Petons
M. Roser
Te'n deixo unes quantes més, del llibre de Pere Sadurní, Folklore del Penedès, del qual en vaig ser la correctora:
-Amb la dona i el barber, procura estar-hi bé.
-La dona a la llar i l'home a treballar.
-Ni guitarra deixada, ni dona lletrada.
-Dona, vent i cavalls, donen treballs.
-La dona, a la cuina i al llit.
-Dona i cabra, mala cosa si és magra.
-La mula i la dona, el garrot les fan bones.
N'hi ha moltes més, però com a mostra ja està bé. En canvi, contra els homes és difícil trobar-ne. No sé pas per quin motiu...
Una abraçada.
Em sembla que per desgràcia aquest refrany ara es aplicable ambdós sexes. Us deixeré un petit poema propi, que hi pot tenir alguna referència:
"Combinem paraules amb silencis
i que la llum les traspassi
per transformar la seva ombra amb fets.
Cal abocar basques i desídies al corrent
i defugir d'enganys, paranys i mentides
Retornem a la paraula donada el seu honor
i recuparem allò que vam deixar a la riba,
quan les campanes encara tocaven a missa."
Galionar, no entrobem que deixin malament els homes, perquè les discriminades sempra han estat les dones...
Montse, fantàstic. M'ha recordat que abans, quan es feia un tracte i es donava paraula de complir-lo amb una estreta de mà, era més fiable que tota la paperassa d'ara. I el so de les campanes...
Petons,
M. Roser
A Mallorca es diu molt: "Homes?? Cossiols, que fan més planta!!". Me va fer molta gràcia el primer pic que ho vaig sentir.
És cert que sa gran majoria de frases sempre van dirigides a les dones, però tot i que n'hi ha menys, per als homes n'hi ha de ben enverinades.
Salut!
Pobreta, la dona!!! Com s'ha retratat el menyspreu que hem patit al llarg dels segles en la llengua, per no esmentar l'etapa missògina en la literatura!!!
Jordi, m'honra que m'hagis tingut en compte i em fa molta il-lusió. Però la descripció d'escriptora em va una gran. (de totes maneres un petonas crec que te'l puc enviar, oi Anna? )
Carai, carai!...Quines aportacions tan interessants!...Gràcies a totes i a tots per compartir-les!
Publica un comentari a l'entrada