 |
| Imatge: Eduart |
A Prats, putes i gats.
Geodita que em van ensenyar a la vila de Prats de Lluçanès devers l'any 2000.
En entrevistes de la mateixa època (enregistrades al poble veí de St. Feliu Sasserra) me'n donaren una versió més extensa, i potser més punyent encara:
A Prats, putes i gats i gent torrats.
 |
| Carrer Major, Prats de Lluçanès |
15 comentaris:
O vaig una mica gat o em sembla que el campanar va de tort! :-)
Veig que has capgirat la foto sense voler!
Potser ja era hora de veure un campanar de cap per avall...
Aquesta expressió no la coneixia.
Des del far bona tarda.
onatge
home una mica torrats potser sí que hi van els de Prats.. mira que fer el campanar de cap per avall..!:)
Per Mallorca un gat és un begut..... no és possible que antigament a la zona de Prats tingués el mateix significat?
I tant torrats fins i tot la foto és al revès.
Hi ha molt de llocs que han estat batejats i els seus habitants són això o allò. Altres sentències són més generals, jo com que soc de mar en dirè una de marina que tothom sap i ningú diu, és en castellà, cosa que la fa encara més universal :
'El peor de todos los males es tratar con animales, pero el peor de los peores es tratar con pescadores.'. Salut !
Darrerament, les dones, sortim bastant malparades...No coneixia la dita.
Però un que va gat o torrat sempre he sentit que és algú que ha begut molt, també "aquest en porta més al cap que als peus" o " anar pet"...
La foto n'és un exemple gràfic?
Bona nit
M. Roser
Sí, anar torrat l'he sentida molt, però no coneixia la frase despectiva amb puta inclosa. Sobre la borratxera, també es diu força "dur una merda com un piano", tot i que no li veig el sentit.
Molt bona, la foto al revés!
El fotògraf era de Prats? Per aquí tenim moixos i moixes, i segur que trobaríem més d'un gat...
Salutacions!
D'això d'anar begut: anar trompa, tenir un punt de blau, aquesta m'agrada molt. Molt bona la fotografia Jordi:::.
Una "maxurca", una "mona", una "bufa", una "castanya", una "mantellina" i algunes de les que heu comentat, són les que jo he sentit en un moment o altre, potser la del "gat" o "engatar-se" era la més freqüent. I aquestes galindaines, anaven generalment dirigides als homes, ja que ells les treien a passejar, mentre que les dones les passaven a casa. Tot sigui dit, jo he conegut més homes que dones, inscrits en aquesta "cofradia". Bona nit i recordeu que, "el vi és bo per mosso, però no per amo".
Moltes gràcies per les vostres aportacions.
I us ben prometo que sóc abstemi.
No sé què em va passar amb la foto...
Una copeta de conyac???
Joana,
Ara no ens convé. Que ja ho veig prou de tort.
Publica un comentari a l'entrada