La locució tocar a cel cel la conec de la vila d'Alpens, a l'Alt Lluçanès, i servia (segons m'indicaren allà mateix) per referir-se al toc de campana (o de campaneta) que es feia per anunciar la mort d'un infant.
També se'n deia, en aquesta mateixa zona, tocar a albat, on el mot albat fa referència a l'infant que moria abans de tenir ús de raó.
En relació amb aquest darrer mot, hem de fer constar que per tota aquesta comarca del Lluçanès hi ha la tendència a modificar el so de l implosiva en u aproximant (és a dir, de albat en aubat); i igualment ocorre en el cas del substantiu melca 'planta farratgera', esdevingut meuca en la pronúncia copsada en la mateixa entrevista, del febrer de l'any 2000, enregistrada al domicili de la senyora Josepa Plans i tenint-la a ella (juntament amb la senyora Palmira Casademunt) com a informadora nostra.
Pel que fa als tocs de campana i a les seves implicacions podeu consultar (us ho recomano) el blog Gent d'Alpens, del qual he manllevat la fotografia que il·lustra aquest apunt.
13 comentaris:
Nosaltres deiem "tocar a albat". M'agrada molt "tocar a cel cel", seria s'ha mort un cel de criatura i ha anat al cel...
De totes maneres és un toc trist.
I tornant a coses alegres, jo he anat algunes vegades a escoltar les caramelles de Sant Joan de Vilatorta. Els caramellaires són els cofrares del Roser.
Bones cantades.
M. Roser
Perdó, perdó, volia dir "Sant Julia de Vilatorta"
Ha estat un lapsus...
M. Roser
Ahir a Sant Quirze del Vallès, població on visc, va haver-hi un terrible accident de cotxe. Viatjava una família i, la nena de dos anys va perdre la vida.
No sóc creient, però, espero, que les campanes toquin a cel cel.
Fins aviat.
Roser,
No pateixis pels sants, que tots ens seran propicis si maldem com hem de maldar. Tens raó: el toc de cel cel és un toc trist, per bé que amb esperances de bella calma.
Carme,
No sóc creient, crec. Però m'envaeix, amb el que tu em dius, la mateixa i idèntica esperança d'acollida. Fins aviat.
Un mot preciós per una situació tan dramàtica, i un exemple de l'efecte cauteritzador de les paraules.
Una abraçada.
Albat ve d'alba, suposo.
Un haiku antic:
Entre els albats
verdegen els turons.
Batecs d'amor.
aixó si no els roben la campana, que ara s'hi dediquen. . .
A Sora, poble veí d'Alpens per llevant, dèiem "aubat"; igualment, com bé dius, Jordi, aquest tipus de farratge actualment anomenat sorgo, era invariablement "meuca". I, això de meuca s'aplicava també - i encara ara - a un tipus de prostituta més aviat casolana, no declarada, que exercia amb certa discreció. "Puta fina", era l'equivalent aproximat. Dit això, no penseu pas que hi entenc res, en aquest ofici; era el què sentia, no més. En la introducció del llibre "Petjades esborradisses", es pot llegir; "cada petita història enregistrada, és un pedaç de memòria perdurable rescatada del buit insaciable de l'oblit". El mateix podem dir, crec, dels mots o frases que en Jordi ens va peixent. Apa, xiquets, continuem, que resten moltes curiositats amagades esperant per sortir. Molt bona nit a tots.
"Melca" (planta farratgera) i "meuca": és perquè la meuca es dóna als animals?
Hola pasé a saludarte.
La foto es antigua pero parece que le acompañan sentimientos
Jordi, tot bé? et trobem a faltar!
Publica un comentari a l'entrada