Es diu que un hom ens ha caigut de les espardenyes quan, efectivament, ha fet alguna mena d'acció o ha emès algun comentari que desmereix de la valoració que fins aleshores en teníem.
Localització: Torelló, vall del Ges
Data: 27 d'agost de 2011
Com a expressions equivalents, el DCVB recull, si més no, aquestes dues: caure d'es retaulet (Menorca), caure de l'escambell (Penedès).
Agraïments: als gestors del blog Lo carranquer, del qual he manllevat la imatge que il·lustra aquest apunt d'avui.
21 comentaris:
aquesta no la sabía pas.
Jo sempre he sentit molt més "caure de l'escambell" tot i que no sóc pas del Penedès. I aquesta tampoc no la coneixia.
A Sora, caure de les espardenyes tenia - i té - el significat que tu exposes, Jordi. Ara bé; "caure de l'escambell", es referia únicament a quan en una casa naixia un nen, després d'una nena; és a dir que, la nena era pubilla i "queia de l'escambell" com a conseqüència del naixement de l'hereu, que tenia preferència per raó de sexe. Era molt habitual, aquesta expressió. Salutacions.
Hola Jordi doncs jo la dic moltes vegades aquesta expressió!!!
bona setmana....
ah les espardenyes de set vetes son molt boniques!!!
No havia sentit mai L'expressió, però veure aquestes espardenyes m'ha portat records molt bonics del meu padrí que al cel sigui, gràcies per compartir.
Nosaltres diem "m'ha caigut des carro" Salutacions!
Seria l'equivalen al ·Se li ha vist el tinter"
Un nou enriquiment. Aquesta no la coneixia.
Des del far salut.
onatge
Jo tampoc la coneixia. Una més a la llibreta.
Francesc,
Aquesta és treta de casa meu.
Carme,
Jo també. Jo tenia la de l'escambell per molt pròpia i genuïna. Aquesta no, l'acabo d'aprendre.
Josep,
Ei, molt bona! No ho sabia, això. Sempre hi ha temps per aprendre. Et dec una visita. Mil mots de Sora.
Anna,
Sí, a mi també m'han agradat força aquestes vetes. Les he manllevades de Cervera.
Magazine,
M'ha agradat molt això que em dius. Pels bons records!
Ventafocs,
Ara hauré de cercar un carro de Mallorca per la xarxa. A veure si el trobo.
Joana,
Potser no és ben bé, però són de la mateixa temàtica.
Onatge,
Et mirem des del nostre petit far.
Salut i vida.
Jo dic: "m'ha caigut als peus". Però és més efectiva l'expressió que cites.
A mi també m'agraden molt aquestes espardenyes. Conec una persona que les porta fins i tot a la muntanya.
Per cert, Jordi, tu no caus mai de les espardenyes!
Aniria lligat amb l'expressió "caure als peus" dita quan algú et decep de forma majúscula, no?
Helena i porquet,
Trobo curiós que CAURE DE LES ESPARDENYES sigui, de fet, una caiguda tan lleugera, gairebé impossible. S'assembla a CAURE DE LES BUTXAQUES, de St. Pere de Torelló.
No ho sé.
El llenguatge té coses sorprenents.
Publica un comentari a l'entrada