Suara he sabut que la col·lega Zel acaba de celebrar el quart aniversari de la creació del seu blog intitulat Ara mateix.
Blog de lluita, de clara consciència, al qual des d'aquí vull homenatjar.
Que mai no et falti el coratge, et desitjo. Ni el zel, ni l'espina que sap burxar allà on cal.
Suara ho dèiem: que no defalleixin les teves paraules!
Per completar aquest apunt voldria afegir, encara, que el mot suara és, segons el parer de Joan Coromines, combinació romànica d'ara amb l'exhortatiu sus! (SURSUM), el qual prengué el sentit de 'tot seguit'. I d'ací n'eixí el medieval Venits sus ara 'veniu ara mateix'.
Segons el mateix autor (que n'aporta testimonis documentals al volum Lleures i converses, p. 264-265), el susara medieval valgué també per referir-se a un futur immediat. Tres sentits conegué, doncs, aquest bell i útil adverbi:
- 'ara'
- 'immediatament'
- 'ara fa un instant'
Actualment, la variant amb s antiga sobreviu a Eivissa: susara.
Ens consta, en general, i per les enquestes que he anat fent els darrers anys, que l'ús d'aquest adverbi ha decaigut força en el català central que jo més conec. El darrer cop que espontàniament vaig sentir aquest adverbi (en la variant assuara) fou l'any 2000 a la casa del Güell, al terme de Sora, en entrevista feta al senyor Alfons Teixidó, de grat record.
28 comentaris:
aquesta expressió la vaig aprendre de petit a Santa Maria de l'Estany (Moianés) i la faig servir sovint tant en parlar com a l'escriure.
La meva àvia, del Mig Segre, molt esporàdicament encara la deixa caure! Em sembla una relíquia preciosa! Llàstima que sigui això, una relíquia...
No ho sabia, quantes coses que s'aprèn al teu bloc!!! Gràcies.
El meu avi ho deia, "suara",i el meu pare embadalia, li agraden molt les paraules genuïnes. També és conscient de la pluralitat de sentits d'aquesta paraula.
Francesc,
Té un toc elegant, i a més va molt bé per quan vols escriure amb un xic de precisió.
Porquet,
Sí, per aquí també passa quelcom de semblant.
La mare (que ara en té cap a 90) també l'havia fet servir alguna vegada. Però fa molts anys que no l'hi sento.
Pel cantó literari s'hauria de salvar.
Magazine,
Cal aprendre i aprendre. Però el sentit crític també l'hem de ben regar.
Tant tu com la Zel el manteniu ben viu. I que duri!
Helena,
El teu pare és un autor força conegut, oi?
O vaig errat?
Mai l'havia sentita dir aquesta paraula...sap greu que mica en mica anem perdent paraules que sonen tan maques com aquesta i en canvi n'incorporem altres tan lletjotes i amb fons vulgar com lífting...quina llàstima, cap on estem anant?
ai, quina vergonya! Pensant-ho bé, vulgar no seria la paraula....
Barcelona,
Jo diria que no ho has pas dit tan malament. Hi ha mots que grinyolen de tan refinats que els volem. I això ens pot passar a tots. I a mi el primer, que consti.
Jordi, ho és molt de conegut el meu pare, però amb pseudònim.
Gràcies, Jordi, per compartir suara i sempre.
Suara, m'ha fet molt contenta trobar aquest adverbi. Tinc 41 anys i visc al Barcelonès. Sovint ho sentia dir al tiet Jaume de Sta. Ma. d'Oló (Bages). N'endevinava el significat pel contexte de la frase, però no el tenia interioritzat, ja que, a casa van deixar de fer-lo servir, suposo que el creien arcaic, com la preposició "car", per exemple, tot i que aquesta s'utilitza més en la escriptura.
A mi m'agrada molt espigolar aquelles paraules que vagaregen empolsinades per la pols de l'oblit que engalana -malauradament, cada cop més- els camins dels nostres Països Catalans. Aviam, si entre tots, escombrem i les tornem a fer lluir!!
Ostres, paraules de les maves àvies, dels meus avis, de la meva mare, paraula preciosa que hauríem de retornar a la llengua viva.
Gràcies, Jordi, moltes gràcies!
Helena,
Em fa l'efecte que ja sé qui és. I te'n felicito.
Núria,
Gràcies a vosaltres. I gràcies pel cafè.
Violant,
Benvinguda aquí. Ja he fet el volt pel teu blog. Espero visitar-lo tot sovint, car hi veig una gran disposició envers el llenguatge. Una gran cura, vaja. I una voluntat d'excel·lència que ens fa més nobles, i més persones. Sens dubte.
Una paraula preciosa Jordi!!! les meves iaies ho deien sempre,potser seria hora de tornar-les a posar en marxa oi?
salutacions i molt bones vacances a tothom!!!
Gràcies, Zel. Quatre anys de lluita bé prou que s'ho mereixen.
Salut i llibertat!
Gràcies, Anna. Jo la faig servir. Però només per escrit. Sóc tímid.
Desiara em recordo de paraules que ja no sento però que les he sentit molt abans i suara n'és una. Jo t'en dirè un altra que encara sentiràs sovint per Mallorca:
Su aquí significa aquí mateix que la gent dolcifica dient
"vina su aquinetes" XD.
Salut i gràcies Jordi
Su aquinetes!
La mar de bell, Jaume.
Et regalaré un paneró.
A ca nostra encara s'usa dir "vine suquí", que com bé ja s'ha comentat, vol dir vine aquí devora! I en to carinyós ses predines solen dir "suquinetes".
Molt bona paraula!!!! quins records!
una abraçada
Molt bona, Lluna. Ja en tindrem per fer-ne un apunt. Quan pugui. Ara ens n'anem de vacances.
M'apunto, és clar, això del to familiar i carinyós.
Moltes gràcies, Caterina.
Quina sort, haver-te descobert, em meravello del què dius, i de tot el que segur aniré aprenent.
Perquè després diguin que això dels blogs és un "enreda bobos"!!!
Moltes gràcies, Dafne. Fem el que podem. Per a mi és una manera molt bona de difondre els resultats de les enquestes i de tota la feina que anem fent. Una abraçada.
He trobat aquest bloc venint de llegir un article anomenat Suquinetes. Estic encantada de trobar-vos, jo també em deleixo per les paraules i especialment per la sonoritat i música que duen. Per aquí al Montseny encara he sentit l'expressió "ara suara" que vaig deduir que significava "ara mateix, tot just fa un instant". També m'encanta quan sento algun avi que empra la forma "som anat". Fa anys vaig trobar una parella d'ancians, home i dona, que xerraven en un prat vora el lllindar del bosc; parlaven i a mi ja em resultaven desconeguts la música, el lèxic, els girs... Vaig quedar enamorada. Mai més els vaig tornar a trobar. Duc la seva conversa emboirada com un record encantador.
Publica un comentari a l'entrada