Cent anys amb Enric Valor

Dediquem aquest apunt a la figura incontrovertida i cimera de l'escriptor i gramàtic Enric Valor, al qual molts de nosaltres, aprenents de filòlegs, devem tants de consells en forma escrita i encertats parers en qüestions que afecten la lingüística catalana.


El meu particular i modestíssim acte d'homenatge el duc a terme centrant-me, doncs, en la contarella Anant pels Sants Olis, inclosa en el volum intitulat Un fonamentalista del Vinalopó, i altres contarelles, en la qual, havent-hi posat el seu autor l'habitual aparença de cosa benèvola i de contalla trivial, se'ns planteja de manera directa el tema etern i universal, i mai resolt, de la igualtat i de les relacions jeràrquiques, que aquí, com en altres contes del mateix llibre, són exposades per mitjà de les singulars i desaparellades relacions entre l'airós mossèn i el sofert sagristà. 

  



Pel que fa a la trama, i al conflicte social que hi sura de manera gairebé indefinida, us puc assegurar que es resol de manera realment punyent, crua, potser desoladora i tot; però sense concessions, és a dir, sense renunciar a la moralina que fa al cas. La conclusió narrativa és, en els fets, alliçonadora i taxativa:

El caçador que havia parlat, dit allò que havia de dir, botà com un llagost, alçà la manteta que tapava la caça i tragué de l'arganell l'animalet difunt agafat de les potes de darrere. I, tot ple de santa indignació, donà la llebre al seu company i, sense encomanar-se ni a Déu ni al dimoni, va espolsar al pobre Bernat mossèn dues sonoríssimes galtades.   

Deixant de banda el posterior i rescabalador acte de contrició del senyor rector i el bon apunt introduït pel seu assenyat subordinat, del vessant literari ja no diré res més. Car sols voldria destacar, com  a cosa que a mi més em pertoca, alguns elements del lèxic, i àdhuc algun de pròpiament fraseològic, que a mi m'han cridat l'atenció. Prenc, com sempre faig, les referències del DCVB i de l'ALDC i deixo indicada, en alguns casos, la relació amb altres àrees dels Països Catalans.   

• airusset  'airet':  "Allà damunt la lloma, l'airusset picava..." (no figura al DCVB)
• arrecessat  'arrecerat' (no figura al DCVB):  "En un arrecessat revolt queixalejaren amb delit sengles bocins de pa..."
• bescollada  'cop donat al bescoll'  (ALDC: també en baleàric; pron. bescollà en terres valencianes)
• creïlla  'patata' (del castellà criadilla)
• desduir-se  'distreure's' (DCVB: Tortosa, Maestrat, Castelló): "Com no fer un viatget i desduir-se?" 
• eixancamellar-se  'posar-se cama ací cama allà'  (ben recollit pel DCVB, però solament atribuït a la zona del Pirineu oriental segons la referència de Casaponce)
• espeat  'dolorit de peus'  (DCVB: Tortosa, Maestrat, València)
• fartera  'fartada'  (DCVB: Tortosa, Maestrat, Castelló, València)
• galtada  'cop donat a la galta'  (pron. galtà, segons el tractament valencià del sufix -ATA)
• pressós  'que té pressa o manifesta pressa'  (DCVB: amb referència literària a l'empordanesa Caterina Albert): "Callaren. Uns minuts després, saltà mossèn tot pressós..." 
• ramulla  'conjunt de branques primes'  (DCVB: Camp de Tarragona, Maestrat, València, Alcoi): "La calma d'aquell camp que el matí feia esclatar de bellesa, sols era rompuda suaument pel frec minso del ventijol en les ramulles dels pins i del plantat..."
• recingle  'cingle doble, escaló'  (DCVB: valencià i baleàric)
• i la locució adverbial a esclatacor  'amb molta força, molt de pressa'  (DCVB: Tortosa i Mallorca)

I aquesta darrera fóra, potser, una bona manera de perllongar-ne la seva obra. A esclatacor. Amb determinació. Amb valor.

Gràcies.