GEOBLOG DEL CATALÀ CENTRAL

dijous, 20 d’octubre de 2011

Eixavuirar: derivats i distribució territorial











Tal com vam indicar en el darrer apunt, tenim per ben segura l'etimologia que hom proposa per a eixavuirar, que no és altra (queda clar) que el llatí EXA(U)GURIARE, del qual es coneixen alguns derivats en les zones en què encara es fa servir aquest verb: 


1. el substantiu eixavuiro 'esternut', derivat postverbal, amb les seves variants (xavuiro, etxavuiro),

2. l'adjectiu eixavuirós, que es troba en una documentació medieval conservada en l'Arxiu parroquial de Rupit (en la grafia etxabuirós),  

3. i el substantiu eixavuiradera 'seqüència d'esternuts', molt usat a la plana de Vic, no recollit pels diccionaris 




Mapa núm. 77 del Petit Atles del Domini Lingüístic Català per al concepte 'esternut'



Pel que fa referència a l'actual distribució territorial del verb eixavuirar, sols puc dir que he tingut el plaer de poder-lo recercar en algunes de les àrees en què precisament aquest ús ha estat històricament documentat i, per tant, en puc aportar, si més no, algunes notes geogràfiques força recents:     


  • Al Lluçanès l'ús d'aquest verb ha retrocedit de manera molt considerable, i tendeix a ser reemplaçat per esternudar. En les enquestes que hi vaig fer entre el 1999 i el 2001 sovint va caldre fer-lo aflorar per mitjans propis de l'extorsió (és a dir, estrafent-lo, o bé posant-lo directament a la consideració de l'informant), però vam poder-lo confirmar, això no obstant, als indrets d'AlpensOristàPrats de LluçanèsSt. Bartomeu del Grau i Sta. Eulàlia de Puig-oriol, i també a St. Martí de Sobremunt, en la variant xirugar, molt deformada. Al terme de St. Boi de Lluçanès vaig poder constatar que la forta competència del verb esternudar (portat pels estiuejants barcelonins) ha arraconat el castís eixavuirar de manera decisiva. I a St. Martí d'Albars estuforn fou l'únic verb indicat per referir-se al concepte en qüestió. 

  • Collsacabra, igualment que al nord i al centre de la plana de Vic i el Bisaura eixavuirar (o etxavuirar) aguanta bé enfront del verb general, i sol aparèixer, com a primera resposta, i a voltes única, per al concepte 'esternut', i fins l'usen molts parlants que tenen el castellà com a llengua familiar.   

  • Quelcom de semblant ocorre a les Guilleries, on aquest verb continua essent, sens dubte, la primera opció per al concepte 'esternudar' en les enquestes que hi vaig fer entre el 2006 i el 2010, gairebé sempre en la forma xavuirar (Tavèrnoles, Folgueroles, Vilanova de Sau,  Espinelves, Osor, St. Hilari Sacalm, la Cellera de Ter, Anglès i Sta. Coloma de Farners). També a l'alt Montseny: a Viladrau i a Arbúcies.    

  • Pel que fa al Ripollès, únicament podem indicar que en les enquestes fetes el mes de juliol de 2011 al poble de Gombrèn (en la part, doncs, més occidental d'aquesta comarca) el verb eixavuirar ha estat assenyalat com a desconegut d'aquell indret, i el mateix puc dir respecte del municipi berguedà de la Pobla de Lillet (en el sector oriental de l'Alt Berguedà).      



Per acabar de completar tot això, caldria assenyalar que el volum primer de l'Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC), que conté dades majorment recollides entre els anys 1964 i 1978, situa aquest tipus lèxic a Moià, Sta.Eulàlia de Riuprimer, Sta. Maria de Corcó, Campins i Tordera . I que altres fonts documentals el situaven al Ripollès (la vall de Ribes, Camprodon), a la Garrotxa (Olot), a Osona (Castellterçol, Muntanyola) i a Amer (Selva). El postverbal vuiro 'esternut' està documentat en zones de la Costa de Llevant, a Pineda i a Canet de Mar.  



Podem concloure, doncs, que l'àrea en què era usat aquest verb s'ha encongit de manera notable: resta en l'oblit (o gairebé) en l'àrea de la Costa de Llevant, és clarament recessiu al Lluçanès i desconegut a Olot. I només continua, pel que jo sé, amb ferma vitalitat al sector Guilleries-Montseny, a Collsacabra, a la plana de Vic, al Bisaura i, potser, en altres punts no gaire allunyats d'aquest sector oriental del domini. 


Insisteixo a dir, tanmateix, que no tinc notícies recents del Ripollès però sí algunes d'indirectes de la Garrotxa, on aquest verb sembla definitivament abolit. En tinc, això sí, del terme d'Amer (Selva), on l'enquesta feta el mes de juny de 2008 donava esternudar com a forma preferent i escarritxar com a segona resposta.          


Cal fer constar, finalment, que la grafia etxabuirar, amb b alta (continguda al DCVB), és incorrecta pel fet de ser contrària a l'etimologia. 






Dedicat a Carme Rosanas, de qui hem aprofitat (ara en versió descolorida) el dibuix que va fer expressament per a tots nosaltres.

20 comentaris:

El porquet ha dit...

La normalització del català té els seus efectes col·laterals...

Bona recerca, molt bona, jo encara diria més... brillant.

Helena Bonals ha dit...

Quina entrada més completa!

Eixavuirar, tant com la sorprenent escarritxar, em semplen més onomatopeiques que no pas esternudar.

carina ha dit...

Ostres, Jordi, quin crac ets!

Violant d'Atarca ha dit...

Després d'haver llegit com s'està perdent en la majoria de zones, em fa molt contenta que els pares, que eren del Bages-Moianès, en marxar cap a Barcelona a fer-hi la vida, s'enduguessin dins la migrada maleta, desat entre els plecs de la roba dels diumenges, el verb eixavuirar.
Gràcies per les teves precises informacions!

montse ha dit...

Doncs no podem deixar que es perdi una cosa tant nostre,jo eixavuiraré tota la vida. Recordo que de petita els pares sempre em deien quan feia més d'un eixavuiro: al primer que feia em deien:-JESÚS. Al segon:- JOSEP i si no sortia el tercer em preguntaven: - I LA MARIA? llavors es contestava: -PER UN ALTRE DIA!
i ho trobava la mar de divertit.

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Això d'eixavuirar, veig que dóna molt de joc...Es curiós que sent de la mateixa comarca que els pares de la Violant , jo no ho havia sentit mai.
Ah, i jo sóc de les que diuen, Jesús!
Tenia un nen a la classe d'acollida, que era magrebí (i musulmà)i cada vegada que algú esternudava també deia , Jesús...
Petons,
M. Roser

Jordi Dorca ha dit...

Porquet,
Sí: l'àrea d'aquest verb es va encongint; poca cosa més es pot fer, a part d'admirar-lo. Gràcies.

Jordi Dorca ha dit...

Helena,
Sí: tots dos recorden més la fricció de l'acte d'esternudar.

Jordi Dorca ha dit...

Violant,
Ho has dit d'una manera bonica i elegant. M'agrada la maleta dels teus pares.

Jordi Dorca ha dit...

Montse,
Aquesta informació que ens dónes és molt bona. Amb el teu permís la farem servir per fer-ne un apunt d'aquí a uns dies. Moltes gràcies.

Jordi Dorca ha dit...

Roser,
Sí: són molt interessants les respostes i rèpliques que es produeixen a continuació de l'acte d'esternudar. De seguida que pugui hi dedicaré un apunt.
Una abraçada cap al Bages.

Jordi Dorca ha dit...

Carina,
Em descuidava de tu. El mossec de la poma m'ha desorientat.

Papallona blava ha dit...

Felicitats i gràcies per oferir-nos aquesta recerca tan detallada. No es pot fer ni demanar res més referent a aquesta paraula.
Salutacions.

Jordi Dorca ha dit...

Moltes gràcies, papallona. Quan fem enquestes en terres del català central hi ha una emoció molt especial que aquí voldria jo transmetre-us. El cas és és, però, que encara no ho he aconseguit ben bé, ho reconec. Emocions prèvies i emocions posteriors. I és com tot en la vida. Quan en un indret determinat demanem com se diu tal cosa, hi ha l'emoció de voler saber si es diu així o si es diu aixà. Quan ja ho ens ho han dit, hi ha (o hi pot haver) l'emoció de tenir una resposta inesperada o, encara millor, la d'un nou mot, a voltes no documentat. I d'això vivim, és clar.

Lluís ha dit...

Si 'vuiro' en alguns llocs és esternut, nosaltres dels mocs verds que penjen del nas en diem 'virons'.
Pot tenir alguna relació ?
Salut !

Jordi Dorca ha dit...

Lluís,
No ho sé. Jo diria que no. Però no n'estic gens segur. El DCVB dóna la parèmia SER MÉS BRUT QUE UN VIRÓ, que hom relaciona amb VIRÓ 'larva', i també recull VIRÓ en el sentit de 'infant brut'. No ho sé. Mira-t'ho tu, a veure com ho veus.
PS: en quins llocs et consta que es diu VUIRO 'esternut'.

PiliMªPILAR ha dit...

Una enamorada de las letras. Del catalán y de la 'itinerancia poética'
¿Puedo quedarme por estos lares?
Un abrazo

Jordi Dorca ha dit...

Desde luego, Pilar. Estos lares son tuyos. Un abrazo.

Dani Rangil ha dit...

La meva ex i la seva mare,de Pineda (Maresme) utilitzaven el mot "xavuiro" amb tota naturalitat. Tret d'elles dues, en aquesta zona no l'he sentit a ningú més

Jordi Dorca ha dit...

Dani,
T'agraeixo molt aquesta informació. Entenc que elles dues (i sobretot la teva ex) deuen ser de les últimes persones que en l'àrea del Maresme fan servir aquest verb esdevingut arcaic, i ben arcaic, allà. Felicita-les de part nostre.
I moltes gràcies.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...