Burxot m.
Fiblada, picada produïda per fibló o agulló.
Mot no normatiu que hem observat a la vila de Torelló, estiu de 2011, on fou usat per un nadiu de la primera generació amb motiu d'una fiblada ben real, i inoportuna, produïda contra l'animal domèstic (domèstic però molt independent) que trobareu representat en la fotografia que segueix, i protagonista, com ja sabeu, d'altres afers i facècies molt destacables.
Dedicat a Vicent Ferri, mantenidor del blog Bestiolari, al qual us recomano d'acudir.
34 comentaris:
Hola Jordi, un bon burxot es va endur pobre bèstia,el dibuix i la foto genials.
Salutacions a tots!!!
Bon dia, Anna. Aquest apunt t'ha agradat, oi?
No ho coneixia com a fiblada, però ho recordo del DCVB com una eina punxant, tipus punxó o espínjol, que es feia servir per fer les espitxes a les botes de vi, per exemple. Salut !
Lluís,
Ets inesgotable.
Ens hem de veure abans d'acabar l'any.
Salut i República!
Mai ho hagues relacionat amb la picada d'una abella. Es que aquests veïns.... M'agrada el dibuix, sembla mig adormit, però porta un fibló que pot fer un bon burxot. Amb el pànic que els tinc!!!!
No, dona, els de Bellserrat sou tots valents. En dono fe.
Heee... una que conec, encara que per aquí burxot es diu quan un és clava alguna estella de fusta, de ferro...
M'ho apunto, magazine. Però espero no trobar-m'hi. Ni de ferro ni de fusta, és clar.
Molt bo el dibuix i la paraula.
El que comenta magazine.cat, clavar-se una estella de fusta a mallorca li deim clavar-se un escarràs.
De fet això deu venir de burxa, que és una bareta de ferro acabada en punxa,
i burxar és punxar amb una burxa i és clar, el burxot serà la picada de la burxa...
Sembla un embarbussament això!
M. Roser
Burxot no el coneixia com a punxada d'insecte, peró sí que coneixia "burxada" com a punxada d'una planta amb espines o algun estri punxegut, també fem anar el verb "burxar" per dir furgar o punxar de manera constant i pesada o el substantiu "burxa" per referir-nos a alguna cosa punxeguda.
Doncs jo només coneixia el verb burxar com a insistir (d’una manera pesada i constant). Sort en tinc que a mi ni els mosquits ni les abelles no m’acostumen ni a picar ni a regalar-me cap burxot. :D
Jordi, doncs no l'havia sentit mai, però em sembla més que indicat, perquè realment tal com diu més a munt quaderns de mots, burxar és justament això...molestar, empipar, tocar els nassos! I això les picades ho fan molt!
Una abraçada!
PD: La imatge de l'abella que has posat la trobo molt simpatica i tot..;P
Jo també conec el verb "burxar" en el sentit de treure informació d'algú, o que aquest algú voti un partit, per exemple.
Que divertides les imatges!
M'adhereixo als coneixedors de "burxar", en el sentit que apunten l'Helena, Barcelona i Carina. També recordo que, a Vilanova, quan un infant s'estava molta estona remenant amb el dit a dins del nas, en deien que feia un "burxa que burxa".
Ah, i molt simàtic l'animaló del dibuix, tan hipòcritament amable, ell!
Abraçades.
Tant de bo aquest preciós mixet/a (no ho puc apreciar observant la foto) d'una urpada hagi estabornit el borxador insecte que l'ha atacat i se l'hagi cruspit, deixant-ne només com a restes l'afilada burxa, esclar!
A mi, anys enrere els coneguts em solien increpar amb un "vols parar de burxar-me?" en el sentit que diuen alguns dels companys de més amunt "fer la punyeta"... ara ja faig més bondat i només burxo en els blocs que m'agraden...
Tingueu molta cura del felí, ja saps que jo en sóc una aferrissada admiradora/defensora.
Meus i marramiaus afectuosos per a tots!
M'adhereixo als que ja han comentat per aquí la forma de burxar, en el sentit d'insistir en alguna cosa, o furgar amb algun ojecte, generalment punxegut, en algun forat o en algun lloc de forma insistent, també.
Bon burxot!
Jo faig servir “burxar” en el sentit de molestar algú de forma insistent. Així doncs el mot que ens presentes és del tot adient. Després de la picada, què va dir el pobre gat?
Gràcies, bruixot de compartir mots!
Jaume,
M'ho apunto.I espero que no me n'hagi de clavar cap, d'escarràs.
En fi, crec que no n'hi ha perill.
Mallorca és lluny per a mi. Amb el cotxe que tinc!
Roser,
Acabo d'esbossar un bon somriure. És ben ben veritat: sembla un embarbussament.
Carina,
Sí, la burxa. Ho diem poc, molt poc. Però per aquí també ho diem. Espero no assemblar-m'hi gaire. I si no, ja em perdonareu.
Carme,
Estàs de sort. A mi no em pessigaven gaire. Gairebé mai. Però a la meva dona sí, molt. I de retruc rebo jo, tot i que no tant. En fi!
Barcelona,
Espero no fer-me gaire pesat. Ni gaire burxador. Per adobar-ho una miqueta, procuro adjuntar-hi fotografies que ho amoroseixin. Una abraçada.
Violant,
El mixo no és ben bé nostre, però el tenim a temporades. Se sap defensar bastant, la veritat. I en som uns grans admiradors. Gràcies.
Galionar,
Vaig aprenent nous usos d'aquest element del lèxic. Aquest que em dius no el sabia. Però devia ser bastant eficaç, suposo.
El tema animalístic donarà per molt, em penso. Una abraçada.
Porquet,
Bon burxot, també. I espero no ser-ho gaire, jo. Procuro amorosir-ho amb imatges suaus, i de bon humor. Que no hi falti. Una abraçada.
Helena,
Això del partit, ho deus per alguna cosa en concret?
Marga,
Faig constar que el vam haver de portar al veterinari. L'animal, que és molt menut, va quedar bastant afectat i li van receptar antibiòtics. Amb un parell de dies es va recuperar i va tornar a esgarrapar com sempre.
Núria,
El bruixot se'n va a fer un tomb per altres blogs igualment embruixats.
Amb això del partit em referia a quan algú de la família (tots provant de convèncer el meu germà de votar X), deia: "No el burxeu més!", per exemple.
Carai, així doncs al gat no li va fer cap gràcia l’assumpte. Sort que en teniu cura. A la seva manera us ho agrairà.
Helena,
Suposo que ja no deu pas anar a votar. Deu ser abstemi.
Marga,
No ho sé. Esperem que sí. Però és molt esquerp; esquerpa, vaja.
Publica un comentari a l'entrada