GEOBLOG DEL CATALÀ CENTRAL

diumenge, 9 d’octubre de 2011

Fer un bisbe




Fer un bisbe  és una locució ben normativa que, tanmateix, el diccionari DIEC-2 recull solament en el sentit de coincidència verbal:
  • 'dir dues persones alhora una mateixa expressió casualment' 


El mateix sentit, bé que amb una lleugera variació, el trobem recollit al DCVB:  
  • 'dir la mateixa cosa dues persones al mateix temps sense acord previ'   




En la nostra recerca pel territori de les Guilleries, duta a terme entre els anys 2006 i 2010, els nostres informadors d'aquella zona solien ampliar-ne l'abast, bo i reconeixent que la coincidència no necessàriament ha de ser verbal (pot ser gestual, de fets...), i admetent que la coincidència pot ser de més de dues persones. 


A més d'això, a la casa de la Fullaca (al  terme municipal de St. Sadurní d'Osormort) em van indicar que quan allí es produïa aquesta mena de coincidència, hom ho reblava dient: Mira un bisbe, el portarem a Querós (lloc actualment colgat sota el pantà de Susqueda, del terme de St. Hilari Sacalm).    










A Espinelves, per la seva banda, el senyor Josep Roquet especificà que el mot bisbe pot ser emprat per referir-se a una seqüència d'esternuts (també coneguts com a eixavuiros en aquesta zona).  


I a l'indret de Vilalleons (en terme de St. Julià de Vilatorta) m'hi afegiren que la locució fer un bisbe hi és emprada quan s'esdevé que dues persones van a agafar el porró alhora.  














Agraïments: als meus informadors de les Guilleries i als mantenidors del blog Fer muntanya, del qual he manllevat la fotografia del paratge de Querós.   






35 comentaris:

Joana ha dit...

Molt interessant, jordi, no en tenia ni idea.
Mil gràcies per compartir la informació!!!

Jordi Dorca ha dit...

Ara sí, Joana, veig que has ressuscitat. Com una aparició.

Violant d'Atarca ha dit...

Aquesta expressió m'anirà molt bé d'haver-la après, ja que sovint en faig, de bisbes, tant durant converses espontànies com quan en sortir al carrer el sol em fa pessigolles al nas i em provoca tot un seguit d'eixavoirus (aquesta paraula sí que la coneixia).
I aprofitant l'avinentesa, Jordi, tu sabies que el qualificatiu "patètic" no equival a trist, lamentable, ridícul o semblants? Em va sobtar descobrir-ne el seu significat real quan, llegint un dietari d'A. Bladé i Desumvila, titulat "De l'exili a Mèxic" vaig capir que la feia servir per qualificar una situació sumament emotiva, que descrivia un sentiment de nostàlgia, de bellesa (connotacions positives) i em va desconcertar molt llegir al diccionari l'única accepció d'aquest mot que sí, s'hi corresponia, ja que veig que les persones l'hem dotat d'un significat desviat. Suposo que el fet de canviar el significat d'un mot deu tenir una definició tècnica, ja m'ho diràs si un cas. Ho vaig trobar molt curiós i a partir d'ara dubtaré a usar-lo, si em cal, ja que pensaré que aquesta paraula no vol dir el que pensàvem que significava i si la utilitzo amb el seu significat vertader, la gent o la gran majoria d'ella, no la hi ubicarà.
Perdò per aquest coi de comentari llarg i gràcies pel teu mestratge!

Galionar ha dit...

També pel Penedès i el Garraf fem bisbes amb el significat que expliques en primer lloc. Sort que no es materialitzen en jerarquia eclesiàstia de debò, Déu ens en lliuri de tants!
Abraçades de diumenge!

Helena Bonals ha dit...

Quan un bisbe resa, fa servir les dues mans alhora, potser ve d'aquí.

Sobre el que diu la Violant: les paraules "imbècil", "idiota" o "verborrea" tampoc conserven el significat mèdic inicial, per exemple, com passaria amb "patètic". L'idiota de Dostoievsky es referia a algú amb epilèpsia.

Joana ha dit...

No, Jordi, sols faig aparicions el cap de setmana i la meua activitat blocaire, és ben reduïda. porte mil històries enllestides que cal rematar, però un Kit Kat sempre va bé!

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

"Yupi" una que sabia... Ara espero que quan faci un bisbe amb algú no ens portin a cap lloc on ens pugui colgar un pantà. Però mira no sabia la del porró.
De vegades també faig eixavuiros...sobretot amb aquests canvis de temps.
Jo que havia llançat les campanes al vol, resulta que aquesta tampoc la coneixia.
Em sembla Jordi , que t'ha sortit una competidora, oi Violant?
A veure si fem un concert d'eixavuiros!!! Atx...
Petons als dos,
M. Roser

El porquet ha dit...

Quan jo faig un bisbe, conjuntament amb una altra persona, llavors els dos podem demanar un desig!

Carme ha dit...

Jo també la sabia aquesta, i també m'has recordat l'eixavuiro i el verb també eixavuirar, que els meus pares ho deien sempre. :) Bona setmana, Jordi!

carina ha dit...

Ep, Jordi jo aquesta sí que la sé i de fet quan era petita i féiem un bisbe (déiem dues persones la mateixa cosa a la vegda) ens agafàvem pels dits petits fent ganxo, pensávem un desig, comptàvem fins a tres i dèiem bisbe, deien que s'acomplien els desitjos, au, besets

Anna ha dit...

Hola Jordi,doncs aquesta també la sabia.
la fotografia del porró molt original eh!!!
Salut i mots.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Quina il·lusió saber alguna de les expressions que ens brindes amablement! Gràcies, Jordi! Una a-barça-da des del Vallès!

magazine.cat ha dit...

No ho havia sentit mai, com gairebé sempre, gràcies per ensenyar-nos tan :)

Jordi Dorca ha dit...

Joana,
Moltes gràcies per treure el cap per aquí. Endavant amb la teva feina i la teva poesia. T'anem seguint.

Jordi Dorca ha dit...

Atarca,
Ens agrada que apareguis tot sovint per aquí i que ens facis arribar les teves reflexions, tant si són a propòsit dels fets de llenguatges com si són sobre qualsevol altre assumpte que et passi pel cap. De vegades els mots que aquí escrivim donen lloc a comentaris ben suggerents, que mai no hauria jo imaginat. Em guardo, doncs, el verb EIXAVUIRAR per a una altra ocasió. I amb dedicatòria especial.
T'anem seguint, Atarca.
Moltes gràcies.

Jordi Dorca ha dit...

Galionar,
Ja ho veus. De bisbes, n'hi ha de moltes menes. Alguns són ben divertits. I potser molts vas suggerir tu mateixa amb un apunt la mar de divertit, de fa uns dies. Abraçades bisbalenques!

Jordi Dorca ha dit...

Helena,
Dostoievsky és un gran escriptor. Però encara me'n queden moltes coses per llegir.

Jordi Dorca ha dit...

Joana,
No pateixis. Ho comprenc molt bé. Jo també hauria de reduir significativament les aparicions per aquí. Haig de començar a redactar el llibre de Guilleries per poder-lo tenir enllestit en un parell d'anys, a tot estirar.

Jordi Dorca ha dit...

Porquet,
Això del desig no ho sabíem per aquí. Ens ha agradat molt. Una abraçada.

Jordi Dorca ha dit...

Roser,
Això dels eixavuiros sempre fa molt d'efecte. D'aquí a unes setmanes
(espero que no gaires) hi dedicarem un divertit apunt. Suposo que per la teva zona encara ho deuen dir, oi?

Jordi Dorca ha dit...

Carme,
Em guardo això dels eixavuiros, que és molt divertit. A veure si ens en fas un dibuix. Una abraçada.

Jordi Dorca ha dit...

Carina,
Això que ens has explicat ens ha agradat moltíssim. Gairebé estic per fer-ne un altre apunt. Amb una bona fotografia. No sé si en sabré prou. Moltes gràcies.

Jordi Dorca ha dit...

Anna,
Records al porró.

Jordi Dorca ha dit...

Magazine,
Moltes gràcies. Et seguim molt. Des de Torelló, una abraçada bisbalenca.

Josep de Sora. ha dit...

Bona nit, mainada; em sorprèn que ningú de vosaltres es refereixi al "bull", amb el nom de bisbe; és aquell embotit bullit, ensacat en un tros de la culana del porc, gruixut, a voltes amb sacsons, que us en lleparíeu els dits, si no fos que ja heu sopat - suposo. Salutacions; "à bientôt".

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Doncs no Jordi, no ho diuen ara ni l'havia sentida mai...Esperarem l'apunt divertit!!!
M. ROser

Jordi Dorca ha dit...

Josep,
Sí, el tinc tothora al cap. Aquell bisbe, un gran bisbe! Majestuós i tot. La nostra salut (i l'edat, ai las!) només l'admet amb mida, emperò.
Bon dia, Josep. Tot esperant una nova ruixada de mots inoïts per mi.

Jordi Dorca ha dit...

Roser,
L'apunt vindrà. Però és que li vull trobar la il·lustració que ens faci el pes.

Carme ha dit...

Ho provaré Jordi! A veure si surt!
Te l'enviaré per mail.

Carme ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Jordi Dorca ha dit...

Carme,
Ui, que bé!
N'estaré al cas.

Francesc Puigcarbó ha dit...

no sé per quins setze ous, a casa en diem fer un "filipino" i a continuació s'ha de dir blanc o negre, i si es coincideix, representa que has salvat una ánima del purgatori, lo qual, per cert,no té cap sentit.

Jordi Dorca ha dit...

Molt bona, Francesc. No ho havia sentit mai. I és del tot surrealista. M'agrada.

Anònim ha dit...

El antiguo ceremonial de la consagración episcopal (cuando "se hace un obispo") requería que los tres obispos que consagran al electo pronuncien juntos y a la vez las palabras de ritual. Sin duda de ahí viene la expresión.

Jordi Dorca ha dit...

Gracias, anónimo por tu oportuna explicación.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...