GEOBLOG DEL CATALÀ CENTRAL

dissabte, 15 d’octubre de 2011

Entalaiar-se








Entalaiar-se  v. refl. 
Adonar-se. 



Verb no normatiu consignat al DCVB, i atribuït a la Garrotxa i l'Empordà. 


Amb el mateix sentit, encara que amb diferent prefix, el DCVB dóna també notícia del verb (a)talaiar, al qual es reconeixen, entre altres, aquests sentits: 

  • 'mirar des d'un lloc alt per vigilar o veure alguna cosa de lluny (especialment el bestiar)' (Ripollès, Garrotxa, Lluçanès, plana de Vic)
  • 'mirar amb atenció o amb insistència' 
  • 'mirar en general' (Berguedà, pla de Bages)
  • 'veure de lluny' 
  • refl. 'adonar-se, haver esment d'alguna cosa' (Empordà, Berguedà, plana de Vic, Ribagorça, Pallars, Urgell)
  • refl. 'preocupar-se, pensar atentament en una cosa; sospitar'     



Totes dues formes (entalaiar-se i atalaiar-se)  són, doncs, derivades de talaia 'sentinella', mot d'origen aràbig que ja figura en autors catalans del segle XIII (Desclot, Jaume I, Llull).    


Dels mots originats per aquesta deu lèxica, entalaiar és, en concret, el que més apareix en els meus enregistraments de conversa del segle XXI:  

  • Quan se n'entalaiaran no tindran ningú  (Susqueda, casa de l'Om, maig de 2008)
  • No me'n vaig entalaiar  (Amer, juny de 2008) 
  • Me n'he entalaiat tard  (Anglès, 2009) 




L'Agullola de Rupit des de la part alta del terme de Susqueda




El Far des de la part alta del terme de Susqueda





Casa de l'Om, terme de Susqueda







30 comentaris:

El porquet ha dit...

La variant ATALAIAR la vaig llegir (sentir) per primer cop tot llegint....El senyor dels Anells! Huas! Qui m'havia de dir que llegint la saga de l'anell aprendria llengua catalana!

La vaig trobar tan i tan bonica que, des de llavors, la poso (amb calçador, si cal) a les meves converses! (sobretot quan corro pels cims pirinencs!)

Francesc Puigcarbó ha dit...

Desconeguda per a mi, més la trobo molt bonica i descriptiva.

Jordi Dorca ha dit...

Porquet,
Trobo que aquells cims són un lloc deliciós. I encara més quan els comparteixes amb tots nosaltres i amb els qui no podem anar-hi tan sovint com voldríem.

Jordi Dorca ha dit...

Francesc,
Encara que no hi arribem (ni de bon tros!) el taller de les paraules voldria ser com el taller de l'art.

Jordi Dorca ha dit...

Si afineu la vista, us adonareu que en la primera fotografia es veu el mar empordanès. Engrandint-la es veu més bé.

Anna ha dit...

Bonica paraula,tant com el seguit de fotografies que hi poses.
endavant salut i mots i bon cap de setmana a tothom!!!

Jordi Dorca ha dit...

Igualment, Anna. Bon cap de setmana. I no et treguis les ulleres. Sobretot!

Anònim ha dit...

...i al Tibidabo i tenim una bona Talaia, encara que no gaire natural...

Joana ha dit...

Per la semblança fonètica amb entelar-se, en llegir-lo, sembla que t'enteles :)
Molt interessantt com sempre!!!

Joana ha dit...

Per la semblança fonètica amb entelar-se, en llegir-lo, sembla que t'enteles :)
Molt interessantt com sempre!!!

Carme ha dit...

M'han agradat molt aquests llocs per atalaiar el nostre país i...

...entalaiar-se de que és preciós!

Helena Bonals ha dit...

És difícil no entalaiar o bé no entalaiar-se de la bellesa de les imatges que has posat!

montse ha dit...

La paraula no la coneixia,ara ja puc dir que tenim molts llocs bonics on atalaiar-nos de les marevelles de la nostre plana.

Barcelona m'enamora ha dit...

Entalaiar-se....aquesta sí que la conec i a casa la fem servir, sobretot la meva mare que és d'Amer! Per allà dalt tal com expliques s'utilitza de forma ben corrent.

Que bonica la fotografia amb les vistes del Far que has posat!

Una abraçada.

Jordi Dorca ha dit...

Anònim,
Interpreto que t'ho mires des de Barcelona. I que des d'allà ens pots ben veure. Gràcies per venir fins aquí.

Jordi Dorca ha dit...

Joana,
Sí, i més en veure'l escrit. Gairebé el veig doble. I consti que sóc abstemi. Una abraçada.

Jordi Dorca ha dit...

Carme,
És una excursioneta molt recomanable. Cal deixar el cotxe a l'aparcament de Condreu i enfilar tot seguit el pla de l'Om. La panorànica és esplèndida de debò.

Jordi Dorca ha dit...

Helena,
És un lloc esplèndid. Si tornes a venir per la nostra zona, t'hi podem ben portar.

Jordi Dorca ha dit...

Montse,
Faig constar que la millor talaia és la de Bellmunt. No n'hi ha cap de millor.

Jordi Dorca ha dit...

Barcelona,
Encara em queden mots d'Amer per anar posant. Una abraçada.

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Jo coneixia atalaiar o talaiar en el sentit de mirar, però no en el de adonar-se...
Anant d'excursió he atalaiat tots aquests paratges d'un encant bucólic...
Petons,
M. Roser

marta ha dit...

Quin lloc mes encisador, fins i tot en puc percebre el caliu amb l' imatge, jo també coneixia atalaiar com mirar.
Una abraçada

Galionar ha dit...

Només coneixia atalaiar amb el primer significat que esmentes. De fet, una de les muntanyes properes a Vilanova més conegudes porta per nom la Talaia, sense la "A".
Les imatges em fan dententes.
Una abraçada.

Quadern de mots ha dit...

No l’havia sentit aquest mot, a part de bonic és molt expressiu, si tenim present el què és una talaia.

Ricardo Miñana ha dit...

Preciosas imágenes, un lugar para visitar, gracias por compartir.
feliz semana.

Jordi Dorca ha dit...

Roser,
De fet, TALAIAR (o ATALAIAR) ja té el seu interès: no és un verb del comú dels parlants. Té el seu regust, i és entranyable. Un autèntic manlleu.

Jordi Dorca ha dit...

Marta,
És un lloc de gran caliu, com tu dies. Sota la mirada del sol que ens abraça a tots.

Jordi Dorca ha dit...

Galionar,
És un bon lloc per observar la imponència dels grans blocs geològics, de mirada immensa, extensa. No sabria com dir-ho.
Una abraçada.

Jordi Dorca ha dit...

Quadern de mots,
Diria que els mots són adaptats a la realitat que tenim. I no en són del tot lliures.
Una abraçada amb bells mots.

Jordi Dorca ha dit...

Ricardo,
Acudimos sin demora a tus espacios de poesía.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...