En alguns llocs del domini l'adjectiu llefarut (llefaruda per al femení) és emprat per designar la persona o animal golós. Així consta al DCVB, que en l'entrada corresponent a aquest mot adjectiu recull aquesta accepció com a cosa empordanesa.
Dins d'aquesta mateixa entrada, s'esmenta, a més, una segona accepció: la de 'tafaner', segons definició del mateix diccionari. I amb una referència geogràfica molt precisa: la de la Pobla de Lillet.
Pel que fa referència al meu recull de dades a la Pobla de Lillet, puc assenyalar que aquesta accepció fou efectivament confirmada en la sessió de conversa que hi vaig enregistrar el dia 31 d'agost d'aquest mateix any, i fou de manera espontània que un dels nostres informadors, cisteller autodidacta, hi al·ludí en referir-se a la cistella que hom coneix com a cistella xafardera. Ell mateix, doncs, el va portar a la conversa per iniciativa seva i s'afanyà a oferir-nos l'adjectiu saberut (saberuda per al femení) com a sinònim de llefarut.
Heus aquí, doncs, dues accepcions de llefarut : 'golós' i 'tafaner'.
En relació amb aquest apunt d'avui, s'escau, a més, que hi ha hagut -vés per on!- una feliç coincidència, i gens premeditada, amb l'apunt recentment publicat pel col·lega blogaire que gestiona el blog Gazophylacium. Comproveu-ho vosaltres mateix.
55 comentaris:
De les persones o animals llefaruts, a les terres del Mig Segre, jo sempre els he sentit anomenar gormands.
D'aquesta, la forma verbal engormandir sempre m'ha captivat!
En canvi sí que he sentit sovint l'expressió "ser un llefuc" aplicada a aquelles persones que són primmirades amb el menjar i que tot sovint no els agrada algun ingredient o fan fàstics fàcilment a qualsevol menjar.
Si més no és curiosa la similitud entre dos conceptes tan antagònics com llefarut i llefuc!
Porquet,
Per a mi és nova. LLEFUC, amb el sufix "-uc".
Però per aquí també tenim LLEFRE, LLEFRINES, LLEFEGA.
Sempre amb la mateixa base lèxica, d'origen desconegut.
En occità també consta que hi ha un bon esplet de variants sobre el mateix tema.
Per aquí (per Torelló) també diem GORMANDERIA. Però GORMAND es diu molt poc.
Jo sempre he sentit a dir que una persona golosa, o animal, és "llèpol" o bé "llèpola".
Molt guapa na Nut! :)
aferrades.
Sí, per aquí també es deia. LLÉPOL i LLÉPOLA. Però ha quedat molt de la banda del llenguatge literari, diria jo.
Aferrades!
PS: ha quedat bé, oi?
NO LA CONEIXIA PAS, una més a afegir.
Salut
Salut i mots, Francesc. I molts instants!
A les Terres de l'Ebre, llépol/a són adjectius molt comuns; en canvi, desconeixia llefarut/uda. Gràcies, Jordi!
Gràcies, Imma, per la teva informació i el teu suport. Una abraçada cap a Amposta.
Els gats i els ratolins són llefaruts, uns de ratolins i els altres de llibres. Pobre Firmin.
No l’havia sentit, apuntada.
Ara ja podré dir que sóc golafre, llaminera i llefaruda, mira que bé.
Carme,
Llefaruts de llibres, llefaruts de vida. Encara que només sigui per un brinic.
Jo sóc una altra Carme que també sóc: llaminera, golafre, gormanda i llefaruda, tot plegat... de llibres, dius? Bé, de llibres, també! :) Bon diumenge a tots i totes!
Carme,
Gormanderies a banda, tinc una pila de llibres per llegir. M'enllaminiu tant... Els poetes.
Jo sóc rata de biblioteca, però m'embafen els torrons per massa dolços. No sóc gormanda. Tampoc sóc "tallissera", que diu la meva mare.
A la segona foto el gat és adorable. Ja s'ha begut tota la llet?
Nosaltres diem 'llufarut' com a tafaner, xafarder, curiós, tal com recull la segona accepció del DCVB de 'llefarut'. Podriem especular que la nostra pronúncia prové de 'llufa', un o una que es fica a pertot com la pudor. No tinc cap referència d'aquí de 'llefarut'.
Salut !
Jo ho era molt de llaminera, ara ja podré dir llefaruda. Bé, tot i que si ampliem el sentit de la paraula, encara ho sóc, es poden tastar i gaudir tantes coses..
Simpàtic l’animaló dins la caixa. Pels meus gats era tota una festa quan els regalava alguna.
Fins la propera
Jo sí que sóc llefaruda, però de paraules, i aquí sempre em poso com un tord d'olivó. A Mallorca s'usa molt llépol/a, les altres no les havia sentit mai. Una abraçada i bona setmana!
A mi, i amb molta raó, sempre em deien que era un golut.
Paraula interessant que afegiré a les meves ales, dins el meu petit raconet de paraules en desús.
Una abraçada felina i llefaruda de vida, per a tots.
La mare diu que la seva (d'Oló) solia dir "ja n'ets ja... de gorjut/da!". O sigui que la podem afegir als gormandos, goluts, llèpols, llaminers, etc...
Per lògica endevino que gorjut deriva de gorja (gola) i hi estableixo la relació que n'emana.
M'agrada molt veure a aquest ja familiar moix al teu bloc. Els que vivien a casa feien festa grossa quan els hi regalaves la caixa de sabates o del que fora. Vaig ser testimoni com una mare gata caçà un ratolí, se l'endugué dins la caixa on hi tenia el seu cadellet i li ensenyà tècniques depredadores.
Tota una lliçó de supervivència que el moixet, quan esdevingué adult, aplicà enfront els ratolins i ocellets per molt que a mi em desesperés... llei de vida, instint natural, vés!
Molt interessant..ostres gormand ho deia la meva àvia i era de la Segarra! llefarut saberut...llefuc ( que és molt llepafils pel menjar) aleshores serà parella amb ignorant ?
No l'havia sentit mai, aquesta paraula, o no hi havia parat esment. Per la nostra zona se senten les habituals: golafre, golut, gormand, llaminer... Ja puc anar a dormir, que sé una cosa nova, avui.
Abraçades i bona setmana!
No coneixia aquesta paraula...potser és perquè jo sóc més de salat que de dolç.
Bona setmana Jordi!
A tothom,
Perdoneu, la segona accepció de què parlava és 'tafaner'. Ja ho he esmenat en l'apunt d'ahir.
Helena,
Ni goluda ni tafanera. Ja m'ho crec. Però llegidora, sí.
La gatona no és nostra, però sovint la tenim a dispesa. La seva residència és a tocar de la biblioteca on tu treballes. A l'Hospitalet, vaja. Si la veus per allà, és que s'ha escapat. O que cerca algun llibre.
Lluís,
Deu ser el mateix mot. L'accepció 'tafaner' és la segona accepció que el DCVB atribueix a la Pobla de Lillet. El LLUFAROT de Llançà podria ser el mateix mot, creuat amb LLUFA pel motiu que tu dius. Segur que sí.
Salut i mots.
Marga,
El LLEFARUT, si l'entenem en el segon sentit, el de 'tafaner', pot ser un bon activista cultural. Sempre que tingui la mesura que cal per tafanejar allò que realment val la pena. Cal procurar fer-ho així, encara que costi. Moltes gràcies per atansar-te al blog.
Ventafocs,
LLÉPOL és allò que més es diu a Mallorca. I per això, doncs, tenim per aquí la seguidora que es fa dir Sa Lluna llépola. Suposo que decantant-se també per la banda del coneixement i la sana tafaneria.
Toni,
Un golut, un golut de coneixement, crec. Un bon tafaner.
Papallona,
M'ha vingut al cap una idea terrible. Un felí amb ales! I si a sobre fos tafaner...
Violant,
No ho sabia, això de les caixes. Una bona fília.
El que sí que et puc contar és la seva tirada cap als llibres molt voluminosos (atles lingüístics, grans diccionaris, etc.). Altrament, no hauria estat possible la fotografia amb què hem volgut encapçalar aquest apunt tan breu.
Et puc assegurar, s'atansa als llibres amb gran respecte, i que mai, fins ara, no n'ha malmès cap.
O sigui: que la seva dèria depredadora té uns límits ben raonables. Esperem, doncs, que sempre sigui així.
Elfreelang,
T'aclareixo que quan ahir vaig escriure aquest apunt, em vaig equivocar de mala manera. La segona accepció és 'tafaner', i per tant lliga amb el que tu ens indiques.
Moltes gràcies, i perdona l'errada (ara ja ho he esmenat).
Galionar,
A mi m'agrada molt GORMAND, i GORMANDERIA, és clar. I també el gran GORJUT, pel seu aire intensiu, gairebé depredador, que diria Atarca.
Salutacions cap Vilafranca.
Barcelona,
A Torelló ens enamora la sal. Com que no en tenim gaire... Per això sempre anem a trot de peixater. Gràcies.
D’acord, gràcies per l’aclariment. Llefaruda a l’Empordà, golosa, llaminera... i, a la Pobla de Lillet, “tafanera” en el bon sentit de la paraula, també, curiosa per vici.
Jordi, un felí tafaner és clar que sí, ja diuen que: la curiositat va matar el gat. Però, amb ales ? Doncs, com que m’has fet pensar amb aquesta possibilitat, m’he posat a la recerca i per això, a tall de broma, et dic que n’he trobat un munt a la xarxa, i que poden ser prou adients, per la pregunta que has fet.
Una abraçada felina, tafanera i amb ales.
No en tenia ni idea, gràcies Jordi!!!
Ara ho entenc! :)
Hola doncs una de nova per apuntarme.No havia sentit mai la paraula llefarut,només tafaner gorjut o golut. La gateta es preciosa oi?
bona setmana a tots!!!
Per aquí som gormands :)
Marga,
Els goluts i els tafaners tenen en comú l'avidesa, un vici molt meritori, però només en determinats casos, és clar.
Papallona,
Ara mateix m'ho miraré, això dels felins amb ales. Suposo que són de ficció, oi? Perquè si són de debò..., quina basarda!
Una abraçada felina, postivament tafanera i pregonament tardorenca.
Joana,
El teler no para. Quin rumbai!
Puigmalet,
Primera: sóc un desastre explicant les coses.
Segona: l'enigmística m'enamora.
Anna,
En la segona fotografia l'animal felí està francament encisador, que diria la Bonals.
En la primera, en canvi, se li coneix la mala l..., pròpia, com tu ja saps, de la seva bona nissaga felina.
Magazine,
Tots sou gormands? Quin plaer! I quin gaudi!
M'enamora la cara llefaruda del vostre inquilí felí. I entenc perfectament que envoltat de goluts, llefaruts, gorjuts, gormands.... per les lletres, l'animaló tingui tirada vers els llibres.
Quin munt de paraules que he apres avui!
Una abraçada.
Ah! a St.Pere quan una persona li agrada molt menjar potser un golafre. Un llepafils, o "tiquis-miquis" si no li està gaire bé res referent al menjar o altres qüestions.
Fins demà.
Montse,
Celebro la tirada llibresca del nostre felí a dispesa. No sé, però, si la cosa és preocupant o què. Que ja ho diuen: els llibres poden ser molt i molt perillosos.
Fins demà.
No coneixia la paraula, però aquest gat preciós d'ulls verds, que jo m'enduria a casa,deu ser un llefarut en les dues accepcions. Nosaltres però en lloc de golós diem "golafre" o gormand...
Bona nit i un petó al gatet,
M. Roser
Gràcies, Roser. La gateta no és ben bé nostra. Només la tenim en èpoques de vacances i similars. Però sí és força gormanda. I molt rabiüda, també.
Bon dia.
Como alguna vez he estado por Tortosa, si habia oido esa palabra catalana.
que tengas un feliz fin de semana.
un abrazo.
Bon cap de setmana!
Igualment, Merike. I amb música. Te l'agraïm molt. Fa bona companyia.
Gracias por la ayuda, Ricardo. La poesía tiene buen oído.
Jordi he vist que algú ha emprat la paraula llèpol, suposo que d'aquí deu venir "llepolia" que és una llaminadura...
M. Roser
Roser,
Sí, però pel meu poble això ho diuen poc. Ara se sol dir amb mots castellans.
Publica un comentari a l'entrada