Fàcilment es podria dir que, avui dia, tenim un “mostrari” amb un ventall de possibilitats d’escollir tot un “monstruari” de gent que ens en fa de tots colors on només ens ofereixen un “mostrari” ple dels seus “monstruaris”. Me’n vaig a fer un esvoletec a veure si recullo algun que altre “mostrari” on hi trobi millors ”monstruaris”. Però em sembla que, tot i canviant de color, sempre seran els mateixos “monstruaris “ encara que canviïn de “mostrari”. Apa!! Segur que he embolicat la troca però, de moment, ho veig així. Una abraçada.
Ales, Els monstruari està francament difícil. I reconec que tens molta raó. Com et pots imaginar, abans de posar-hi la família Munster, m'han passat pel cap altres entorns familiars als quals dedicar aquest humil apunt d'avui. Però no. Sóc un covard. M'ha mancat valor. Un altre dia serà.
Un apunt molt acolorit i monstruós. Llàstima que de moment no t’atreveixis amb els monstres de veritat, però en part està bé, així tothom pot adjudicar les cares que més ràbia li facin.
Marga, Sí. Hi he pensat força, en això que dius. I aquesta reflexió que tu em fas també me l'he feta. Posant-hi vosaltres les cares la cosa encara és més punyent.
Ferran, I em sembla que és una família plurilingüe. Tinc entès que els pares parlen alemany entre si. I que els fills parlen molt en anglès. Però m'han dit que tenen dificultats amb l'èuscar. Potser tu els podries donar un cop de mà, en això...
Noi, primer m'he pensat que volies parlar de política, avui! He cregut que ens estaves preparant per al diumenge vinent. I després m'ha semblat que el patricarca-mostre tenia una retirada més que sospitosa amb el rei d'aquell país veí anomenat espanya. Però bé, ara ja entenc a què et refereixes. Se'n senten moltes, de paraules d'aquestes; no fa gaire, per Tàrrega una senyora em va explicar que li havien posat un "cateto" a l'esquena (volia dir un catèter). Helena, Monster també vol dir Montse? Quin horror! Potser que em canviï el nom! Abraçades!
Montse, Amb aquesta sensibilitat que sempre desmostres no et podríem mai confondre mai amb cap representant d'aquesta família tan aristocràtica i refinada. Una pregunta, Montse: com t'ho vas fer per reprimir la riallada davant la senyora del "cateto"? Una abraçada cap a Vilafranca.
Doncs mira, queixalada urgent al llavi inferior i, tot i això, una rialla d'orella a orella. Quan la veu m'ho va permetre em vaig interessar pel seu problema, per semblar educada, i com que somreia tant em va trobar d'allò més simpàtica! Però ho vaig passar d'allò més malament i encara ric ara quan hi penso!
Ho comprenc, Galionar. Jo alguna vegada també m'he trobat en situacions semblants i es pot arribar a passar molt malament. Reprimir el riure és dificilíssim. I si és a la feina...
:-) Jo faig broma amb el meu nom, i per acomiadar-me deia, quan feia alemany, "Vielen Käse" en lloc de "Küssen". Lo del cateto a Tàrrega és bo! Cal tenir una esquena ampla, però! :D
Jordi ets, un geni "monstruós" sense paraules i mira la que has muntat!. Una idea genial i molt ben pensada, per que de monstres tots en tenim amb diferents fisonomies. Bon cap de setmana.
Cantireta, Molt bo! My dog! Or my cat! I això que últimament tinc més tirada cap als cats... Gatofília? Gatologia? Els quals, com ja saps, tenen també aspectes reialment divins. Com el formatge del teu nom. PS: no podem entrar al teu blog, fa dies que ens delim per llegir el sexe dels exàmens.
Elfreelang, El mot enregistrat a la Pobla de Lillet va ser MONSTRUARI, però l'informador li donava el sentit de 'mostrari'. Res a veure, doncs, amb cap família coneguda o imaginable. La imaginació l'hi hem de posar nosaltres. Cosa fàcil, oi?
Molt bona Jordi, de tant en tant una espurna d'humor , es posa d'allò més bé...Papallona, has fet un bon embarbussament!!! Bona nit i bon diumenge, M. Roser
Roser, De tant en tant va bé. Per alleugerir la cosa, i fa rumiar una micona, si pot ser. L'embarbussament de Papallona ha estat també un bon exercici. Gimnàstica verbal, en diuen. Bon diumenge, Roser.
56 comentaris:
El pròxim apunt serà més espès, potser.
Preparant el terreny o
mentalitzant al personal o
via lliure a suggeriments ?
Ostiiii! M'ha costat agafar-lo! L'apunt potser no és molt espès, però jo ho estic bastant!
Gràcies pel teu comentari al meu darrer post! Espero que vagin molt bé aquestes converses amb la gent gran del nostre país!
N'espero els fruits!
Carme,
No hi ha d'haver censura. Endavant. El "mostrari" podria incloure altres personatges. Però no he volgut excedir-me. La imaginació és lliure.
Porquet,
Vosaltres ho agafeu tot. Aviat posaré més resultats. I continua fent apunts com el de dimarts. Te l'he enllaçat a la barra lateral.
Gràcies mestre! :D
Porquet,
Quan arribi al "bloc occidental" t'avisaré.
Monster i Montse, també, per als anglesos.
Si us plau! Encantat de llegir-lo i col·laborar-hi en la mesura de les meves possibilitats!
Sempre em fas riure amb aquesta mena d'apunts... Monstruari... és boníssim
Fàcilment es podria dir que, avui dia, tenim un “mostrari” amb un ventall de possibilitats d’escollir tot un “monstruari” de gent que ens en fa de tots colors on només ens ofereixen un “mostrari” ple dels seus “monstruaris”.
Me’n vaig a fer un esvoletec a veure si recullo algun que altre “mostrari” on hi trobi millors ”monstruaris”. Però em sembla que, tot i canviant de color, sempre seran els mateixos “monstruaris “ encara que canviïn de “mostrari”.
Apa!! Segur que he embolicat la troca però, de moment, ho veig així.
Una abraçada.
Per cert Jordi el dia 20-N tenim un bon "monstruari a ón triar no?
Carme,
I és autèntic: oït a la Pobla de Lillet.
De tant en tant va bé desglaçar la cosa. No tot ha de ser espessor de dades i de xifres.
Helena,
Molt bo el teu suggeriment. Però no em dic Montse. El candidat popular no m'ho perdonaria.
Ales,
Els monstruari està francament difícil. I reconec que tens molta raó. Com et pots imaginar, abans de posar-hi la família Munster, m'han passat pel cap altres entorns familiars als quals dedicar aquest humil apunt d'avui. Però no. Sóc un covard. M'ha mancat valor. Un altre dia serà.
Jaume,
Fa feredat. He estat a punt de posar-los aquí. Però no. Potser valdrà més esperar-nos una miqueta més.
Si m'ho permets, amb mol respecte i en el bon sentit de la paraula et dic "ETS UN MONSTRE" ;))
Bon cap de setmana.
Per triar i remenar... per a gustos, colors. Ben trobat!
Magazine,
I monstruosament feliç de tenir la vostra companyia.
Carina,
Del 20 N n'eixaran molts animals monstruosos.
Un apunt molt acolorit i monstruós. Llàstima que de moment no t’atreveixis amb els monstres de veritat, però en part està bé, així tothom pot adjudicar les cares que més ràbia li facin.
Marga,
Sí. Hi he pensat força, en això que dius. I aquesta reflexió que tu em fas també me l'he feta. Posant-hi vosaltres les cares la cosa encara és més punyent.
També podriem dir que la família Monster és una família molt "acolorida".
En certa manera, si més no ;)
Ferran,
I em sembla que és una família plurilingüe. Tinc entès que els pares parlen alemany entre si. I que els fills parlen molt en anglès. Però m'han dit que tenen dificultats amb l'èuscar. Potser tu els podries donar un cop de mà, en això...
Noi, primer m'he pensat que volies parlar de política, avui! He cregut que ens estaves preparant per al diumenge vinent. I després m'ha semblat que el patricarca-mostre tenia una retirada més que sospitosa amb el rei d'aquell país veí anomenat espanya. Però bé, ara ja entenc a què et refereixes. Se'n senten moltes, de paraules d'aquestes; no fa gaire, per Tàrrega una senyora em va explicar que li havien posat un "cateto" a l'esquena (volia dir un catèter).
Helena, Monster també vol dir Montse? Quin horror! Potser que em canviï el nom!
Abraçades!
Montse,
Amb aquesta sensibilitat que sempre desmostres no et podríem mai confondre mai amb cap representant d'aquesta família tan aristocràtica i refinada.
Una pregunta, Montse: com t'ho vas fer per reprimir la riallada davant la senyora del "cateto"?
Una abraçada cap a Vilafranca.
Doncs mira, queixalada urgent al llavi inferior i, tot i això, una rialla d'orella a orella. Quan la veu m'ho va permetre em vaig interessar pel seu problema, per semblar educada, i com que somreia tant em va trobar d'allò més simpàtica! Però ho vaig passar d'allò més malament i encara ric ara quan hi penso!
Ho comprenc, Galionar. Jo alguna vegada també m'he trobat en situacions semblants i es pot arribar a passar molt malament. Reprimir el riure és dificilíssim. I si és a la feina...
N'hi ha de tots els colors i per llogar-hi cadires.
Un bon mo-n-strari!
Ep, que m'hi poso amb molt de gust, eh? ;)
Molt original el Teu-struari!!
Bon cap de setmana!!
:-) Jo faig broma amb el meu nom, i per acomiadar-me deia, quan feia alemany, "Vielen Käse" en lloc de "Küssen".
Lo del cateto a Tàrrega és bo! Cal tenir una esquena ampla, però! :D
Käse= formatge. Küssen= petons
Sorry... Ah, i hi ha gent que diu "My dog" en lloc de "god". És lo que té l'ateisme.
Jordi ets, un geni "monstruós" sense paraules i mira la que has muntat!.
Una idea genial i molt ben pensada, per que de monstres tots en tenim amb diferents fisonomies.
Bon cap de setmana.
Fanal,
Molt bona la que has dit.
Jo crec que les cadires les paguem nosaltres, i amb un respatller molt notable.
Ferran,
Endavant, doncs. Però, ep!, no et deixis assimilar, eh? Que aquesta família...
Això sí: és una família molt tradicional.
Toni,
Ja ho veus: un cap de setmana en família. En bona companyia. Un bon nostruari, vaja!
Cantireta,
Molt bo! My dog! Or my cat! I això que últimament tinc més tirada cap als cats... Gatofília? Gatologia? Els quals, com ja saps, tenen també aspectes reialment divins. Com el formatge del teu nom.
PS: no podem entrar al teu blog, fa dies que ens delim per llegir el sexe dels exàmens.
Montse,
Doncs això: que tingueu un cap de setmana ben monstruós i estiuetenc. Salut als de Bellserrat.
Senzillament genial!! m'ha fet molta gracia,i sense dir ni paraula cadascú es pot montar la seva història!!!
Bon cap de setmana.
Anna,
Sí, és millor així, oi? De fet, no cal rumiar gaire. És fàcil imaginar un grup de cares alternatives.
Quines bestieses, a mi lo que m'agradaria és que em toquès una canèlia de 14 !
Salut !
Lluís,
No pateixis. Que jo ja estic llegint la dama de les canèlies. Realment!
Lluís,
Me'l deixes, aquest?
Monstruari de mostrari o mostrari de monstruari? la familia Monster m'agradaven molt!
Elfreelang,
El mot enregistrat a la Pobla de Lillet va ser MONSTRUARI, però l'informador li donava el sentit de 'mostrari'. Res a veure, doncs, amb cap família coneguda o imaginable. La imaginació l'hi hem de posar nosaltres. Cosa fàcil, oi?
Molt bona Jordi, de tant en tant una espurna d'humor , es posa d'allò més bé...Papallona, has fet un bon embarbussament!!!
Bona nit i bon diumenge,
M. Roser
molt bo, Jordi, em calle el que m'ha suggerit perquè vas a pensar que m'he tornat boja, però boja, boja!!!
ha,ha,ha...Aquesta entrada no me l'esperava!...Que bé un xic de joc de bon matí!!!...una abraçada!!!
Roser,
De tant en tant va bé. Per alleugerir la cosa, i fa rumiar una micona, si pot ser.
L'embarbussament de Papallona ha estat també un bon exercici. Gimnàstica verbal, en diuen.
Bon diumenge, Roser.
Joana,
Ara m'has intrigat. No et deus pas haver imaginat la comunitat blogaire, oi?
Núria,
No riguis, Sintu. Aquesta família es mereix tot el nostre respecte.
he,he,he, sols faltava això!!! No, no som així!!!
Joana,
És una altra cosa, oi?
Ja m'ho diràs el dia de la presentació.
Ostres... quasi me la perd, jo també hi vull participar!!!! Bona setmana Jordi!
Ventafocs,
Bona setmana. Bona participació.
Publica un comentari a l'entrada