Mira tu, ara mateix vaig a embetumar-me la cara amb aquestes cremetes que diuen que tenen "efecte reparador" contra els estralls del fred a la pell... ho dic per la neu de sota que fa venir unes esgarrifances de por!
Porquet, Te la recomano. A mi la neu en llauna em va la mar de bé. Com que no la puc tocar tant com voldria, doncs això. I si és de Pedraforca, encara millor.
A mi, de petit, em van fer anar a comprar. Al arriabr a la botiga vaig demanar un pot de llet de llet de pot, i la dependenta em va dir : Nen ets la persona que m'ho ha demanat més bé. De la Nivea m'ha vingut un pensament un acudit, ara no recordo l'artista, que deia : "Pongase Nivea por la mañana, Nivea por la tarde y Nivea por la noche, y ni vea la cara que le queda al dia siguiente !". Salut !
Jordi, ja no recordava que he vist tota la vida aquest potet blau de “Nieve” i, ara que hi penso, això vol dir que ja tenim uns quants anys. Vaja, vaja ! Amb aquesta crema ens untaven de valent i ja no mancava fer res més. Ara, si no ens posem crema de 100 no hi tenim res a fer. Potser deu ser perquè la “ Nivea “ fa els mateixos anys que existeix i això ens deu voler dir quelcom, oi ? Una abraçada de neu.
Lluís, Celebrem molt els teus acudits, sempre adients i farcits d'anècdotes viscudíssimes. No sé pas com t'ho fas. El dia que ens trobem a la República m'ho hauràs d'explicar. I jo que em pensava que els de Nivea em subvencionarien el blog.
Ales, Tens raó: els pots de Nivea m'han acompanyat tota la vida. Al matí, a la tarda i a la nit. I després, és clar, passa el que passa. I passa això: que acabo fent anuncis de franc per a aquesta marca de crema corporal. Qui ho havia de dir! En fi! El pròxim dia li tocarà el torn a la cervesa. Cervesa de casa, és clar. Una abraçada de neu! Però molt acollidora.
M'agafes tan descolocada que no sé que dir-te, he llegit els comentaris dels altres blocaires i no m'acabo d'inspirar. El primer que he pensat en veure les imatges (suggestionada pel títol, es clar) és: "Mira, dos pots (el de Nivea i la màquina llevaneu), ja veus, estic espessa com la boira.
Jordi una altre post per que no caiguem en la letargia hivernal? Home la tv. ens relaciona des de fa anys, el pot de crema amb aquesta època de l'any, especialment aquest de la foto, no se...el fred fa que potser totes dues estiguin presents a casa nostre. I el blanc també es una característica comuna. Potser algun conductor dels cotxes de la foto de baix pensa. - Renoi, quin fred! tinc les mans gelades, quan arribi a casa ja em podré posar NIVEA abans que se'm rosteixin. :)
Carina, No, dona. El que passa és que aquest apunt potser no ha estat del tot reexit. És de mal comentar. I la cosa de l'humor no l'acaba de facilitar prou, crec jo. De tota manera, sempre va bé d'experimentar. T'agraïm molt que ens facis costat.
Montserrat, Tocarem ferro. I farem mans i mànigues perquè aquest any no hàgim de patir els efectes negatius que els pots de nivea poden tenir produir en les carreteres. El pròxim dia miraré de posar un apunt més calorós.
Hi ha coses, com la Nivea i la neu, que no tenen res a veure com no sigui el color i una mica el nom, que hom acaba associant. Com Kandinsky pintava una muntanya blava, perquè les muntanyes són com el mar. També una catedral gòtica pot relacionar-se amb un quadre abstracte, perquè en el fons són el mateix. Aquestes connexions són molt creatives.
Jordi jo prefereixo la "nieve" de la muntanya, que la Nivea enllaunada, tot i que potser, per anar a la neu em posaré aquesta crema... Petons, M. Roser
Hahah! Aquesta frase és d'aquelles que ben bé podia haver dit la meva àvia, en deia forces d'aquestes...de fet, a ella quan anàvem a la platja sempre l'havia vist amb un pot de nieve.
Helena, T'has ben inspirat. Però no et sé veure amb el pot de Nivea, la veritat. L'exemple de Kandinsky el trobo molt encertat. Tens raó: és el mateix esquema, la mateixa analogia, podríem dir. La gran connexió, vaja. Com la de la gran catedral gòtica, és a dir, un lloc on vendre llibres.
Roser, No ho sé, però ara que comencem d'anar justos de neu... Potser amb uns quants potets de Nivea ja farien. Llavors, és clar, caldria veure què en diuen els esquiadors. No sé si els agradaria esquiar damunt d'una pasta tan cremosa. Vés a saber. Una abraçada cap al Bages.
Barcelona, Les anades a la platja eren tot un què. I m'has fet venir al cap una imatge ben llustrosa: la de la crema en qüestió amb incrustacions de sorra platgenca. Tot un clàssic, Pilar.
33 comentaris:
Jordi, amb això del canvi climàtic potser sí que al final haurem de comprar la neu enllaunada; i ves a saber amb quina denominació d'origen...
Toni,
Però ens anirà bé per al cutis?
Apa, quin fred que em feu venir!
Amb la pluja que fa i encara posant-nos nieve al cutis... :)
Carme,
A Montgrí s'està més bé. Segur que sí. Ara me n'hi vaig. A veure les novetats.
Mira tu, ara mateix vaig a embetumar-me la cara amb aquestes cremetes que diuen que tenen "efecte reparador" contra els estralls del fred a la pell... ho dic per la neu de sota que fa venir unes esgarrifances de por!
Porquet,
Te la recomano. A mi la neu en llauna em va la mar de bé. Com que no la puc tocar tant com voldria, doncs això. I si és de Pedraforca, encara millor.
Bona aquesta!! doncs ens posarem neu em llauna.
Salutacions em una tarda ben plujosa.
i la famosa pilota que et regalaven......
Aquesta nieve no fa venir fred, gent; la neu quan toca a la pell de vegades crema. A més, ho posa ben clar a la capsa, oi?: Creme!
Abraçades.
Anna,
Parlant de llauna...
Bona tarda preassolellada.
No van tan allunyats: nivea, niveum, nieve... I va molt bé, i fa una olor deliciosa!
Es de tota la vida i fa una olor mol bona.
M'has fet recordar la neusc-p-rosa, que també es de sempre i va mol be per les mans.
A mi, de petit, em van fer anar a comprar. Al arriabr a la botiga vaig demanar un pot de llet de llet de pot, i la dependenta em va dir : Nen ets la persona que m'ho ha demanat més bé.
De la Nivea m'ha vingut un pensament un acudit, ara no recordo l'artista, que deia : "Pongase Nivea por la mañana, Nivea por la tarde y Nivea por la noche, y ni vea la cara que le queda al dia siguiente !".
Salut !
Jordi, ja no recordava que he vist tota la vida aquest potet blau de “Nieve” i, ara que hi penso, això vol dir que ja tenim uns quants anys. Vaja, vaja !
Amb aquesta crema ens untaven de valent i ja no mancava fer res més. Ara, si no ens posem crema de 100 no hi tenim res a fer. Potser deu ser perquè la “ Nivea “ fa els mateixos anys que existeix i això ens deu voler dir quelcom, oi ?
Una abraçada de neu.
Jaume,
L'enyordíssima pilota de Nivea. Allò era una pilota, una senyora pilota de platja. I tant que sí!
Galionar,
Socarrat i soflimat. Només de pensar-hi ja em vénen aquells calfreds, de fred i de calor tots juntets. Foc!
Montserrat,
No, els ètims no enganyen. Per més metàtesis que hi vulguem posar...
Però l'olor... Jo la trobo un xic embafadora.
Magazine,
L'olor que fa la neu és agradable. Però, com ara li deia a la Montserrat, la trobo un xic embafadora. No ho sé.
Lluís,
Celebrem molt els teus acudits, sempre adients i farcits d'anècdotes viscudíssimes. No sé pas com t'ho fas. El dia que ens trobem a la República m'ho hauràs d'explicar.
I jo que em pensava que els de Nivea em subvencionarien el blog.
Ales,
Tens raó: els pots de Nivea m'han acompanyat tota la vida. Al matí, a la tarda i a la nit. I després, és clar, passa el que passa.
I passa això: que acabo fent anuncis de franc per a aquesta marca de crema corporal. Qui ho havia de dir!
En fi! El pròxim dia li tocarà el torn a la cervesa. Cervesa de casa, és clar.
Una abraçada de neu! Però molt acollidora.
M'agafes tan descolocada que no sé que dir-te, he llegit els comentaris dels altres blocaires i no m'acabo d'inspirar. El primer que he pensat en veure les imatges (suggestionada pel títol, es clar) és: "Mira, dos pots (el de Nivea i la màquina llevaneu), ja veus, estic espessa com la boira.
Jordi una altre post per que no caiguem en la letargia hivernal?
Home la tv. ens relaciona des de fa anys, el pot de crema amb aquesta època de l'any, especialment aquest de la foto, no se...el fred fa que potser totes dues estiguin presents a casa nostre. I el blanc també es una característica comuna.
Potser algun conductor dels cotxes de la foto de baix pensa. - Renoi, quin fred! tinc les mans gelades, quan arribi a casa ja em podré posar NIVEA abans que se'm rosteixin. :)
Molt ben portat! era tot un recurs
Carina,
No, dona. El que passa és que aquest apunt potser no ha estat del tot reexit. És de mal comentar. I la cosa de l'humor no l'acaba de facilitar prou, crec jo. De tota manera, sempre va bé d'experimentar.
T'agraïm molt que ens facis costat.
Montserrat,
Tocarem ferro. I farem mans i mànigues perquè aquest any no hàgim de patir els efectes negatius que els pots de nivea poden tenir produir en les carreteres.
El pròxim dia miraré de posar un apunt més calorós.
Polònia,
Ja me'n poso.
Una abraçada.
Hi ha coses, com la Nivea i la neu, que no tenen res a veure com no sigui el color i una mica el nom, que hom acaba associant. Com Kandinsky pintava una muntanya blava, perquè les muntanyes són com el mar. També una catedral gòtica pot relacionar-se amb un quadre abstracte, perquè en el fons són el mateix. Aquestes connexions són molt creatives.
Jordi jo prefereixo la "nieve" de la muntanya, que la Nivea enllaunada, tot i que potser, per anar a la neu em posaré aquesta crema...
Petons,
M. Roser
Hahah! Aquesta frase és d'aquelles que ben bé podia haver dit la meva àvia, en deia forces d'aquestes...de fet, a ella quan anàvem a la platja sempre l'havia vist amb un pot de nieve.
Helena,
T'has ben inspirat. Però no et sé veure amb el pot de Nivea, la veritat.
L'exemple de Kandinsky el trobo molt encertat. Tens raó: és el mateix esquema, la mateixa analogia, podríem dir.
La gran connexió, vaja.
Com la de la gran catedral gòtica, és a dir, un lloc on vendre llibres.
Roser,
No ho sé, però ara que comencem d'anar justos de neu... Potser amb uns quants potets de Nivea ja farien. Llavors, és clar, caldria veure què en diuen els esquiadors. No sé si els agradaria esquiar damunt d'una pasta tan cremosa. Vés a saber.
Una abraçada cap al Bages.
Barcelona,
Les anades a la platja eren tot un què.
I m'has fet venir al cap una imatge ben llustrosa: la de la crema en qüestió amb incrustacions de sorra platgenca. Tot un clàssic, Pilar.
Si no vols que el fred
et creme la pell
posa't Nivea cream
and come with me
and with my Snow Team
Publica un comentari a l'entrada