burnia f. [buɾníə]
Mot que compareix en demanar nosaltres pel concepte 'bony al cap'. Això fou la setmana passada, i s'esdevingué al terme municipal de St. Julià de Cerdanyola, a l'alt Berguedà, en abordar precisament la part del qüestionari adreçada a determinar les formes locals per designar parts del cos i conceptes afins.
Cal dir que d'aquest mot, d'origen incert, coneixem, en primer lloc, la referència que en dóna el DCVB, amb localització exclusiva al terme veí de Bagà. I una de nostra, continguda al llibre El parlar del Lluçanès, del 2006, en què es recull, p. 115, la variant [búɾniə], amb accent canviat, que vam observar l'any 2001 a la vila Prats de Lluçanès.
Apunt dedicat al nostre informador de St. Julià de Cerdanyola.
39 comentaris:
Bona! Espero no patir massa burnies! Que ja tenim prou maldecaps!
Jo també. Espero no haver d'ensopegar amb el Pedraforca.
Jordi i seguidors; bon vespre. Part d'una antiga corranda: "Les noies de Cerdanyola / són xiques i batxilleres, / saben quants pinyols hi ha / en una lliura de cireres". Potser ja te'ls han recitat en directe. Crec tenir - no sé ben bé on - uns quants versos semblants referits a aquesta zona propera al Cadí; si t'interessen, Jordi, intantaré "caçar-los". Salut i mots.
Bona cacera, Josep. I guarda-me'n una bona colla, de cireres. Sense pinyol, podrien ser?
Em sembla que si parlés amb els teus personatges tan entranyables no m'assabentaria ni de meitat de la conversa! És bonic, això de burnia. Per aquí ens confirmem amb el classiquíssim "nyanyo" de tota la vida, i que pocs en vinguin!
Abraçades!
No havia sentit mai aquesta paraula i buscant a la xarxa n'he trobat dos significats més... però en altres llengües. Sembla que el mot basc "burnia" significa ferro. Per tant, podem dir que amb el "burnia" d'Euskadi es poden fer moltes burnies al Berguedà... També he trobat que en algun lloc d'Astúries, "burnia" vol dir ermini. No se m'acut què es pot fer al Berguedà amb el "burnia" asturià; però, sobretot, espero que no s'hi facin abrics!
Tampoc havia sentit la paraula , trobo que sona bé. Jo com la Galionar, nyanyo.
Qina foto tan preciosa, el Pedraforca m'enamora...
Compte amb els armaris de la cuina, no deixeu les portes obertes, sinó tindreu una col·lecció de burnies...
Petons,
M. Roser
Per Mallorca una burnia és un braverol, paraula que em sembla que ha caigut en desús, o potser abans ens feiem més braverols.....segur que si.
Salut !.
Galionar,
Reconec que la conversa encara em costa força. Aquella nosa, aquella timidesa inicial no m'ha acabat de passar mai del tot. I això que ja fa 13 anys que volto per temes d'aquests... En fi! Continua havent-hi aquella emoció i aquella curiositat.
Bona nit, sense nyanyos ni virus!
Gràcies.
Roser,
El Pedraforca cada vegada el tinc més a la vora. Demà me'n vaig a Guardiola de Berguedà. A veure si em volen dar conversa... I pocs nyanyos, és clar! Procuraré estar al cas dels armaris cuiners.
Una abraçada cap al Bages!
Toni,
M'ho apunto. No ho sabia. Però trobo que és una gran pista la que ens dónes. Coromines no hi fa referència, i jo no l'hi he sabuda trobar.
La pista basca sempre s'ha de tenir en consideració, en aquestes terres del nord.
Una abraçada cap a ca la Magdalena, passant per Astúries i Bascònia, però sense burnies.
Jaume,
També m'ho apunto. Aquesta accepció que tu ens indiques no la trobo enlloc. Continuaré furgant.
Una aferrada cap a Mallorca, i que tinguis una bona posta de sol. Sense burnies, si pot ser.
Braverol l'he trobat al DCVB.
Una més a la col·lecció de paraules noves. :)
burnia...núria amb b...ha,ha,ha...un petonàs!
Per aquí en diem 'bossoga' o 'nyango' quan el bony té un ferida contussa. Salut !
Més descobertes al sarró. La teva croada per la nostra riquesa lingüística et converteix en tot un sant.
No l'havia sentit mai, me la guardo, la trobo bonica.
Bon dia:)
Bona paraula, Jordi !!. He fet un tomb, procurant de no fer-me búrnies i, a part del sofert “nyanyo”, també he trobat: Bossoga com diu l’amic Lluís, i també: gínjol, bony o banya (de donar-se un cop, és clar). Paraules en desús, com moltes d’altres, que s’ haurien de posar a recer.
Una abraçada sense búrnies, ni bonys, ni banyes.
L'única semblança és la b inicial. Ningú diria que bony i búrnia és el mateix.
Jaume,
Perdona. No et vaig entendre el comentari anterior. I és clar que sí: vosaltres en dieu BRAVEROL. Vaig interpretar que del BRAVEROL 'ocell' en dieu BURNIA. Perdona.
Carme,
Col·leccionistes al poder.
Nuria,
Ben trobat. No se te n'escapa ni una.
I a mi m'ha sobrat una B.
Lluís,
BOSSOGA és un substantiu típicament "septentrional". Un dia d'aquests mirarem de posar-lo en escena.
Joan,
Per més nyanyos i tonyes que ens surtin, això de la santedat crec que encara ho podrem mig suportar. Procurarem, però, no haver d'arribar a la categoria de màrtir. Llavors sí que l'hauríem ben vessada.
Magazine,
Te la dediquem. Però no volem que l'hagis de patir.
Ales,
Avui sóc jo el qui m'he posat a recer. Davant l'amenaça de xàfecs i aiguats, m'he estimat més no atansar-me al Berguedà. No fos cas.
La meva sortida cap al poble de Guardiola l'he ajornada fins demà.
Resto, doncs, a recer dels nyanyos, les tonyes...
I com diuen a Rupit, a Roses en neixen més.
De dies.
Una abraçada.
Helena,
De moment no me n'ha sortit cap. Però veient el Pedraforca... No sé pas!
No sé si algú recordarà uns barrets de vímet, em sembla, fets expressament per als més petits. Així es prevenia que quan fessin les primeres passes els sortissin búrnies (paraula que incorporo).
Com es deien aquests barrets?
Burnies, sense accent, mira que sóc despistada...
Marga,
Era la CAPÇANA, o la GORRA DE COP. Si busques CAPÇANA en aquest mateix blog, en trobaràs referències. Gràcies.
Jordi: ja ho havia captat, la relació entre el Pedraforca i el bony, però no sé per què no ho havia posat.
Helena,
El que m'estranyaria és que tu no ho haguessis copsat.
Burnia, que divertit! Una més per recordar, ara el dia que el meu renebot es faci un cop li diré noi quina burnia t'has fet i ningú sabrà que vol dir. je,je,je
Jordi, ahir a la nit de cop em va venir al cap (expressió ben apropiada per cert; però que afortunadament no produeix cap burnia...) el verb “estabornir”. Suposo que en el subconscient encara m’hi bullien les burnies bergadanes i hi vaig veure una possible relació, que espero puguis confirmar-me o desmentir, entre el “bornir” del verb i la burnia del cap. La meva sospita es basa en què, sovint, el que et causa una burnia pot deixar-te estabornit i, per descomptat, la grafia i pronunciació de les dues formes són molt semblants. Gràcies per endavant!
Montse,
Millor no haver-ho de dir, és clar. O dur una bona capçana!
Toni,
Fa rumiar, eh?
I el cas és que Coromines no recull BURNIA en aquest sentit que diem.
M'apunto això que dius de ESTABORNIR, a veure que en diuen els mestres. Però que consti que jo sóc molt dolent per a les etimologies.
I els mestres de vegades també l'erren.
Gràcies per pensar-hi, Toni, però espero no haver-te alterat el son.
Que això de vegades ja passa. Un dia d'aquests n'explicaré un cas, d'aquests.
Gràcies, Jordi, acabo de llegir l'entrada dedicada a la capçana, se'm va passar.
Marga,
M'has donat una idea. La pròxima vegada que toqui aquest tema dels bonys al cap l'enllaçaré amb aquesta altra entrada. Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada