Si al teler amb el meu poema em trobava a deslloc, ací encara m'hi veig més perduda. No veig la relació entre la furgoneta i els calfreds. On vols anar a parar ???
Ja aniré entrant per assabentar-me, que he entrat amb mal peu!!!
Ho deixo a la vostra consideració. Em va fer gràcia aquest malapropisme: FUGONETA. I per ací he arribat al foc, i a les falles que fan al Berguedà. I als caldreds, finalment. I a la poesia. O així ho voldria, si més no. Moltes gràcies per arribar-te fins ací, Joana.
Encara que no hi hagués dos calfreds el foc s'encendria igual. També les hores de sol creixen a partir d'un cert temps, encara que no cremin les torxes, les falles de la tradició.
Millor no anar en fugoneta ni cremar-te gaire, doncs!
Dels calfreds d’una fugoneta i un fogonet Que van encendre la flama d’un amor etern Va néixer, i créixer, un preciós i dolç foguet Que ens escalfarà, si arriba..., aquest hivern.
Avui amb tanta “fugo-neta” hem fet esclatar guspires al “fogó” i ara ja no sabem si anar amb la “ flago-neta “ o amb la “ furgo” per rentar. Després de tot plegat, el millor serà fer rotllana entorn aquesta flamarada que ens mostres i deixar-nos de viatjar doncs, no sigui cas que s’apagui el fogalleig i el fogony s’endugui aquesta festa de Sant Julià.
A mi m'agrada "fragoneta" ( de fragor, soroll ) I fins i tot "fragolaneta", del gelat italià, si és vermella. Els fogots s'afaiçonen bé a les fugonetes, no?
Avui només comentar que m'ha impressionat moltíssim el petit poema de Grifoll. Poques vegades, per a mi, tan poques paraules arriben a dir tant. Abraçades i bon dia!
Papallona, En realitat, la cosa acaba bé. Acaba d'una manera ben seriosa: recomanant les falles berguedanes de St. Julià de Cerdanyola. I s'hi pot anar. Però no cal que sigui en fugoneta. Amb ales de foc.
Maijo, Això ho fem per esbravar-nos una mica de tot plegat. Suposo que és sa. El pròxim apunt serà més seriós. Potser massa i tot. En fi. Gràcies per les teves paraules. I pels teus dibuixos, que sempre ens fan bona companyia.
Anna, Para el carro. No t'embalis. Que el carro no dóna per a tant. Hi hauríem d'haver posat el fire de Bruce S. O no: potser una cosa més casolana. Suposo que ho trobaríem. Deixa'm rumiar...
D'aquí uns dies quan el fred arribi de cop, la "fugoneta" (femella del fugonet), ens farà un bon servei... Un poema molt original, però alguna relació hi ha entre el fred i el foc, ja que si toques una estona el gel, sembla que la mà se't cremi... I també, normalment, quan tens calfreds acostumes a tenir febre... i el comentari de Magazin no té preu!!! Bona setmana, M. Roser
Pos mira l'altra nit un Mamó amb lo nas empolsegat vaixava pel carrer Lepantu a tota llet saltant-se los ambars i jugant-se la vida per fardar de merda seca i en només sortir lo verd , jo que tito lo morro una miqueta i zassss!!! una hostia beneita dequatre parells de pebrots vermells me va desplaçar vint mnetres avall del carrer Diagonal aixó que n'ava carregat amb tot l'equip de so i lo piajno que pesa un mort, Així que ara estem pensant de comprar una furgoneta perque el sinistre cocaines mos va deixar sinistre lo cotxe... necessito una frugoneta per a portar l'equip de so amunt i avall ara que faig bolillus... Catxis!!!!
Roser, Els ressorts poètics ja ho tenen, això: aquesta lluita, fratricida, del pols oposats. L'atracció fatal, que diuen. I és per això que Magazine (posada a fer de Sherlock Holmes) ha sortit, rabent, a apagar el gelat de Cantireta, que per alguna cosa es diu així. Bona setmana bagenca.
Miquel Àngel, M'he quedat de pedra per l'accident que m'expliques. I, a més, es dóna la increïble casualitat que el lloc que em dius és ben bé davant de casa meu, a Barcelona, on encara viu la meva mare. Ella viu just a la cantonada entre Diagonal i Lepant. Esperem que no hagis pres mal i que la música continuï. Encara que n'hi hagi que ens la vulguin rebentar. De tantes maneres. Una abraçada.
39 comentaris:
Si al teler amb el meu poema em trobava a deslloc, ací encara m'hi veig més perduda. No veig la relació entre la furgoneta i els calfreds. On vols anar a parar ???
Ja aniré entrant per assabentar-me, que he entrat amb mal peu!!!
Ho deixo a la vostra consideració.
Em va fer gràcia aquest malapropisme: FUGONETA. I per ací he arribat al foc, i a les falles que fan al Berguedà. I als caldreds, finalment. I a la poesia. O així ho voldria, si més no.
Moltes gràcies per arribar-te fins ací, Joana.
Encara que no hi hagués dos calfreds el foc s'encendria igual. També les hores de sol creixen a partir d'un cert temps, encara que no cremin les torxes, les falles de la tradició.
Millor no anar en fugoneta ni cremar-te gaire, doncs!
Bon joc de mots!
Helena,
Molt bo, el que dius. En el teu millor estil, el que més ens agrada. Hem llegit el teu comentari unes quantes vegades.
Moltes gràcies, Elfreelang.
T'agraïm el teu caliu.
ahhhhhhhhhhh, es que jo no havia llegit FUGONETA, el meu ull ja llig correcte i sense errades, estare verdent vista!!!
Ara sí, molt bo, Jordi!!!
Joana
Joana,
No has verdut pista.
Sóc jo que em faig pell.
no es diu fregoneta?
Bona, Francesc. Crec que haver-la sentida alguna vegada, aquesta variant.
Si he de triar entre la "fugoneta" i el "fogot", em quedo amb el segon ;)
Esteu tots equivocats. Una fugoneta és un vehicle bastant gran que utilitzen els criminals per fugar-se ;)
Ferran,
És una bona opció. I la comparteixo.
Dels calfreds d’una fugoneta i un fogonet
Que van encendre la flama d’un amor etern
Va néixer, i créixer, un preciós i dolç foguet
Que ens escalfarà, si arriba..., aquest hivern.
Jaume,
És veritat. I no me n'havia adonat. He sortit tan de pressa de l'entitat bancària...
Toni,
Benvingut a l'enfebrosida flama del fogonet fredorenc. Posem-hi, doncs, una estufeta. Encara que sigui virtual. Gràcies, One Love.
Jordi, entre el joc de paraules que fas tu i també alguns dels que comenten l’apunt, quedo ben servida. Mira que arribeu a unes conclusions...
Avui amb tanta “fugo-neta” hem fet esclatar guspires al “fogó” i ara ja no sabem si anar amb la “ flago-neta “ o amb la “ furgo” per rentar. Després de tot plegat, el millor serà fer rotllana entorn aquesta flamarada que ens mostres i deixar-nos de viatjar doncs, no sigui cas que s’apagui el fogalleig i el fogony s’endugui aquesta festa de Sant Julià.
A veure si ho he entès be, quan a dos els agafa un calfred, és cremen, i han d'anar dins la fogoneta per apagar el foc? ;p
A mi m'agrada "fragoneta" ( de fragor, soroll ) I fins i tot "fragolaneta", del gelat italià, si és vermella.
Els fogots s'afaiçonen bé a les fugonetes, no?
he, he, he... m'heu fet riure i somriure amb el post i els comentaris...
fugoneta, la femella del fogonet?
Avui només comentar que m'ha impressionat moltíssim el petit poema de Grifoll. Poques vegades, per a mi, tan poques paraules arriben a dir tant.
Abraçades i bon dia!
Marga,
I encara queda algun comentarista per passar...
Papallona,
En realitat, la cosa acaba bé. Acaba d'una manera ben seriosa: recomanant les falles berguedanes de St. Julià de Cerdanyola. I s'hi pot anar. Però no cal que sigui en fugoneta.
Amb ales de foc.
Magazine,
La teva intuïció és finíssima. Així m'agrada, Sherlock magazine.
Carme,
No riguis, no.
Que ja et veig dibuixant furgonetes, fogonetes, i poeles, si cal.
Cantireta,
No pateixis, que ja he avisat els bombers de Lleida perquè et vinguin a apagar el gelat.
Galionar,
M'agrada molt la sinceritat de Grifoll. I aquesta manera tan neta i clara de dir les coses.
Diuen que les imatges parlen, en aquest cas no gaire, gràcies de les paraules. El poema de Grifoll és bonic. Els comentaris no tenen pèrdua.
Fugoneta,fogons, molt bona.
salut i bon diumenge....
Maijo,
Això ho fem per esbravar-nos una mica de tot plegat. Suposo que és sa. El pròxim apunt serà més seriós. Potser massa i tot. En fi. Gràcies per les teves paraules. I pels teus dibuixos, que sempre ens fan bona companyia.
Anna,
Para el carro. No t'embalis. Que el carro no dóna per a tant. Hi hauríem d'haver posat el fire de Bruce S. O no: potser una cosa més casolana. Suposo que ho trobaríem. Deixa'm rumiar...
D'aquí uns dies quan el fred arribi de cop, la "fugoneta" (femella del fugonet), ens farà un bon servei...
Un poema molt original, però alguna relació hi ha entre el fred i el foc, ja que si toques una estona el gel, sembla que la mà se't cremi...
I també, normalment, quan tens calfreds acostumes a tenir febre...
i el comentari de Magazin no té preu!!!
Bona setmana,
M. Roser
Pos mira l'altra nit un Mamó amb lo nas empolsegat vaixava pel carrer Lepantu a tota llet saltant-se los ambars i jugant-se la vida per fardar de merda seca i en només sortir lo verd , jo que tito lo morro una miqueta i zassss!!! una hostia beneita dequatre parells de pebrots vermells me va desplaçar vint mnetres avall del carrer Diagonal aixó que n'ava carregat amb tot l'equip de so i lo piajno que pesa un mort, Així que ara estem pensant de comprar una furgoneta perque el sinistre cocaines mos va deixar sinistre lo cotxe... necessito una frugoneta per a portar l'equip de so amunt i avall ara que faig bolillus... Catxis!!!!
No paro de gastos Collon!!!
M'estan venint uns fogots...
Roser,
Els ressorts poètics ja ho tenen, això: aquesta lluita, fratricida, del pols oposats. L'atracció fatal, que diuen. I és per això que Magazine (posada a fer de Sherlock Holmes) ha sortit, rabent, a apagar el gelat de Cantireta, que per alguna cosa es diu així.
Bona setmana bagenca.
Miquel Àngel,
M'he quedat de pedra per l'accident que m'expliques. I, a més, es dóna la increïble casualitat que el lloc que em dius és ben bé davant de casa meu, a Barcelona, on encara viu la meva mare. Ella viu just a la cantonada entre Diagonal i Lepant.
Esperem que no hagis pres mal i que la música continuï. Encara que n'hi hagi que ens la vulguin rebentar. De tantes maneres.
Una abraçada.
Porquet,
No t'encenguis gaire. Que et necessitem.
Publica un comentari a l'entrada