Així li van llançar els guants al rei i no els va voler.
Frase que deia l'àvia d'un amic nostre quan algú li tirava un objecte de mala manera.
40 comentaris:
Hola quina alegria, sóc la primera.
Molt bò l'apunt d'avui Jordi,bona diada d'innocents a tots!!!
Clar que no els vol, prefereixen fotre mà a la caixa dels guants i endur-se'n, per gràcia reial, tots aquells que els plaguin!
És de molt mala educació de llançar les coses en lloc de donar-les a la mà, diuen.
Segurament no eren de la seva mida, o el color no li feien el pes, o no eren de bona qualitat, o els preferia per anar a esquiar, o per a conduir el Bribón, qui sap.
:) ja coneixia aquest post de la Núria. Un plaer retrobar-lo aquí!
Hola Jordi, el nét de l'àvia t'agraeix el comentari.
Gràcies, a l'àvia Lluïsa li hagués agradat veure que sortia en un blog d'un lletraferit com tu.
Gràcies, Jordi, per l'entrada!...Ens ha fet molta il·lusió...Un petó ambsenseguants per a tu i un per a l'Anna!
Bona aquesta!
Mira que no voler el guant!
Per aquí de tirar una cosa de mala manera en diem 'rebitllar'.
Salut !
Aixines, no era un desafiament en duel a punta de dia?
Una frase d'allò més divertida, ves a saber quins gustos té en qüestió de guants...o potser els reis no en porten, és el que es veu a la foto...
Bona nit,
M. Roser
Ahhhh, era per això que no els va voler?? Jo pensava que potser era per fotre mà allà on no devia....
L'expressió castellana "pegar un guantazo" suposo que devia venir de temps remots, potser de quan els guants eren metàl·lics, d'armadura... Perquè un guant de llana no pot fer gaire mal.
El guants es veu que són fets per tirar-los a algú o a terra expressament, perquè també, i no sé si en català, "recoger el guante" vol dir respondre o acceptar un repte. ¿Saps si existeix, en català?
Gràcies, oracle Dorca.
Anna,
Et regalarem un guant, de premi.
Porquet,
Caldrà que vigilin, amb la caixa. Mossega!
Helena,
És veritat. Una cosa no està renyida amb l'altra.
Carme,
Aquestes activitats no fan per a mi. Ens estimem més els llibres que tu ens recomanes.
Carme,
T'enviem un guant ben galant.
Sintu,
L'honor és meu, i nostre.
Bella fraseologia.
No hi ha millor saviesa que la de les àvies. Tothom recorda anècdotes que ens explicaven, i després de molts anys sempre tenen la vigència necessària per aplicar-les avui, arreu on vagis. Hi ha coses que no canvien, suposo, per això és bo de recordar paraules sàvies que ens deien per trobar solucions a problemes quotidians, o no tant, en el nostre dia a dia.
“L’àvia sempre deia...
Núria,
M'agrada molt això de AMBSENSE.
Francesc,
Gràcies.
Elfreelang,
Potser un dia els trobarà a faltar.
Alba,
Jo vull ser rei.
Olga,
Sí, al "Tirant lo Blanc" es fa servir l'expressió LLANÇAR EL GUANT com a senyal de desafiament. Ho recull el DCVB [barra lateral], on també trobaràs una expressió equivalent a la que he posat en aquest apunt d'ahir. No hi he trobat, però, la locució RECOLLIR EL GUANT.
Salut i mots!
Ales,
Les millors receptes avials són les del llenguatge, i algunes -encara avui- em són molt profitoses, com un far llunyà que encara molta fa claror. És veritat. I crec, a més, que val molt la pena tenir-ho present. Altrament, perdríem el nord. Un nord molt bonic.
Jordi, disculpa, però no entenc gaire el que m'has respost, no hi veig la relació amb el que dic. Si et va bé m'ho expliques.
Anava amb guants de punt, una mica desfets per la punta dels dits...
Jordi, ja podies haver triat uns guants més adients per a un rei, pensa que aquesta gent no s'acota per no res, no veus el dret que caminen tots, no n'hi ha cap de geperut ! . Si els fas un regal magre no s'acoten i si és massa mal de mantenir el passen a Patrimonio Nacional.
Feliça any nou !!
"sembla que tiris/donis menjar als porcs", quan algú ho fa de mala manera també s'utilitza.
Helena,
Res d'important. Només volia dir que l'elegància i l'educació no estan renyides amb l'esperit crític.
Cantireta,
Una família acomodada, ja ho veus...
Jaume,
Els guants són modestets, de fabricació casolana. Per aquí no som gaire afortunats, ni en rifes ni en res. I, com tu dius, no anem gaire esquenadrets, tampoc. Les nòmines no ens ponen.
En fi. Que tinguis una bona entrada d'any, Jaume.
Queta,
No la sabia, aquesta. Veig que sou una dona molt ben assoanada, i prou experta en les coses de la cansalada.
¿Què hi tinc jo a veure, digueu-me homes,
amb les espases i les batalles?
L'única estrella que prenc per guia
és la del gaudi i de la música.
Feliç any 2012!!
Carmen,
Que tinguis un molt bon 12.
I moltes gràcies pel bell poema.
Gostei de visitar seu blog, é muito bom, visite também o meu.
wwwsabereducar.blogspot.com
Danilo Sergio,
Igualment. Ets molt ben rebut. M'agrada aprendre. Tant com puc. Moltes gràcies pel teu blog.
Publica un comentari a l'entrada