Des de Calella de Mar, al Maresme, m'assabenten que aquest verb (en la forma que aquí indiquem) era usat en aquest indret costaner en unes circumstàncies prou particulars.
A mi no em parfanguis!, deien. I ho deia, és clar, qui havia estat ofès per un comentari en què se'l desacreditava personalment o en què se'n donava una falsa informació.
La paràfrasi podria ser: passar pel fang el nom d'algú.
La paràfrasi podria ser: passar pel fang el nom d'algú.
Tot i que no ho puc assegurar, crec que aquest verb podria ser una deturpació (una deformació) de palafangar 'treballar (la terra) amb la palafanga', verb ben conegut en l'ambient de pagès, car és un senzill derivat de palafanga 'pala de fangar'.
Vegeu, a més, un apunt, del 2005, de Màrius Serra, no directament relacionat amb aquesta accepció.
A Rafael Meyerhofer, tot agraint-li, com sempre, els bells records avials.
29 comentaris:
Com el palafang dels cotxes! La idea és del meu pare, que li he comentat la teva entrada i hi està d'acord.
M'encanta la paraula (que no havia sentit mai) i també la teva explicació!
Helena,
I és clar que sí!
O sigui: canvi de líquides, ben freqüent.
Com quan dien "parafang", del palafang. Amb atracció semàntica, potser.
El meu pare sempre deia "parafang", i això, de menut, em feia ballar el cap.
Moltes gràcies per dir-m'ho.
Carme,
Quan apareix la teva imatge riallera en els comentaris, se'ns il·lumina el blog, a Torelló. T'ho ben assegur.
Em penso que si incloc aquesta paraula al meu vocabulari habitual, em quedaré amb tots els meus coneguts... (i llavors sí que em parfangaran, sí!)
Llàstima que no la vas posar ahir!
Seria correcta, a mi no em parfanguis més? Si, oi?
No el coneixia com a verb, Joan.
Encara que la frase, ves a pastar fang! sinònim del què ja se sap, sí.
Mirava laimatge que has penjat. L'església m'ha recordat a la de Tossa de Mar.
No l'havia sentit mai aquesta parauleta...
Segons he entès bé seria com embrutar el bon nom d'algú, dit de forma més bastorra, tirar la merda( amb perdó)per sobre...
Espero no sortir-ne parfangada!!!
Bona setmana Jordi,
M. Roser
Yáiza,
En serà un bon senyal, car voldrà dir que ningú et bescanta. Jamai.
He dit "car"?
De dit "jamai"?
Avui estic més insuportable que mai.
Perdó, però és que hi influeix aquesta setmana tan poca-solta que ens han fet passar.
Una abraçada.
Mortadel·la,
A Cantoni sí que en teniu, de palafangues. El cas és, però, no haver-la de fer servir gaire. Sobretot els qui som com jo, aprenents de tot i savis de res.
Records als càtars.
Roser,
A tu no et podran parfangar mai, Roser. El teu blog és una mena de jardí, amb mots deliciosos, on les flors no es dallen.
Que tinguis molt bona setmana. T'espero en un nou apunt.
Ooooh el comentari de l'Helena m'ha fet ben somriure... i és que jo dic (per herència directa del meu pare) PALAFANG!
M'ha agradat molt aquesta paraula!
No coneixia pas aquesta paraula! "No em parfanguis!!" sóna a "No em toquis els c....!!!", però més fi, clar!
Avui no crec que pugui afegir gaire cosa més, Jordi. No coneixia aquest verb, però és molt explícit en si mateix. Només dir que si algú ve a casa a “parfangar “ el nostre nom no cal que ens truqui a la porta.
Una abraçada sense passar pel fang, és clar.
primer he pensat que tenia alguna cosa a veure amb la gent de can fanga...
Al meu poble si t'envien a fangar , ja t'en pots anar als collons....
Porquet,
Sí, això del parafang em fa ballar el cap. Ai, les líquides!
Alba,
Vaig a fer un tomb per les vostres fotografies.
Ales,
Fang, llot... Que ens calguin, aquests mots, tot i que per sonoritat us van molt bé als poetes que feu petites joies amb grans missatges.
Tot esperant un nou apunt teu.
Miquel Àngel,
El fang purifica?
Jordi, potser vaig equivocada pero seria com dir:tirar terra al damunt d'algu,o enviarlo a pastar fang?
no ho acabo de veure clar.
Salut i mots desde Torelló!!!
El fang, ja se sap, té aquestes coses. Mirarem, doncs, de no tenir-n'hi gaire, per aquests verals.
Salut i mots, jovent. I records al rimaire.
Home!!! purificar,purificar... no ho sé, pero proba de entrar a l'hort després d'un bon xàfec i quedaràs tan purificat que no et podràs ni moure, suposo que hi ha fangs amb propietats absorvents que podrien netejar la dermis o curar fins hi tot certes formes d'acné, o granellades, però clar depen molt del fang,certes argiles son fins hi tot força radioactives, aixi que jo millor em purifico lo cutis amb tres o quatre polvos d'aquells que fan suar i una dossi triple de petons humits.
Esperem que no passen pel fang el nostre nom, no per res, simplement per no haver de fer-li un llavat doble :)
Miquel Àngel,
Els banys de fang diu que van molt rebé, però aquest llot radioactiu que tu em dius... No ho sé, no em fa gaire il·lusió, la veritat.
Et reconec que el teu mètode és molt superior.
Per cert, m'has recordat l'Helena Francis.
Joana,
No pateixis, jo hi passo el cotxe em queda la mar de bé, sense paraules, vaja.
JO JO!!! Jo me l'escoltava molt l'Elena Francis, deu ser que s'em va encomanar l'estil... De fet fa anys vaig fer un estudis de nutrició i naturopatia, encara que no vaig arribar a exercir . No fos que matés algu... era mes aviat per aplicarme la pomada a mi mateix i m'ha anat força be ...sobre tot per a no deixar-me ensarronar pels metges ni pels que fan de curanderus...
Arribo tard...espero que no m'hàgiu parfangat. Una abraçada!
Miquel Àngel,
El teu estil s'adiu molt amb el de la la senyoreta Francis.
Núria,
I ca!
Sempre hi pots dir la teva.
Publica un comentari a l'entrada