Fa molta calor a les Guilleries

Indico a continuació els resultats obtinguts amb motiu del treball de camp dut a terme a la comarca natural de les Guilleries entre la tardor de l'any 2006 i l'estiu de 2010; aquests resultats fan referència a les respostes enregistrades per mi mateix en formular la qüestió relativa al concepte 'calor intensa', la qual es pot fer correspondre amb la qüestió encabida en el context quina xafogor!, els resultats de la qual es poden consultar, per al conjunt de la llengua, al mapa núm. 657 de l'Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC).

Esmento, per a cada municipi, els nostres resultats segons l'ordre en què els mots substantius foren citats pels informadors de la primera generació local, o bé, si n'és el cas, per l'ordre de preferència que m'acabaren indicant ells mateixos després d'haver maldat per aconseguir com més respostes millor i d'haver-los proposat, en alguna ocasió, formes alternatives per a aquest concepte. 

Dues precisions, hi voldria fer: 

1. S'inclouen els resultats enregistrats als termes municipals de Viladrau i Arbúcies, municipis montsenyencs (o parcialment montsenyencs) que alguns autors, tanmateix, consideren guillerencs de ple dret; i àdhuc els del municipi selvatà d'Amer, situat fora de l'àmbit estrictament guillerenc.

2. Els mots indicats són tots substantius de gènere gramatical femení.     

• St. Hilari Sacalm: xafogor, bogor 
• Tavèrnoles:  xafogor 
• St. Sadurní d'Osormort:  xafogor, angoixa 
• Espinelves:  angoixa 
• Viladrau:  xafogor 
• St. Julià de Vilatorta: xafogor
• Folgueroles:  xafogor 
• Vilanova de Sau:  xafogor, bogor 
• Osor:  xafogor, estuba   
• Susqueda: xafogor, congoixa, estuba, bogor
• Amer: xafogor, estuba 
• la Cellera de Ter: xafogor, estuba
• Anglès: xafogor, estuba, cleca
• Sta. Coloma de Farners:  congúixa,  estuba
• Arbúcies:   xafogor, congúixa  

Transcripcions i ètims coneguts: 

• angoixa  [əŋgóʃə], del llatí ANGUSTIA
• bogor  [buɣó], variant de bavor, del llatí VAPORE
• cleca  [klέkə]
• congoixa  [kuŋgóʃə], del llatí COANGUSTIA
• congúixa  [kuŋgóʃə], del llatí COANGUSTIA
• estuba  [əstúβə], derivat del verb estubar,  del llatí *EXTUPARE 'exhalar fum o vapor',  derivat del gr.-llatí *TUPOS, que és, alhora, variant de typhos, 'fum'
• xafogor  [ʃəfuɣó]  [ʃəfəɣó], derivat del llatí OFFOCARE 'ofegar', amb el prefix EX- 

Observació semàntica: els mots estuba i bogor (però sobretot aquest darrer) solen introduir la nota semàntica 'relatiu a lloc tancat (o de dimensions reduïdes)'. 

A tall de conclusió, podem dir que els nostres resultats assenyalen, quant a aquest lèxic en concret, una moderada però important participació en el model tipològic de tipus septentrional, que es concreta en l'aparició de les formes com ara angoixa (ALDC: Sta. Coloma d'Andorra, Gósol, Campdevànol, Planoles),  estuba (ALDC: Vilallonga de Ter, Sentmenat; DCVB: Empordà, Olot, Girona, Camp de Tarragona), congoixa (ALDC: Sta. Maria de Corcó, Maçanet de Cabrenys, Bassegoda) o congúixa (DCVB: Vallespir, Empordà, Pineda). 

Per a la valoració de tot això caldria tenir en consideració, encara, les aportacions realitzades, durant els segles XIX i XX, pels grups humans vinguts de terres més septentrionals, particularment de les vallespirenques i cerdanes, que, en general, tingueren molt a veure amb l'èxit d'algunes formes lingüístiques, sobretot les relatives a conceptes relacionats amb les indústries de bosc que tenen el foc (i, doncs, la calor) com a element principal.    

Geovariació (amb dades de l'ALDC): el substantiu xafogor (i ses variants) és el que majorment trobem en terres del català central i del nord-occidental; en rossellonès, en canvi, el substantiu calmàs, derivat de calma 'manca de vent', és (juntament amb  baf) la forma dominant. Calma (mot grec propagat gràcies al llenguatge nàutic i estès a força llengües europees) es troba també en alguns punts del català nord-occidental. A les Balears i a València (així com en alguns indrets ponentins del català nord-occidental) el substantiu basca és el que té més implantació territorial. 

Apunt dedicat a l'Any de la Paraula Viva, amb què es commemora el centenari de l'Institut d'Estudis Catalans.

Agraïments: a tots els informadors de les Guilleries; i a Albert Codina, mantenidor del blog Les Guilleries en imatges, del qual he manllevat la imatge que encapçala aquest apunt.