Ens referim al més menut de la colla, també conegut com a caganiu en molts punts del domini, inclòs l'Alguer.
La referència que avui portem és de Rupit, Collsacabra (de Miquel Banús, com sempre), on també es coneix, per a aquest mateix significat, el substantiu pitorliu, el qual sembla admetre un femení pitorliua.
El substantiu recordell, que trobem consignat al volum III de l'ALDC és propi de les Balears, segons consta allí, per bé que en un sentit un xic diferent, el de 'fill que arriba tard, sense esperar-lo'.
Aquest apunt torna a estar dedicat als assistents a la xerrada del proppassat dissabte, alguns dels quals, pel que he vist, han tingut el detall d'endinsar-se en aquest blog que també és per a ells. I a Carme Rosanas, pel dibuix.
46 comentaris:
Esperem que el rabasell no acabi essent un recordell!
Esperem-ho.
I caldria esbrinar quin és, en la imatge, l'autèntic rabassell.
Gràcies!
Jo sempre havia sentit a dir caganiu... rabassell és una paraula ben nova...
I t'asseguro que ni a la imatge ni a la realitat no era gens fàcil trobar el rabassell. Vaig fer el dibuix d'una foto que havíem fet nosaltres, al parc dels animals de Molló.
Carme,
A casa ja ens hem fet el ferm propòsit d'anar al parc de Molló. Quan puguem.
Jo, de moment, em vaig preparant per al 2015.
El DCVB defineix rabassell com una 'criatura petita i arrenocada'. El més petit no ha de ser necessàriament el més esquifit, és clar que no. A casa en dèiem el petarrell :)
Sílvia,
Sí, és veritat. I no necessàriament ha de ser el més jove, el de menys edat. Sembla. Però hi té molta força -a Rupit- la idea de ser el més menut dins d'un grup determinat, d'una colla, d'una família (no necessàriament humana).
Per casa també havíem dit "petarrell".
Trobar-me paraules, en alemany, que em fan ballar el cap, ho considero normal. Que això em passi amb el català, però, fa que m'adoni quantes coses em falten encara per aprendre.
Gràcies pels tastets, Jordi!
Jo sempre he dit caganiu, encara que algun cop al més petit de la colla (de la família) se li diu l’esquitx, també molt carinyosament.
Com la Carme i Quadern de mots jo només havia sentit parlar de caganiu, el rabassell passa, a partir d'avui, a formar part del meu diccionari Dorca. Gràcies per una nova paraula.
No l'havia sentit mai aquesta expressió :)
Jordi, veig que caganiu és un mot que s'utilitza a molts llocs...Jo, la paraula rabassell, tampoc la coneixia, però si que havia sentit, petarrell...Molt bufó el dibuix de la Carme.
Bona nit.
Una cosa nova per a aprendre, abans d'anar a dormir. És maca, la paraula. I el dibuix també.
Abraçades!
Desconeixia el rabassell, el que m'és familiar és el mot rabassut...;-) Un petó!
Jordi, vinc a deixar-te un petó, la teua felicitació també ha sigut un regal! gràcies!
Per ací sí que he sentit "caganiu", "menut"...encara que als cèntims el meu avi també diu "menuts"
B7s!! :D
Ferran,
Els tastets els cuinem per a vosaltres. Moltes gràcies per seguir-nos. Fa molta il·lusió. I ens esperona a continuar.
Carme,
La personalitat del caganiu tenia un encís molt especial. De fet, a tots ens hauria agradat compartir la seva vivor, la seva l'espurna d'astúcia infantil.
Magazine,
Dedicated to.
Roser,
Feia molt de temps que tenia aquest dibuix a punt. Però no trobava mai el moment de posar-lo. És molt alegre.
Galionar,
És veritat. Jo crec que és una bella imatge per anar a dormir.
Núria,
Sóc un home de bosc, ja ho veieu.
L'últim de la fila...
Helena,
L'última.
Neus,
Em descuidava de tu. Sóc un despistat. I un caganiu, també.
Felicitació doble, això sí.
Bonica paraula així com tambe l'illustració.No l'havia sentit mai rabassell en tot cas: patarrell,renoc,nap buf.
Salut i mots desde Torelló!!
Jordi, he sentit més “caganiu” que “rabassell”. Suposo que deu ser segons per on hagi anat a fer els meus esvoletecs, és clar. Potser m’agrada més rabassell, oi ?
Un abraçada d’ales.
M'han agradat aquestes paraules, ja que només coneixia caganius (el vaig aprendre el plural).
També tens algun detallet macabre, eh? Aquella sensació del raspallet que em respons...
M'agrada particularment aquesta paraula perquè només sabia caganius (la vaig aprendre en plural).
Veig que també tens un toc de macabre, per la teva resposta: la del raspallet...
(no sé si aquest comentari surt dues vegades, però val més dues que cap.
Reconec rabassell, com rabassó, especialment aquí els trossos de ceps podats o fins i tot els mateix cep arrencat, referit a l'animal més menut no ho havia aconseguit.
Salut !
Gràcies per les meravelles lèxiques...rabassell m'agrada!
Una altra cap a la llibreta. Sorprenent!!! Per aquí Valls, ni caganiu ni rabassell, i penso i repenso, i no em ve com diem al més menut!!!
El pare era de Manresa, i em deia pixamandúrries, però per aquí no ho diem!!!
rabassell, em sona a rave petit i potser relaciono alguna cosa em ser un rave, si ets petit. .... No ser potser m'embolico amb coses que no fan el cas. De totes maneres ara penso utilitzar-la, m'agrada més ser rabasell que una caganiu.
Una abraçada.
Totalment desconegut per a mi!!! Gràcies Jordi. me l'apunte.
Sempre he estat pitorliua i no ho sabia, i rabassell! Ara em sento millor, el saber em fa més gran.
Una abraçada.
També se'n pot dir benjamí, no? És el terme que coneixia jo per aquest significat.
http://cantireta.blogspot.com/2012/03/pluto.html
Mastegamelses ja escrit, mestre. Petons.
Anna,
El nap-buf m'agrada molt. Si més no, per la seva sonoritat.
Moltes gràcies des de Torelló, des de l'ordinador de dalt.
Ales,
El vol de la papallona sempre és bo i plaent. La seva empremta és màgica.
Olga,
M'agraden els bons autors i les bones autores. I sempre procuro aprendre'n alguna cosa.
Lluís,
Informació fina la d'en Lluís. Sempre n'aprenc. Voldria dedicar un post a la segona edició del teu llibre.
Elfreelang,
Els mots són per a vosaltres. Moltes gràcies.
Dafne,
Si se t'acut res més, ens ho dius. Va bé tenir bones informacions. També de Manresa.
Joana,
Una colla de rabassells llegint el teu llibre.
Maijo,
Gràcies, pitorliua, per fer-nos sentir més joves.
Xexu,
Sí, el diccionari normatiu (el DIEC-2) el recull en totes aquestes accepcions que dèiem per aquí.
BENJAMÍ és un mot elegant, molt fi, i sempre em recorda aquelles ampolletes de xampany petitones.
Gràcies per acompanyar-nos.
Cantireta,
Me n'hi vaig de seguida. Quina il·lusió!
Moltes gràcies.
Drapaire,
Records als de Bellserrat, encara que no siguin rabassells.
Publica un comentari a l'entrada