GEOBLOG DEL CATALÀ CENTRAL

dilluns, 5 de març del 2012

El call de la mà: entre les Guilleries i les Balears







Avui ens referim al concepte 'palma de la mà' i als resultats que nosaltres obtinguérem en la comarca natural de les Guilleries (2006-2009) en formular la pregunta corresponent a aquesta part del cos humà. 

Com sempre fem, els desglossem per municipis, per punts d'enquesta:   

  • St. Hilari Sacalm:  call
  • Tavèrnoles:  pla
  • St. Sadurní d'Osormort:  pla
  • Espinelves:  pla, call 
  • Viladrau:  pla  
  • St. Julià de Vilatorta:  pla
  • Folgueroles:  pla
  • Vilanova de Sau:  pla, planta, call 
  • Osor: call 
  • Susqueda: pla
  • Amer:  pla
  • la Cellera de Ter:  palma
  • Anglès:  palmell, pla, palma
  • Sta. Coloma de Farners (sector Cladells):  call 
  • Arbúcies:  palma



Etimologies, segons el professor Joan Veny (Petit Atles del Domini Lingüístic del Domini Català, volum 1, p. 112, mapa 66): 

  • El mot palma és el descendent directe del llatí PALMA; palmell n'és un derivat.  
  • El substantiu planta és format per paral·lelisme amb planta del peu
  • El substantiu pla s'explica per la forma plana d'aquesta part de la mà.  
  • El mot call s'explica, en canvi, per la idea de 'durícia a la pell'. 



Una afinitat: el substantiu call   

L'ALDC (volum I, 101) el situa solament a les illes de Mallorca i de Menorca (Eivissa: palmell). El DCVB, per la seva banda, el situa a St. Feliu de Guíxols (a la costa catalana) i, també, a les dues illes esmentades; i n'aporta, a més, dues mostres fraseològiques: 

  • tenir doblers a call de mà  'tenir diners disponibles per pagar a l'acte' (Felanitx). 
  • "Plouen gotes com es call de sa mà" (Menorca) 


    
I una referència literària

De Joaquim Ruyra, dins la novel·leta El rem de trenta-quatre, p. 215, de la primera edició, del 1949, de les Obres completes publicades per Editorial Selecta: 

-Ah, vatua! Com que has hagut de fer la maniobra... ¿No t'han pas sortit muletes al call de la mà?    



    




Aquest apunt, que dediquem a la memòria de mestre Ruyra, voldria ser, en el dia d'avui, una aportació més al coneixement de les afinitats interdialectals i els lligams històrics entre el català continental i els parlars illencs. 

  

47 comentaris:

El porquet ha dit...

Un apunt deliciós i farcit de salabror!

El porquet ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Jordi Dorca ha dit...

Gràcies, Porquet.
Bon rem!

Carme Rosanas ha dit...

El call de la mà, mai no ho havia sentit... com m'agraden les diferents maneres de dir. aquesta teva feina és apassionant... eh?

Sílvia ha dit...

Muletes al call de la mà, boníssim!

Jordi Dorca ha dit...

Carme,
Sí, aquesta m'agrada molt, la veritat. Gràcies.

Jordi Dorca ha dit...

Sílvia,
És gairebé redundant, oi?

Helena Bonals ha dit...

"plouen gotes com es call de sa mà": que grosses!

Jordi Dorca ha dit...

Helena,
Sí, molt. Però no cauran pas totes.

Sílvia ha dit...

Sí que pot semblar redundant, però la gràcia és que no ho és... això demostra que són dues accepcions ("call" de durícia i "call" de palmell). Les muletes m'han fet riure sobretot pel diminutiu, no l'havia sentit mai.

Jordi Dorca ha dit...

Exacte. Jo també ho vaig analitzar així: com una demostració que el substantiu CALL és ben bé una innovació del català continental, amb un significat ja ben desenvolupat, que ja s'allunya de la idea de 'durícia'.
Jo tampoc havia sentit MULETES. Però MULES, sí.
Gràcies, m'has ajudat a arrodonir-ho.

Sergi ha dit...

I un cop més, res a veure amb com ho diem per Barcelona, encara que segur que hi ha altres maneres, jo sempre ho he anomenat palmell. Mai se m'hauria acudit que li podien dir 'call', que curiós.

Núria Pujolàs ha dit...

Em passa el mateix que en XeXu...gràcies per ensenyar-nos tant i tant!

Quadern de mots ha dit...

Jo també en dic el palmell. Magnífic en Ruyra!

Francesc Puigcarbó ha dit...

Ho havia sentit alguna vegada a Mallorca, però creia que era un barbarisme o una expressió merament mallorquina.

Drapaire de mots ha dit...

Com gaire bé tothom, jo tampoc l'havia sentida, palmell es com jo acostumo a dir-li.
Continua buscant Jordi, aquesta feina no entrarà mai en restriccions, ni retallades. La fas amb devoció i això ens transmets. Una abraçada per a tots.

Galionar ha dit...

Uf, en Ruyra sempre m'havia semblat difícil de llegir; massa paraules cultes per al meu nivell. Tot i que la seva frase m'agrada. Nosaltres en diem palmell; faré la prova canviant-ho per "call" algun dia, a veure si em miren gaire malament...
Una abraçada!

Papallona blava. ha dit...

Jordi, la meva manera d’expressar, en aquest cas, sempre ha estat: la palma de la mà, encara que el “palmell” també l’he sentit en persones més grans. El que no he sentit és el “call”. Per cert, això de “ tenir doblers a call de mà “ interessant, oi ?

fanal blau ha dit...

Jo sempre he dit el palmell de la mà. Ara el sabré anomenar d'altres maneres...Gràcies!
Un post preciós!

Dafne ha dit...

Per a mi call és terminologia jueva no pas un concepte referent a la mà.
Aquesta ja no és tan estrafolària, hahahaa!!!!
:)

LA MAR ha dit...

Molt interessant Jordi.La paraula call per a la ma no l'havia sentit mai. Si per a definir un "getho" o per a les callositats.

Jordi Dorca ha dit...

Xexu,
És un mot en recessió al continent, i, pel que sé, també ho comença de ser a Mallorca i Menorca. En fi. Donem-nos les mans. Castellerament.

Jordi Dorca ha dit...

Núria,
Encara dono voltes al teu post de la bodega.
Salutacions als de can Cabeça.

Jordi Dorca ha dit...

Carme,
I tant! Magnífic Ruyra. M'ha ensenyat moltes coses, i el gran plaer de llenguatge. Riquíssim. Mai me'n canso. Llegir-lo i rellegir-lo.

Jordi Dorca ha dit...

Francesc,
Exacte. La gràcia d'això és haver-lo pogut trobar (encara viu) en terres del català continental. Gràcies.

Jordi Dorca ha dit...

Montserrat,
La feina la tenim assegurada, i és clar que sí. No cal tenir mala nyeu.

Jordi Dorca ha dit...

Galionar,
No ho provis. O sí: prova-ho. A veure què hi diuen. Quina mena d'ulls hi fan.
Hi he entrat fa pocs anys, a llegir la prosa de Ruyra. I et confesso que m'ha ajudat molt, a millorar-me, crec. Reconec, tanmateix, que per llegir-lo calen estones en què un servidor estigui molt concentradet. I de vegades em costa.

Jordi Dorca ha dit...

Ales,
Sí, és interessant aquesta parèmia. De vegades, però, és millor no agafar-los, els doblers. Posats a triar, val més quedar-se amb els bons mots, els bons poemes... Aquests no s'acaben mai.
Una abraçada.

Jordi Dorca ha dit...

Fanal,
Gràcies a tu. El fanal blau és un gran recer per als nostres mots. Procuro aprendre'n força.

Jordi Dorca ha dit...

Dafne,
Sí, és veritat. No es pot evitar, suposo. Una idea et porta l'altra. I potser...

Jordi Dorca ha dit...

Jaume,
Sí, hi ha una part de l'illa de Mallorca (la del nord, sobretot Pollença) on no es deia. I suposo que el mot en qüestió deu estar en regressió. No ho sé.
Els de l'ALDC van recollir les dades fa molts anys.

Papallona blava. ha dit...

Jordi, tens molta raó, és clar. Només feia una mica de brometa. No hi ha cap dubte de que són molt millor els mots o els versos d’un poema que ens porten més enllà d’horitzons inacabables, que no pas uns quants doblers que poden enverinar el nostre viatge. Tenir un bon sentit d’humor també es important per aplegar paraules.
Una abraçada, amb alegria.

Ferran Porta ha dit...

Jo, com la Dafne, no hauria relacionat mai el jueu call amb la mà (de qui fos, jueu o no ;)
Per mi sempre ha estat la palma, per bé que planta juraria que també la tinc sentida, referida a la mà.

M. Roser ha dit...

Recordo amb molt d'afecte el llibre "Pinya de Rosa" d'en Ruyra...
Jo sempre he dit el palmell de la mà i la planta del peu...la palma crec que és un castellanisme. Aquesta expressió del call, tampoc l'havia sentida...

Olga Xirinacs ha dit...

A casa sempre n'he sentit dir palmell.
Pel que fa a l'ós que vas a veure... ¿és que no hivernen, aquí, o ja han sortit per la calor?
Bona sort i picarem de mans:
¿amb els palmells?
¿amb els calls?
¿amb la mà plana?

Olga Xirinacs ha dit...

A casa sempre n'he sentit dir palmell.
Pel que fa a l'ós que vas a veure... ¿és que no hivernen, aquí, o ja han sortit per la calor?
Bona sort i picarem de mans:
¿amb els palmells?
¿amb els calls?
¿amb la mà plana?

Miquel Àngel ha dit...

"...una ma de sis dits que em justifiqui..."

Catalina Cerdó ha dit...

Sempre aprenent! Abraçadetes a call de mà!

Joana ha dit...

Molt interessant. no sé que dir-ne, així que em guardaré la mà en la faixa :)

Jordi Dorca ha dit...

Papallona,
Les ales m'han portat, aquesta setmana, al brau horitzó de Pedraforca. He estat, doncs, molt desatent amb les vostres visites. Torno, però, amb uns quants mots (mots com doblers) al call de la mà. Per anar-los portant cap a la xarxa. Gràcies per la vostra companyia.

Jordi Dorca ha dit...

Fanal,
Moltes gràcies per la vostra companyia. Sempre procuro aprendre alguna cosa de la bellesa que copsem en altres blogs.

Jordi Dorca ha dit...

Ferran,
Sí: a mi també em passa. El call em fa pensar en el call jueu.

Jordi Dorca ha dit...

Roser,
Jo també. Amb "Pinya de rosa" vaig descobrir un món de bellesa singular. Recordo haver comprat el llibre en una petita llibreria a tocar de Santa Maria del Mar.

Jordi Dorca ha dit...

Olga,
Encara no l'he vist. M'hauré d'acostar una mica més al Pedraforca.

Jordi Dorca ha dit...

Miquel Àngel,
Molt bo, el teu comentari. Encara hi penso. Bellament hermètic.

Jordi Dorca ha dit...

Ventafocs,
Caminant pel call de la mà.

Jordi Dorca ha dit...

Joana,
Ara estic intrigat. La mà a la faixa?
Que fas de pagesa?

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...