Avui ens referim al concepte 'palma de la mà' i als resultats que nosaltres obtinguérem en la comarca natural de les Guilleries (2006-2009) en formular la pregunta corresponent a aquesta part del cos humà.
Com sempre fem, els desglossem per municipis, per punts d'enquesta:
- St. Hilari Sacalm: call
- Tavèrnoles: pla
- St. Sadurní d'Osormort: pla
- Espinelves: pla, call
- Viladrau: pla
- St. Julià de Vilatorta: pla
- Folgueroles: pla
- Vilanova de Sau: pla, planta, call
- Osor: call
- Susqueda: pla
- Amer: pla
- la Cellera de Ter: palma
- Anglès: palmell, pla, palma
- Sta. Coloma de Farners (sector Cladells): call
- Arbúcies: palma
Etimologies, segons el professor Joan Veny (Petit Atles del Domini Lingüístic del Domini Català, volum 1, p. 112, mapa 66):
- El mot palma és el descendent directe del llatí PALMA; palmell n'és un derivat.
- El substantiu planta és format per paral·lelisme amb planta del peu.
- El substantiu pla s'explica per la forma plana d'aquesta part de la mà.
- El mot call s'explica, en canvi, per la idea de 'durícia a la pell'.
Una afinitat: el substantiu call
L'ALDC (volum I, 101) el situa solament a les illes de Mallorca i de Menorca (Eivissa: palmell). El DCVB, per la seva banda, el situa a St. Feliu de Guíxols (a la costa catalana) i, també, a les dues illes esmentades; i n'aporta, a més, dues mostres fraseològiques:
- tenir doblers a call de mà 'tenir diners disponibles per pagar a l'acte' (Felanitx).
- "Plouen gotes com es call de sa mà" (Menorca)
I una referència literària
De Joaquim Ruyra, dins la novel·leta El rem de trenta-quatre, p. 215, de la primera edició, del 1949, de les Obres completes publicades per Editorial Selecta:
-Ah, vatua! Com que has hagut de fer la maniobra... ¿No t'han pas sortit muletes al call de la mà?
Aquest apunt, que dediquem a la memòria de mestre Ruyra, voldria ser, en el dia d'avui, una aportació més al coneixement de les afinitats interdialectals i els lligams històrics entre el català continental i els parlars illencs.
47 comentaris:
Un apunt deliciós i farcit de salabror!
Gràcies, Porquet.
Bon rem!
El call de la mà, mai no ho havia sentit... com m'agraden les diferents maneres de dir. aquesta teva feina és apassionant... eh?
Muletes al call de la mà, boníssim!
Carme,
Sí, aquesta m'agrada molt, la veritat. Gràcies.
Sílvia,
És gairebé redundant, oi?
"plouen gotes com es call de sa mà": que grosses!
Helena,
Sí, molt. Però no cauran pas totes.
Sí que pot semblar redundant, però la gràcia és que no ho és... això demostra que són dues accepcions ("call" de durícia i "call" de palmell). Les muletes m'han fet riure sobretot pel diminutiu, no l'havia sentit mai.
Exacte. Jo també ho vaig analitzar així: com una demostració que el substantiu CALL és ben bé una innovació del català continental, amb un significat ja ben desenvolupat, que ja s'allunya de la idea de 'durícia'.
Jo tampoc havia sentit MULETES. Però MULES, sí.
Gràcies, m'has ajudat a arrodonir-ho.
I un cop més, res a veure amb com ho diem per Barcelona, encara que segur que hi ha altres maneres, jo sempre ho he anomenat palmell. Mai se m'hauria acudit que li podien dir 'call', que curiós.
Em passa el mateix que en XeXu...gràcies per ensenyar-nos tant i tant!
Jo també en dic el palmell. Magnífic en Ruyra!
Ho havia sentit alguna vegada a Mallorca, però creia que era un barbarisme o una expressió merament mallorquina.
Com gaire bé tothom, jo tampoc l'havia sentida, palmell es com jo acostumo a dir-li.
Continua buscant Jordi, aquesta feina no entrarà mai en restriccions, ni retallades. La fas amb devoció i això ens transmets. Una abraçada per a tots.
Uf, en Ruyra sempre m'havia semblat difícil de llegir; massa paraules cultes per al meu nivell. Tot i que la seva frase m'agrada. Nosaltres en diem palmell; faré la prova canviant-ho per "call" algun dia, a veure si em miren gaire malament...
Una abraçada!
Jordi, la meva manera d’expressar, en aquest cas, sempre ha estat: la palma de la mà, encara que el “palmell” també l’he sentit en persones més grans. El que no he sentit és el “call”. Per cert, això de “ tenir doblers a call de mà “ interessant, oi ?
Jo sempre he dit el palmell de la mà. Ara el sabré anomenar d'altres maneres...Gràcies!
Un post preciós!
Per a mi call és terminologia jueva no pas un concepte referent a la mà.
Aquesta ja no és tan estrafolària, hahahaa!!!!
:)
Molt interessant Jordi.La paraula call per a la ma no l'havia sentit mai. Si per a definir un "getho" o per a les callositats.
Xexu,
És un mot en recessió al continent, i, pel que sé, també ho comença de ser a Mallorca i Menorca. En fi. Donem-nos les mans. Castellerament.
Núria,
Encara dono voltes al teu post de la bodega.
Salutacions als de can Cabeça.
Carme,
I tant! Magnífic Ruyra. M'ha ensenyat moltes coses, i el gran plaer de llenguatge. Riquíssim. Mai me'n canso. Llegir-lo i rellegir-lo.
Francesc,
Exacte. La gràcia d'això és haver-lo pogut trobar (encara viu) en terres del català continental. Gràcies.
Montserrat,
La feina la tenim assegurada, i és clar que sí. No cal tenir mala nyeu.
Galionar,
No ho provis. O sí: prova-ho. A veure què hi diuen. Quina mena d'ulls hi fan.
Hi he entrat fa pocs anys, a llegir la prosa de Ruyra. I et confesso que m'ha ajudat molt, a millorar-me, crec. Reconec, tanmateix, que per llegir-lo calen estones en què un servidor estigui molt concentradet. I de vegades em costa.
Ales,
Sí, és interessant aquesta parèmia. De vegades, però, és millor no agafar-los, els doblers. Posats a triar, val més quedar-se amb els bons mots, els bons poemes... Aquests no s'acaben mai.
Una abraçada.
Fanal,
Gràcies a tu. El fanal blau és un gran recer per als nostres mots. Procuro aprendre'n força.
Dafne,
Sí, és veritat. No es pot evitar, suposo. Una idea et porta l'altra. I potser...
Jaume,
Sí, hi ha una part de l'illa de Mallorca (la del nord, sobretot Pollença) on no es deia. I suposo que el mot en qüestió deu estar en regressió. No ho sé.
Els de l'ALDC van recollir les dades fa molts anys.
Jordi, tens molta raó, és clar. Només feia una mica de brometa. No hi ha cap dubte de que són molt millor els mots o els versos d’un poema que ens porten més enllà d’horitzons inacabables, que no pas uns quants doblers que poden enverinar el nostre viatge. Tenir un bon sentit d’humor també es important per aplegar paraules.
Una abraçada, amb alegria.
Jo, com la Dafne, no hauria relacionat mai el jueu call amb la mà (de qui fos, jueu o no ;)
Per mi sempre ha estat la palma, per bé que planta juraria que també la tinc sentida, referida a la mà.
Recordo amb molt d'afecte el llibre "Pinya de Rosa" d'en Ruyra...
Jo sempre he dit el palmell de la mà i la planta del peu...la palma crec que és un castellanisme. Aquesta expressió del call, tampoc l'havia sentida...
A casa sempre n'he sentit dir palmell.
Pel que fa a l'ós que vas a veure... ¿és que no hivernen, aquí, o ja han sortit per la calor?
Bona sort i picarem de mans:
¿amb els palmells?
¿amb els calls?
¿amb la mà plana?
A casa sempre n'he sentit dir palmell.
Pel que fa a l'ós que vas a veure... ¿és que no hivernen, aquí, o ja han sortit per la calor?
Bona sort i picarem de mans:
¿amb els palmells?
¿amb els calls?
¿amb la mà plana?
"...una ma de sis dits que em justifiqui..."
Sempre aprenent! Abraçadetes a call de mà!
Molt interessant. no sé que dir-ne, així que em guardaré la mà en la faixa :)
Papallona,
Les ales m'han portat, aquesta setmana, al brau horitzó de Pedraforca. He estat, doncs, molt desatent amb les vostres visites. Torno, però, amb uns quants mots (mots com doblers) al call de la mà. Per anar-los portant cap a la xarxa. Gràcies per la vostra companyia.
Fanal,
Moltes gràcies per la vostra companyia. Sempre procuro aprendre alguna cosa de la bellesa que copsem en altres blogs.
Ferran,
Sí: a mi també em passa. El call em fa pensar en el call jueu.
Roser,
Jo també. Amb "Pinya de rosa" vaig descobrir un món de bellesa singular. Recordo haver comprat el llibre en una petita llibreria a tocar de Santa Maria del Mar.
Olga,
Encara no l'he vist. M'hauré d'acostar una mica més al Pedraforca.
Miquel Àngel,
Molt bo, el teu comentari. Encara hi penso. Bellament hermètic.
Ventafocs,
Caminant pel call de la mà.
Joana,
Ara estic intrigat. La mà a la faixa?
Que fas de pagesa?
Publica un comentari a l'entrada