GEOBLOG DEL CATALÀ CENTRAL

dilluns, 30 d’abril de 2012

Mil mots de Sora: primer tast









Fou cap al mes de febrer de l'any 2007 que en Josep Comas i jo vam projectar -amb molta il·lusió, que diria aquell- el que havia de ser un llibre monogràfic, dedicat sobretot al lèxic, en què aniríem recollint, de mica en mica, i amb molta paciència, i fins arribar a un milenar, els mots més singulars del municipi de Sora.      

D'aleshores ençà hem acumulat un munt d'unitats lèxiques (i també de parèmies inèdites) que feliçment han anat engruixint el nostre esborrany. A hores d'ara hem superat amb escreix el nombre de 700 mots, i d'aquí a 5 anys, sense presses, esperem haver arribat al nombre mític de 1000 i tenir el llibre en condicions de ser publicat.    

Avui, doncs, i tal com ho havíem promès en una altra ocasió, us n'oferim un primer tast: 



  • abarrar  v. tr.  'en el temps de criança, fer per manera que el bestiar aprengui de menjar tot sol'
  • acabelis  m. pl.  'part final, final' 
  • acalaverat, -ada  adj.   'prim, magre'
  • adobet  m.  'adobacossis'
  • algom  pronom  'alguna cosa'
  • alifassa  f.  'insecte gros, cucot' 
  • amaçonar  v. tr.  'pegar una persona o animal' 
  • arrebecat, -ada  adj.  'que ha quedat arrenocat'  
  • assensurat, -ada  adj.  'assenyat'
  • averganyar  v. tr.  'malmetre'




La fotografia és de Sora, feta des del Castell per en Josep Comas i Areñas. 





31 comentaris:

El porquet ha dit...

Un primer tast que se m'ha posat molt bé.

Estic meravellat davant d'aquesta feinada de formiga que feu. Sou una joia per la nostra llengua.

Molts ànims, moltes ganes i endavant!

Helena Bonals ha dit...

Això d'"acalaverada" que no m'ho diguin mai, s'ha d'estar molt prima.

"algom" per "alguna cosa" no ho he sentit mai.

"assensurat": ja cal, la censura, per ser assenyat!

Quina il·lusió, d'arribar als 1000 mots.

Carme ha dit...

Són com petites delícies desconegudes...

algom... s'assembla una mica a quelcom

Estic totalment d'acord amb el porquet! Sou una joia per la nostra llengua.

Olga Xirinacs ha dit...

Admiro aquesta feina pacient, que també us compensa perquè coneixeu llocs i gent que valen una amable conversa.
Aprecio que ho comuniqueu, perquè llavors ens enriquiu a nosaltres, lectors: ens eixampleu els horitzons.

Quadern de mots ha dit...

Dons 1000 aplaudiments per la bona feina.
Admiració per la passió i la dedicació i, ànims per continuar endavant.

M. Roser ha dit...

Jo només he conegut acabelis...
Algom deu venir de quelcom, suposo...
No sé si averganyar, té alguna relació amb engavanyar, que encara l'utilitzo...
I encara ens haurem d'esperar cinc anys, uff!!!
Bon pont.

XeXu ha dit...

Confesso que fins i tot he hagut de mirar on era el poble... no m'hi deixo caure massa per aquells verals. Sort amb el projecte, i sobretot, calma.

enletrasarte(Omar) ha dit...

mmhh el lexico, menudo trabajo, pero vas bien, adelante!
saludos

Nasara ha dit...

No en coneixia ni una! Quina incultura lingüística... Ara, però, me les estudio. La feina que esteu fent em sembla, com a mínim, meravellosa. Recuperar tots aquests mots i aconseguir que no caiguin dins el sac de l'oblit. Moltes, moltes felicitats!!! I moltes gràcies.

penyabogarde ha dit...

si entres a la dimensió bogarde, aleshores tot trontolla i encetes un camí diferent que mai podras abandonar.

Mira: penyabogarde.blogspot.com

Papallona blava ha dit...

“Acabelis” la tinc coneguda per això d’ està a les acaballes, al menys així ho tinc après. “Acalaverat” ho he sentit alguna vegada per la situació, és clar, d’ està molt prim o prima.
M’agrada aquest primer tast que ens has donat. Per cert, la fotografia és magnífica, feta des d’un punt molt interessant.
Felicitats !!

Dafne ha dit...

Quan em preguntin si sé català, sé que he de respondre una altra cosa. Sí, però encara l'estic aprenent amb el Jordi Dorca. Mare meva, quins tresors amagats, que encara fan més bella, la nostra llengua!

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Amb la vostra tasca el català no s'averganyarà. Mil gràcies i endavant les atxes!

lolita lagarto ha dit...

em quedo amb algom, sempre va bé tenir més possibilitats per aquest concepte...
i amb acabelis.. que el trobo un mot molt simpàtic!:)

Drapaire de mots ha dit...

Acabelis, si que la coneixia. M'agrada algom, i per res feria servir acalaverat per dir-li a una persona que està molt prima, sembla que li fiquis un peu a la tomba, (eixxxx)
Evidentment Jordi, entenc que t'apassionis amb aquesta tasca, no pots parar, ens sabria molt de greu!

Sílvia ha dit...

Molt curioses, i fan molt de sentit. Alifassa l'havia sentit en plural. Mil paraules són moltes per un sol municipi, felicitats!

Jordi Dorca ha dit...

Porquet,
Moltes gràcies pel coratge que ens envies. S'agraeix moltíssim.

Jordi Dorca ha dit...

Helena,
Esperem no haver-nos de quedar en els 999!

Jordi Dorca ha dit...

Carme,
Comptem sempre amb tu. Ets una part molt important d'aquest blog. Per les imatges i per la poesia.

Jordi Dorca ha dit...

Olga,
Aquest aspecte és molt important: el del coneixement i el de l'aprenentatge. La variació no és tan sols lingüístic. L'enriquiment és sempre bo.

Jordi Dorca ha dit...

Carme,
Ens ha agradat (ens ha fet gràcia això dels miler d'aplaudiments). Gràcies!

Jordi Dorca ha dit...

Roser,
Al mot ACABELIS li hauríem de dedicar algun apunt.
Que jo ho sàpiga, AVERGANYAR no té relació històrica amb ENGAVANYAR.
Però la paciència sí que ens cal. Això sí: val la pena. Com més costa més en gaudim.

Jordi Dorca ha dit...

Xexu,
Ara ho deia a la Roser. La calma i la paciència són importants, decisius, com tu has dit. Cal força disciplina per anar tirant. Però em penso que ho aconseguirem. O aquest és, si més no, el nostre propòsit i la nostra voluntat. Sense presses, i gaudim-ne. Perquè el camí és, també, molt important.

Jordi Dorca ha dit...

Nassara,
És una feina de corredors de fons, que diuen ara. Però també compensa. I molt. El sac comença de patxoca. I la nostra intenció és omplir-lo de petites joies lingüístiques. Aquesta és, diguem-ho així, una altra manera de fer poesia. Gràcies!

Jordi Dorca ha dit...

Penya,
De seguida me n'hi vaig. Gràcies per convidar-nos-hi.

Jordi Dorca ha dit...

Ales,
Procurem donar-hi un toc de poesia, a tot plegat. El paisatge, el territori, és una part important de la nostra feina. I hi ha paisatges que diuen molt.

Jordi Dorca ha dit...

Dafne,
Moltes gràcies pel coratge que ens envies. Procurarem continuar treballant, fins arribar a les fites que ens proposàvem. I quan s'acabin aquestes fites mirarem de posar-ne unes altres a la mida de les nostres possibilitats. Sempre aprenent-ne tant com puguem.

Jordi Dorca ha dit...

Núria,
AVERGANYAR! Aquest és un mot per poder-hi jugar de valent. No hi havia caigut, en això.

Jordi Dorca ha dit...

Lolita,
Coincidem amb tu: ACABELIS és un mot simpaticot, de bella sonoritat.

Jordi Dorca ha dit...

Montse,
M'apunto el que dius sobre ACABELIS. I m'apunto també el que dius sobre les males vibracions que produeix l'adjectiu ACALAVERAT. Hi coincideixo. Mirarem de no fer-lo servir gaire, doncs.

Jordi Dorca ha dit...

Enletrasarte,
Confortan, y animan, los mensajes venidos de tan lejos. Acompañan muchíssimo: ayudan, estimulan como pocos.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...