GEOBLOG DEL CATALÀ CENTRAL

dissabte, 14 d’abril de 2012

Cada quande celis

 






Cada quande celis  'de tant en tant, poques vegades'  


Parèmia enregistrada al terme de St. Martí d'Albars, a la comarca del Lluçanès, el dia 1 de març de l'any 2000. 

Context: A Vic només hi anàvem cada quande celis  (en la gravació, la pronúncia està d'acord amb la pauta fonètica del català central; el mot celis hi és amb e oberta).

Origen: la frase quando celis, presa de l'absolta o cant de la missa dels morts (DECLC, II, 666).

Amb el mateix sentit, el DCVB recull la parèmia de cent a celis:  L'enciam per menjar-ne de cent en celis ja m'agrada; cada dia, no.

Semblantment, Joaquim Monturiol i Eloi Domínguez recullen, a El parlar de la Garrotxa, p. 172, l'expressió cada cent en celis 'molt de tant en tant'.     










41 comentaris:

XeXu ha dit...

Sembla vinguda directament del llatí, almenys sona així, però els camins de l'etimologia són inescrutables! (per mi)

Elfreelang ha dit...

No la coneixia! sempre s'aprèn aquí...

Helena Bonals ha dit...

Fes règim, i cada quande celis salta-te'l, es podria dir com a frase feta. A mi no m'agrada de menjar croissant cada dia, l'avorreixo, cosa que no em passa amb l'enciam.

Francesc Puigcarbó ha dit...

llatineja, però m'ès totalment dsconeguda.

Carme ha dit...

No la coneixia, jo tampoc, però la trobo molt divertida i entenedora encara que no l'hagis sentit mai.

Agafada de les absoltes! les coses de la llengua sempre són sorprenents.

Quadern de mots ha dit...

Cada quande celis en dius alguna que conec, ara, per variar, no l’havia sentit mai.

Dafne ha dit...

Ai, aquesta la deia sempre la meva iaia, al cel sia!!!!
Però la deia "cuando celis"!!! no quande, i per tant jo l'he heretat castellanitzada, no pas culte!!!
Quina il·lusió trobar-la!!!!

Papallona blava ha dit...

No l’havia sentit mai aquesta frase, que no deixa de ser prou interessant i encertada. Però encara que doni el so de lletania, si cerquem la seva expressió traduïda “de vegades” en llatí hi trobarem: “ nonnunquam”
Encara tinc records del llatí a classe després de tantes declinacions, qui no ?

Lluís ha dit...

Aquest 'cada cuando celis' dóna menys al malentès que un sinònim que feia servir un vell veí meu que era castellà. Cada vegada que anava a ca la jove a dinar ella cuinava llenties, que li sortien molt bones. El sogre sempre li deia que li agradaven les llenties 'pero claritas', i la jove, per quedar bé, quan el va tornar a convidar, va afegir més aiga a les llenties. Al preguntar-li al sogre si li agradaven, ell li va contestar que sí, 'però claritas'. La cosa va durar un parell de dinars més. Fins que l'home li va dir que no era que les volia molt caldoses, caram! Que les volia 'cada quande celis'.
Salut !

Galionar ha dit...

És curiós, no l'havia sentida mai però se li entén el significat sense gaire problemes. Quina feina més maca que esteu duent a terme, Jordi!
Abraçades!

M. Roser ha dit...

Jo tampoc l'havia sentida mai, però com diu la Galionar el significat és entenedor...Curiosa la relació amb les absoltes!
Bon diumenge.

Verba volant, scripta manent ha dit...

Cada dia s'aprèn alguna cosa nova, no?:) I més encara si visites aquest blog:)

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Sempre s'aprèn viatjant pel teu bloc. Un petó i gràcies per compartir!

Miquel Àngel ha dit...

Ala!!! que no en fa de dies que no et dic rés , mira que soc orni he?Un dia ens hem de fer la ribera del Segre que hi trobaras cada paraula que caur+as de cul!!! Tu dis-me quan podras que jo preparo la ruta val???
A i m'emporto la guterra que així cantarem i tot!!

Anna ha dit...

Hola doncs jo l'havia sentit en boca de la meva iaia ho deia força...feia molts anys que no ho sentia quina gracia!!!
Salut i mots.

Sergi Vergés Pujol ha dit...

sempre sorprenent Jordi, ni idea que aquesta dita existia. Una més per recordar, però difícil amb la meva memòria! No li acabo de trobar la canterella, ni associant-la amb les absoltes. Petons blocaires.(per tu també Anna).

Yáiza ha dit...

Doncs sí que sembla una locució llatina, no? Celis no és cel? Com ha evolucionat fins a tenir aquest significat?

Sílvia ha dit...

Aquesta expressió l'havia sentida cada quande celis. És curiós que encara conservem expressions cultes llatines en els parlars populars! Molt interessant.

El porquet ha dit...

Caram, sembla ben bé una expressió fossilitzada en el registre de català modern! No l'havia pas sentida mai, però és ben bé un retorn als origens llatins.

Drapaire de mots ha dit...

Ejem!, no era en Sergi, ja ho deus haver deduït oi? Despistes de tenir 2 contes obertes.

Jordi Dorca ha dit...

Xexu,
Sí: és cosa que el poble agafa de la missa. Efectivament.

Jordi Dorca ha dit...

Gràcies, Elfree.

Jordi Dorca ha dit...

Helena,
A mi no em convenen els croissants. Em convé el règim, cada dia.

Jordi Dorca ha dit...

Francesc,
Llatineja. De la missa.

Jordi Dorca ha dit...

Carme,
És veritat. És ben transparent. No cal saber llatí. Però jo ja no recordo ni les absoltes.

Jordi Dorca ha dit...

Carme,
Sí, per a mi fou del tot nova. Resti aquí indicada.

Jordi Dorca ha dit...

Dafne,
Segur que era en forma castellanitzada? O era fidel a l'expressió llatina?

Jordi Dorca ha dit...

Ales,
Us admiro. El llatí de missa se m'esvaí ja fa una colla d'anys. I el de classe l'he procurat mantenir en alguna mesura. Si no, malament rai.

Jordi Dorca ha dit...

Lluís,
Ets l'home -sempre ho dic- del repertori inesgotable. Els acudits lingüístics donen molt de joc. Però és que tu hi tens una tirada única, al llenguatge únic. Un instint, vaja.
Un instint de conservació únic.

Jordi Dorca ha dit...

Galionar,
La Carme Rosanas també ho ha dit. S'entén tota sola. Una altra cosa és trobar-li el desllorigador, que ja no és tan fàcil. Però, vaja, no representa cap complicació especial.
Gràcies pel teu suport.

Jordi Dorca ha dit...

Roser,
Del llenguatge, ja ho veus, tot s'aprofita. De les absoltes!

Jordi Dorca ha dit...

Verba,
És veritat. Procurem aprendre'n. De tots vosaltres.

Jordi Dorca ha dit...

Núria,
Records als de can Cabeça.

Jordi Dorca ha dit...

Miquel Àngel,
Tu portaràs la guitarra, oi? Ja em taparàs, que jo desafino. Cap al juny i o el juliol tindrem lloc. No toques enlloc?

Jordi Dorca ha dit...

Anna,
Doncs no n'havíem parlat mai, d'això. Quines coses té el llenguatge, oi?

Jordi Dorca ha dit...

Montserrat,
Una expressió ben curiosa, oi?
No ets pas en Sergi, oi?

Jordi Dorca ha dit...

Yáiza,
Suposo que és una reinterpretació popular del text de les absoltes. N'hi ha d'altres. Com el famós MISERONOBIS.

Jordi Dorca ha dit...

Sílvia,
El contacte amb els avis té això. Ens dóna una amplitud lèxica considerable.

Jordi Dorca ha dit...

Montserrat,
Sí, del llatí oït a l'església.

Miquel Àngel ha dit...

a vores si me saps di que collon son les "cuscurulles"

Jordi Dorca ha dit...

Miquel Àngel,
Va de missa?

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...