GEOBLOG DEL CATALÀ CENTRAL

dimarts, 3 d’abril de 2012

Paufir









paufir  v.  tr.   [pəwfí]  'marcir, mustigar'  



Verb que, en ús pronominal, se sol aplicar a fruites o a vegetals i, més en general, a tota cosa que ha perdut la frescor dels primers dies (s'ha paufit [Osor]) i també a les persones que han envellit de manera notable (aquest s'ha paufit molt [Anglès]).  


El DCVB situa aquests usos a la Garrotxa i a les Guilleres. Nosaltres, pel nostre compte, ho hem confirmat, l'any 2008, als termes guillerencs d'Anglès, la Cellera de Ter, Osor, Sta. Coloma de Farners (on es considera verb de poc ús) i Susqueda.   


Aquest verb no normatiu el recull també el Diccionari pràctic i complementari de la llengua catalana, al qual us recomano d'acudir ben sovint, car és accessible des de la xarxa.  






Aquest apunt es dedica a la mantenidora del blog Coses de la vida. I a Tomeu Amengual, que continua en vaga de fam per la llengua.  







35 comentaris:

LA MAR ha dit...

Mai no l'havia sentit, noltros per aquí deim mustiar (?).

El porquet ha dit...

No coneixia l'existència d'aquest diccionari que ja m'he afegit a la barra de favorits. Pas que m'has paufit que amb aquesta paraula i enllaç m'has eixorivit!

Helena Bonals ha dit...

Aquest bloc per sort no es paufeix mai. Aquesta paraula em sembla que la recordaré, si mai em passa a mi.

XeXu ha dit...

És relativament semblant a 'pansir', però no sé si hagués arribat a la conclusió de que parlaves d'això si no ens haguessis posat en context.

Yáiza ha dit...

Carai, el meu ciclamen pansidet per aquests verals! Gràcies pel post! Aviam si a partir d'ara utilitzo també el verb paufir, que el trobo la mar de maco.

Quadern de mots ha dit...

un altre mot que recullo

M. Roser ha dit...

No l'havia sentida mai i tampoc mustigar en la forma de l'infinitiu, però si, això està ben musti...Normalment, pansir o marcir.
Ens agradi o no, tots ens anem "paufint" de mica en mica, amb el pas del temps (uns més que altres, és clar)...

Violant d'Atarca ha dit...

Jo tampoc no el coneixia. He ullat el diccionari que ens enllaces i el català-valencià-balear per esbrinar-ne l'etimologia, però no s'hi esmenta res de la seva possible derivació. Crec que en Xexu l'encerta en adonar-se'n de la semblança amb "pansir".
Com veus, és d'aquella mena de mots que en descobrir-los et fan venir ganes d'adoptar-los, d'amanyagar-los, de donar-los a conèixer... potser deu ser perquè ja queda poca gent que se'ls miri, que se'ls estimi... i en sentir-los tan vulnerables els volem retornar la vida amb l'alè que expirem en pronunciar-los...
Força i honor per en Tomeu Amengual i tots aquells que són capaços d'aquesta mena de sacrificis per amor a la llengua, per amor a la mare...
Salut i energia per a tothom!

Marta ha dit...

Jo no ho l'havia escoltat maia aquest verb!

Dafne ha dit...

En vegetals i fruites dic masegar o pansir, però paufir, no l'havia sentit mai.
Caram, caram, i en persones tampoc!!!
I com es conjuga?? Paufeixo, paufeixes....

Anna ha dit...

No ho havia sentit mai, pansit, mustic.....
Es un bonic verb procuraré fer-lo servir.
Bones vacances de setmana santa per a tots!!! Salut i molts mots.

Galionar ha dit...

Pobra planta! Potser que la treguis al balcó o a la terrassa, aprofitant que plou de tant en tant! No coneixia tampoc la paraula; una meva àvia parlava de la flor "mústega", que devia venir de "mustigar"
I un record solidari també per a Tomeu Amengual.

cantireta ha dit...

http://cantireta.blogspot.com.es/2012/04/veritat.html

Petons!

Joan ha dit...

Amb feina com aquesta és impossible que la nostra llengua acabi paufida.

Sílvia ha dit...

La meva iaia en deia "esmusteir". Té raó el Joan, la llengua no se'ns paufirà mai tan ben regada.

Lluís ha dit...

Nosaltres també en diem 'marsir' i 'marfir', poder segons el grau.
La ferd ha marsit les fulles. Ja es poden arrebassar les tomateres, estan ben marfides.
Salut !

Papallona blava ha dit...

Jordi, he fet una ullada a l’enllaç del diccionari pràctic que ens has referit. Així doncs: Paufir o Pufir ? Suposo que ambdós tenen la mateixa arrel, ¿ oi ?

Jordi Dorca ha dit...

Jaume,
Sí, però no ho aconseguiran.

Jordi Dorca ha dit...

Porquet,
Que véns dels Lipdub de Perpinyà?

Jordi Dorca ha dit...

Helena,
Tots ens anem paufint. Això és segur. Però hi ha maneres i maneres, és clar.

Jordi Dorca ha dit...

Xexu,
És veritat. La seva sonoritat més aviat indueix a pensar contràriament al seu significat. Hi ha mots que són així. Fa rumiar. S'hauria d'estudiar, això.

Jordi Dorca ha dit...

Yáiza,
El ciclamen s'ha fet famós. Te'n donem les gràcies. És un gran ciclamen. Gens paufit, ara esponerós el voldrem veure.

Jordi Dorca ha dit...

Carme,
I segur que es refarà.

Jordi Dorca ha dit...

Roser,
Sí: és llei de vida. Però la memòria pot ser un bon antídot. Els bons records van fent una bona tofa.

Jordi Dorca ha dit...

Atarca,
Al Diccionari Etimològic de Coromines tampoc hi he sabut trobar res. Però el grup AU em fa rumiar força. En fi.
Caldrà honorar-lo. Tal com ho fan els qui, com Jaume Bonet i Tomeu Amengual, ens demostren que encara hi ha ideals i persones nobles capaces de lliurar-se en cos i ànima a les causes justes, sense egoisme, sense interès. Fan un bon contrast. I és bo comparar, en aquest cas. Sempre se n'aprèn.

Jordi Dorca ha dit...

Marta,
Mots de l'avior, podríem dir. I d'algunes zones del nord, només.

Jordi Dorca ha dit...

Dafne,
Sembla que hauria de ser incoatiu. Un incoatiu bastant divertit, seria. No t'imagino conjugant-lo a classe. Valdrà més desar-lo. O fer-lo servir en altres ocasions.

Jordi Dorca ha dit...

Anna,
Que vagi bé el Viacrucis, i ben humit que es presenta. En fi: caldrà agafar el paraigua per anar a la platja.

Jordi Dorca ha dit...

Galionar,
Jo crec que ja s'ha eixorivit, la planta.
Continuo llegint-te. Necessito temps per anar paint el text. M'agrada anar-hi pensant.

Jordi Dorca ha dit...

Cantireta,
I una abraçada. Aviat aquí.

Jordi Dorca ha dit...

Joan,
Espero que no. Però caldrà fer molta força. Gràcies.

Jordi Dorca ha dit...

Sílvia,
Esmusteir! Bona, aquesta. I no em consta.

Jordi Dorca ha dit...

Lluís,
El teu recull casolà no té fronteres. És una font inesgotable.

Jordi Dorca ha dit...

Ales,
POFIR és, potser, la reducció normal del grup AU.
Al Diccionari Etimològic de Joan Coromines tampoc hi he sabut trobar cap referència.

Hostal mi loli ha dit...

Tomeu,és molt valent. Saluts a tots.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...